Una decisió judicial que pot tenir una gran trascendència i ser exemple en el que es mirin altres ciutats. El Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament de Palma en la seva decisió presa en el seu dia de prohibir a tota la ciutat el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars. Es tracta del primer cas de proscripció absoluta. Ha tingut un llarg recorregut judicial. Gairebé cinc anys després d’haver pres la decisió, l’alt tribunal dona la raó al govern d’esquerres del consistori palmesà.
Llarga batalla. L'actual regidor de Cultura i Benestar Social de l'Ajuntament de Palma, Antoni Noguera, es congratulà -a través de Twitter- per la decisió presa per part del Tribunal Suprem, que s'ha avançat aquest setman. «Després d'una llarga lluita el Tribunal Suprem ens ha donat la raó: el dret a l'habitatge està molt damunt del negoci del lloguer turístic a pisos. Marcam un precedent legal per tal que les ciutats de l’Estat puguin zonificar el lloguer turístic. Cap querella ha pogut amb la raó». En el moment de la prohibició, Noguera ocupava la batllia, fruit del pacte amb el PSOE de repartir-se dos anys cadascú la vara de comandament municipal: el socialista José Hila entre juny de 2015 i de 2017 i Noguera la resta del mandat, entre juny de 2017 i fins a les eleccions de 2019. En aquests comicis locals, d'ara fa quatre anys, el PSOE incrementà la seva representació i Hila es quedà amb la batllia tot el quadrieeni.
La batalla legal ha estat molt llarga. Ha durat gairebé cinc anys. El juliol de 2017 el Parlament illenc aprovà la reforma de la Llei Turística per incorporar-hi l'anomenada «zonificació» del lloguer vacacional. Així es deia a la facultat que es donava als Consells Insulars i a l’Ajuntament de Palma d'establir «zones» on s’hi podria i d'altres on no es podria fer aquesta activitat. Com a norma general hauria d’estar prohibida en edificis plurifamiliars, excepte que fos a la residència habitual i per un període màxim de 60 dies a l’any i sempre i quan la institució de referència ho permetés a la zona on estigués l’immoble.
En el cas de Palma, l’ajuntament decidí l’abril de 2018 prohibir totalment el lloguer d’habitatges a turistes en edificis plurifamiliars. Immediatament la patronal del sector, Habtur, decidí recórrer la nova norma davant la justícia. El Tribunal Superior de Justícia de Balears anul.là el 2019 l’acord municipal, cosa que va provocar l’eufòria dels favorables a aquesta activitat econòmica, però finalment, ara, el Suprem ha rectificat al Superior baleàric. Segons l’alt tribunal, el que hauria d’haver fet el Superior illenc és portar al Constitucional la normativa de «zonificació» aprovada pel Parlament. No entra en el fons de la qüestió, però argumenta que si la citada normativa segueix vigent, com és el cas, l’Ajuntament de Palma té dret a imposar la prohibició total.
A l’abril de 2018 el Consistori aprovà en sessió plenària que no es podien dedicar a lloguer a turistes els immobles en edificis plurifamiliars i que aquesta activitat quedava reduïda a cases unifamiliars, amb algunes excepcions. El batlle d’aquell moment, el ja citat Noguera, de Més, valorà aleshores que «és una decisió que marcarà tendència (general) a l’hora d’entendre la ciutat habitable».