Una dotzena de persones es va ajuntar no gaire enfora de l’ambaixada turca d’Estocolm. Lluny de ser una protesta normal, va ser una provocació dirigida a un grup específic de persones. El polític d’extrema dreta Rasmus Paludan va calar foc una còpia de l’Alcorà.
Paludan, líder del partit islamòfob Stram Kurs (Línia Dura), té la nacionalitat danesa i sueca. Es fa veure com un defensor dels drets humans bàsics i afirma que les seves protestes estan dirigides a lluitar contra els intents del president turc Recep Tayyip Erdogan d’influir en la llibertat d’expressió.
Tota la comunitat musulmana va reaccionar amb ràbia a l’acció de Paludam. Immediatament, Turquia va condemnar la crema de l’Alcorà com “un acte antiislàmic que ataca els musulmans i insulta els nostres valors sagrats”. En resum, va quedar ben clar que la “protesta” de Paludan tindria unes conseqüències polítiques de gran repercussió.
Erdogan va donar una passa més endavant dient que el govern suec no pot comptar amb el suport de Turquia en els seus esforços per ingressar a l’OTAN. “És clar que aquells que permeten que es facin aquestes infàmies davant la nostra ambaixada ja no poden esperar cap suport per part nostra amb relació a la seva sol·licitud d’adhesió a l’OTAN ”, va explicar Erdogan.
Les relacions entre Ankara i Estocolm ja havien sigut tenses. Turquia sempre ha obstaculitzat els intents de Suècia i Finlàndia d’ingressar a l’Aliança Atlàntica. A conseqüència de la invasió russa a Ucraïna, el maig de 2022 els dos països van decidir deixar de ser neutrals i ingressar a l’OTAN.
28 dels 30 estats membres han aprovat les sol·licituds dels dos països i Hongria diu que aprovarà la sol·licitud el pròxim mes. Això fa que Turquia sigui l’únic membre de l’OTAN que falta per donar el seu consentiment. Però encara que s’hagin mantingut diverses reunions durant mesos, Ankara no ha cedit.
Els líders turcs acusen el govern suec de donar suport a organitzacions terroristes, referint-se a la milícia kurda les Unitats de Protecció Popular (YPG) que Ankara veu com un braç del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que està il·legalitzar a Turquia. El PPK també és considerat com una organització terrorista a la Unió Europea, però Brussel·les ha decidit que no classificaria les YPG com a tal. Erdogan va veure les sol·licituds d’adhesió a l’OTAN de Finlàndia i Suècia com l’oportunitat perfecta per posar el tema una altra vegada sobre la taula.
A més, el president turc acusa Suècia de ser un refugi de terroristes i demana que Estocolm autoritzi l’extradició de membres del PKK i d’activistes kurds i de l’oposició. Un memoràndum de l’estiu passat entre Suècia, Finlàndia i Turquia hauria d’haver acabat amb la diferència d’opinió d’aquests països, però la sensació d’alleujament que va provocar aquest triomf diplomàtic va durar poc.
El document es va redactar d’una manera que està obert a múltiples interpretacions. Els líders turcs encara no estan contents amb la forma com els països nòrdics el van interpretar. Ankara ha enviat senyals alertant que estaria oberta que en un primer moment Finlàndia entrés a l’OTAN sense Suècia, però fa molt que Hèlsinki s’oposa a fer-ho.
No obstant això, el ministre d’Afers Exteriors finlandès Pekka Haavisto va explicar que havia arribat el moment que el seu país seguís endavant sense Suècia. També va explicar a Reuters que les converses s’havien de suspendre durant un temps després del que va succeir a prop de l’ambaixada turca a Estocolm. “Necessitem una pausa abans de tornar a establir diàleg i també hem de veure on ens trobem quan les coses s’hagin calmat”, va explicar Haavisto a Reuters en una conversació telefònica.
Primer s’apropen, després s’allunyen
Amb els comentaris que Turquia va fer, no sembla que la situació se solucioni aviat.
L’assumpte de l’OTAN s’ha convertit en un gran repte pel primer ministre suec, Ulf Kristersson. El polític conservador ha estat en el càrrec des de mitjan octubre de l’any passat. Però els governs socialdemòcrates anteriors al seu van concedir algunes peticions d’Erdogan, com ara l’autorització d’exportació d’armes a Turquia per primer cop el 2019. Kristersson ha intentat ampliar aquest apropament delicat. Una esmena constitucional que tenia com a objectiu enfortir les lleis antiterroristes de Suècia va ser rebuda positivament per la premsa turca.
El primer viatge a l’estranger que Kristersson va fer el novembre va ser a Ankara. Però en aquell viatge es va veure un esdeveniment que, en retrospectiva, es podia veure com el detonant d’una nova escalada en el conflicte de l’OTAN que va acabar amb la crema de l’Alcorà.
Durant la visita de Kristersson, Erdogan va demanar un cop més que s’autoritzés l’extradició de presumptes terroristes, entre els quals va mencionar a l’antic periodista Bülent Kenes. Erdogan acusa Kenes d’haver participat en l’intent de cop d’estat que es va produir a Turquia el 2016. El primer ministre suec va deixar clar que els líders polítics no tenen ni veu ni vot en assumptes d’extradició i que aquestes decisions es fan en els tribunals de justícia. Poc temps després, el Tribunal Suprem d’Estocolm va rebutjar l’extradició de Kenes.
Per a Erdogan això va ser una derrota amarga, a la qual va respondre amb més peticions. Va insistir que s’autoritzés l’extradició de 130 persones. Kristersson, que ja s’havia convertit en el blanc de les crítiques pels seus intents d’apropar-se a Ankara, va veure la petició com un insult. Va dir que no es podia concedir la petició turca.
A Suècia la desestimació d’Estocolm va anar acompanyada de nombroses protestes provocadores contra Turquia. El 13 de gener a Estocolm activistes kurds van penjar un ninot d’Erdogan cap per avall i li van calar foc. Ankara va respondre a aquesta acció convocant l’ambaixador Suec.
Quan es va cremar la còpia de l’Alcorà, van tornar a convocar el diplomàtic uns quants dies després per segon cop. No obstant això, tant la crema de l’Alcorà com la crema del ninot d’Erdogan estan emparades pel dret de la llibertat d’expressió de Suècia. D’aquesta manera, es van denegar les conseqüències legals que Ankara va demanar.
Kristersson va intentar calmar les tensions escrivint a Twitter que la llibertat d’expressió és un element de la democràcia, però “cremar els llibres que per a molta gent són sagrats és un acte completament irrespectuós”. Va mostrar la seva compassió a tots els musulmans que es van sentir ofesos pel que va succeir.
Això no va funcionar perquè, arran de la crema de l’Alcora, es van cremar banderes sueques davant del consolat suec d’Estambul. Els manifestants van fer una crida a boicotar els productes suecs i es va cancel·lar una reunió entre els ministres de defensa de Suècia i Turquia.
No hi ha cap esperança fins a les eleccions
Es possible que Erdogan surti com el gran beneficiari del rebombori. El president turc està preparat per tornar a ser elegit president el maig i les protestes anti-Erdogan li podrien donar una empenta. El president turc s’ha beneficiat constament a les eleccions de les postures anti-occidentals i aquest cop, a causa de l’acte ridícul de Paludan, no és probable que l’oposició el contradigui.
Kemal Kılıçdaroglu, líder del principal partit de l’oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP), va arremetre contra la crema de l’Alcorà a Twitter escrivint “condemno aquest feixisme, que és el pinacle dels delictes d’odi”.
En resum, és complicat imaginar que Turquia doni llum verda a les aspiracions sueques d’ingressar a l’OTAN abans de les eleccions presidencials.
“El que passi després depèn en certa manera de qui guanyi”, va explicar Paul Levin, director de l’Institut d’Estudis Turcs de la Universitat d’Estocolm, a l’agència de noticies AFP. També va comentar que si Erdogan es queda en el poder, Ankara no ratificarà la sol·licitud d’adhesió de Suècia a l’OTAN durant molts anys. Levin creu que l’únic que pot alleugerir les coses és si un altre membre de l’OTAN concedeix a Turquia algunes de les seves peticions.