Segons ha informat el Govern de Francina Armengol, la conselleria de Salut ha conclòs, després d’haver-se presentat totes les sol·licituds en el procés d’estabilització de places, que de les 49 categories dels grups de medicina i d’infermeria que s’han ofert n’hi ha 11 que són deficitàries, és a dir que no tenen prou candidats professionals que compleixin amb la previsió de la capacitació lingüística i, per tant, seran aquests les que estaran exemptes del requisit del català. En total es tracta de 248 places.
Polèmica. Com es recordarà, la setmana anterior Més per Mallorca i el PSIB-PSOE arribaren a un acord en relació a aquesta qüestió. Fruit del qual l’Obra Cultural Balear anuncià després que no recorreria la norma a la justícia, tal i com havia advertit que faria si no hi havia rectificació. Pareixia, doncs, que la pau havia arribat a la sanitat pública balear quant al requisit de català. Però no ha estat així.
Segons informava el passat dimecres dBalears l'entitat Jubilats per Mallorca considera «una vergonya i un insult al poble mallorquí» la decisió del Govern, fins i tot la rectificada. «A les 35 especialitats on hi ha candidats suficients competents en les dues llengües oficials a Balears no hi ha per què permetre concursar ningú que no conegui la llengua pròpia, ni amb moratòria ni sense, ben igual que no es consentiria concursar-hi ningú que no conegués la llengua que fa 308 anys ens fou imposada 'por la fuerza superior de las tropas' i 'por la victoriosa espada de Felipe V'», explicaren a la capçalera citada.
En canvi, consideren que a les 14 especialitats on no hi ha candidats competents suficients sí que «té sentit» permetre concursar-hi amb una moratòria de dos anys per a aprendre català.
Jubilats per Mallorca valora que «permetre la moratòria en el primer cas i ni tan sols exigir-la en el segon cas és un atemptat contra els drets lingüístics de tots i un atemptat contra els drets laborals dels qui, perquè han estudiat aquí o perquè s’han molestat en aprendre-la de grans, sí que les saben i que han de veure que gent que n’és incompetent ocupa uns llocs de feina que podrien ocupar ells».
Per un altre costat, tampoc la Plataforma per la Llengua se sent satisfeta per l’acord intern del Govern anteriorment citat. Al contrari, ha presentat un contenciós administratiu per a impugnar les dues bases de la convocatòria d'estabilització d'interins al sector sanitari. Segons l’entitat -tal i com recull el diari abans citat- «l'estabilització dels interins s'està fent a costa dels drets lingüístics dels catalanoparlants» i critica que quedin excloses algunes categories professionals del requisits lingüístics de manera permanent i per a les altres tinguin una exempció de dos anys perquè els interins acreditin el nivell de català. «Aquesta exempció permetria estabilitzar professionals sense domini de la llengua, com a mínim, durant dos anys i no és clar que, a la pràctica, si no acrediten el nivell d'aquí a dos anys, aquests professionals puguin ser revocats fàcilment de la plaça». Segons entén l’entitat, si no s’acredités al cap de dos anys el requisit caldria «obrir-los un procediment contradictori per tal de revocar-los la condició de funcionaris». Aquests procés, recorda la Plataforma, no és automàtic, suposa una sobrecàrrega de feina per a l'administració «i, en tot cas, és arriscat confiar que s'acabin fent, perquè caldria voluntat política per a obrir-los. Així, doncs, seria probable que hi acabàs havent funcionaris estabilitzats a través de convocatòries amb requisit en moratòria que acabassin no acreditant mai el nivell de català».
La Plataforma per la Llengua considera que ningú no ha de poder ser funcionari a les Balears sense acreditar cap nivell de català i demana al Govern que organitzi cursos obligatoris de llengua per al personal sanitari, atès que els de l'Institut d'Estudis Baleàrics són «insuficients».