Acompanyada pel seu marit i per la seua filla, i rebuda a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pels advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, Laura Borràs, presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, protagonitzava novament una de les escenes que tant l’han caracteritzat des que va fer el salt a la política. Les mostres de suport, agraïdes per la presidenta de Junts, eren respostes amb salutacions afectuoses mentre caminava cap a l’interior del tribunal que la jutjarà per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental.
La causa, que s’allarga des de la tardor del 2017, ha fet moltes voltes –han canviat les acusacions– i ha tingut moltes traduccions polítiques. L’intent de Borràs de situar el seu judici com un capítol més de la persecució judicial contra l’independentisme no ha convençut els altres actors interpel·lats, que guarden distància davant un cas desvinculat, si més no en termes formals, del referèndum de l’1 d’octubre.
D’aquesta manera, Borràs no ha pogut agrair el suport, a l’entrada al TSJC, dels representants d’Òmnium Cultural, d’Esquerra Republicana ni de la CUP. Els dos partits ja van negar-se a fer-li costat en la votació parlamentària, quan Borràs era portaveu de Junts al Congrés, que havia de decidir si el Suprem podia o no investigar el seu cas. Més transcendent va ser la negativa d’Alba Vergés i Carles Riera, membres d’ERC i de la CUP a la Mesa del Parlament, a l’hora de no voler blindar l’escó de Borràs abans de ser suspesa com a presidenta de la cambra.
Aquests posicionaments no s’han mogut. L’últim a pronunciar-se ha sigut Òmnium Cultural, que durant la vesprada anterior al judici confirmava que no acompanyaria Borràs al jutjat perquè, textualment, no serà jutjada “per haver exercit drets civils o polítics”. L’Associació de Municipis per la Independència i Demòcrates tampoc no han donat suport presencial a la presidenta de Junts.
Sí que hi eren els representants de l’Assemblea Nacional Catalana. Borràs també ha pogut saludar el president Quim Torra i alguns diputats del seu partit. Més enllà d’Aurora Madaula i de Francesc Dalmases, la presència dels quals era previsible pel fet que formen part del nucli més pròxim a Borràs, hi havia el president parlamentari de Junts , Albert Batet; la portaveu, Mònica Sales; i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Encara que ho semble, però, el suport del seu partit no era unànime.
La presència de Turull era esperada pel fet que el dirigent polític sempre ha expressat la seua intenció de cosir Junts i d’evitar la trencadissa entre el pragmatisme i l’unilateralisme que es barreja, no sense dificultats, en aquest partit. Hi ha, també, la realitat que Junts, de cara als pròxims comicis municipals, ha fet una gran aposta pel pragmatisme, tal com demostra l’aproximació a l’antiga Convergència. Així, Jordi Sendra, en política des d’inicis del segle actual, serà candidat a l’alcaldia de Tarragona. Toni Postius, tot i la seua joventut, també és un dels exconvergents pels quals aposta Junts, i aspirarà a la Paeria de Lleida. Però l’exemple més clar i més mediàtic és el de Xavier Trias, alcaldable per Barcelona, a qui les enquestes li somriuen i qui no ha estat present donant suport a Borràs. Possiblement, perquè la imatge de moderació que ofereix la seua candidatura –que va comptar fins i tot amb la presència del president Jordi Pujol en el seu acte de presentació– es podria veure compromesa.
Mentrestant, les veus més pragmàtiques de Junts no només han guanyat pes a nivell municipal. Jaume Giró, exconseller d’Economia, sembla guanyar pes intern i hi ha qui pronostica la seua candidatura com a presidenciable a la Generalitat. Giró tampoc no hi era a les portes del TSJC. Absències que no es poden menysprear, en tant que en política cada gest és important.
Pel que fa al judici, la defensa de Borràs intentarà desacreditar la validesa de les proves que la incriminen per la sospita que hi ha sobre la seua custòdia, qüestionada per les filtracions periodístiques que s’han fet i per l’evolució judicial i mediàtica de la causa, que ha sigut paral·lela a la dimensió política que ha anat adquirint Borràs els darrers anys. Aquest argument es reforça amb la pericial d'Emilio Hellín, exmilitant ultradretà que va ser condemnat per l'assassinat de la militant comunista madrilenya el 1980, fet que va generar retrets des de part de l'independentisme. L’altre acusat, Isaías Herrero, qui per cert és defensat per Marina Roig i Àlex Solà, advocats de Jordi Cuixart al judici del Suprem, ha pactat una inculpació amb Fiscalia –que afecta negativament Borràs– a canvi de rebaixar la pena. Aquest fet va transcendir mediàticament amb anterioritat al judici, fet que ha destapat un enfrontament obert entre les defenses.
El Ministeri Públic demana sis anys de presó per a la presidenta suspesa del Parlament i dues dècades d’inhabilitació. El judici es desenvoluparà en set sessions, l’última de les quals prevista per a l’1 de març, i Borràs ha decidit anul·lar la seua presència mediàtica i social –ho va expressar en un comunicat– per a centrar-se en la seua defensa. Més enllà del judici, que pot suposar la seua desactivació institucional si acaba sent inhabilitada, caldrà veure si Junts perpetua la dinàmica del pragmatisme, clarament oposada al que representa Borràs. Aquest fet suposaria, també, la seua desactivació política. Com a mínim, dins de Junts.