El PSIB-PSOE s’ha unit aquesta setmana a la dreta -PP i Ciutadans- i la ultradreta -Vox- en el Parlament balear en contra de la proposta de la Proposta No de Llei (PNL) de Més per Mallorca a favor que la Cambra balear s’adreci al Govern espanyol per exigir que indulti al cantant i compositor de rap Josep Miquel Arenas, Valtòny, i així se li permeti el retorn a ca seva, a Mallorca, des de Bèlgica, on està exiliat. Els socialistes rebutjaren aquesta possibilitat i s’estimaren més unir la seva força a l’oposició més dretana per impedir que la pretensió sobiranista sortís endavant.
La proposta. Va ser en la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament on el PSIB de Francina Armengol va votar amb la dreta i ultradreta contra la PNL del Més mallorquí. També afegí les seves forces als mateixos partits per impedir que prosperés una altra proposta afegida a la primera: que l’Estat derogui la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda mediàticament com la Llei Mordassa.
L’encarregat de defensar la pretensió de Més fou el seu diputat Joan Mas, el qual explicà que la iniciativa era imprescindible davant del fet que en els últims anys s’han produït un bon grapat de condemnes judicials contra cantants i d’altres membres de la cultura «per lletres de cançons o per opinions manifestades durant les seves actuacions», amb el resultat de la imposició de multes o presó. Segons Mas aquesta és una de les conseqüències de la referida llei Mordassa que cal derogar per preservar els drets essencials de tots els ciutadans en general i dels creadors en particular. Però a banda, el diputat sobiranista assegurà que s’ha pogut «detectar» durant «els últims anys» una interpretació del Codi Penal que usa els delictes d’enaltiment del terrorisme, ultratge a Espanya i als seus símbols, injúries al rei i l’ofensa als sentiments religiosos com a instruments jurídics per retallar la llibertat d’expressió. Tota aquesta reinterpretació dels supòsits referits «l’estan restringint» a partir d’una reinterpretació de les normes per part d’una porció de la judicatura - «activisme judicial», ho definí- que, al seu parer, «va en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Conveni Europeu en aquesta matèria i de la doctrina formulada al respecte pel Tribunal Europeu dels Drets Humans».
En relació al cas concret de Valtònyc, Mas recordà que la sentència del Tribunal d’Apel.lació de Gant, a Bèlgica, que anul.là l’ordre d’extradició del raper que havia emès la justícia espanyola, demostra que «l’Estat espanyol hauria d’ajustar la seva legislació en matèria de drets fonamentals per poder ser homologable a la de qualsevol democràcia consolidada».
Però dissortadament, explicà, el que passa és el contrari: «la llei Mordassa segueix vigent i tan sols ha estat rebaixada, però no derogada, per part del Govern de coalició de PSOE i Unides Podem».
Mas insistí en el fet que la «majoria de les denúncies» que invoquen aquests tipus de delictes deriven d’opinions «contràries a la monarquia», cosa que al seu entendre demostra que se segueix protegint «a un rei (Juan Carlos de Borbón) que viu exiliat en un estat absolutista degut als casos de corrupció que l’envolten». Pel contrari, algun crític amb Juan Carlos quan era cap de l’Estat, com Valtònyc, «sofreixen persecució». El diputat sobiranista mallorquí exigí «el retorn de totes aquelles persones exiliades per motius polítics, que són lliures a tot arreu menys a la seva pròpia terra».