L'Església del Crist dels Últims Dies, la popularment coneguda com religió mormona, troba el seu vessant més ultraortodox en la nissaga Kingston. Una secta estricta, amb normes severíssimes, que ha estat acusada de practicar l’incest, de promoure les violacions i de consentir l’esclavitud. I és que, per damunt de tot, preval la necessitat de mantenir intacta “la sang pura dels Kingston”.
A fi de conèixer-ne els orígens, cal desplaçar-nos a l’estat nord-americà d’Utah, la zona zero del col·lectiu mormó. En concret, a la població de Croyden, on va nàixer, el 26 de juny de 1884, Charles William Kingston. El primogènit d’una família nombrosa, d’onze germans, que va sentir-se atret per la religió des de ben jovenet. Una religió que reinterpretaria de manera extrema fins a convertir-la en un apèndix molt particular: la Davis County Cooperative Society, és a dir, la Societat Cooperativa del Comtat de Davis.
Ell n’era el profeta, el garant de la puritat de l’espècie. I un cop mort, sempre ha estat algun dels seus descendents —per allò de fer mantenir intacta “la sang pura del Kingston”— qui n’ha portat la veu cantant. Per sota seu hi ha “els set germans”, i a continuació, en una escala jeràrquica, els homes casats no numeraris, les dones i, finalment, els menors d’edat.
Elden, el fill avantatjat de Charles Kingston, va condensar de manera simple l’ideari de la secta: “No importen les lleis estatals ni federals, només importen els designis de Déu”. Tots els seus membres n’assumeixen les conseqüències, per dures que siguen.
En aquest cas, la secta fomenta la poligàmia dels homes. Les dones, per la seua banda, estan obligades a contraure matrimoni i a procrear tant com siga possible. Un hipotètic avortament, per les raons que siguen, comporta un càstig, i no resulta estrany veure joves extremadament joves que ja han sigut mares.
La poligàmia, el sotmetiment absolut de la dona, no és l’únic tret característic dels seguidors dels Kingston. Les violacions estan consentides, així com l’esclavatge, fins i tot amb els infants. Tot per ordre de Déu.
Les dones són obligades a casar-se amb l’home de torn, els agrade o no. La seua opinió no hi compta. El marit, en realitat, passa a ser el seu “superior”, i no és gaire estrany que la proximitat genètica provoque, fins i tot, casaments entre germans. En aquests casos, és usual el canvi dels cognoms per tal de no despertar les sospites de les autoritats estatals.
Tal com recordava recentment la BBC en un reportatge en què avisava que aquella informació podia “ferir la sensibilitat”, no sols els Kingston defensen comportaments al marge de la llei. L’anomenada Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, també escindida dels mormons, va veure com el seu màxim referent, Warren Jeffs, resultava condemnat a cadena perpètua en 2011 per haver abusat sexualment de menors i haver practicat l’incest.
Ara, aquesta branca dels mormons ha tractat de recuperar l’honorabilitat amb actituds com la prohibició de la poligàmia, però no tots han seguit el camí d’expiació. De fet, hi abunden les petites escissions, que mantenen intactes els costums de sempre.
Del serial a les sèries
Pel que fa al serial dels Kingston, la cosa ve de lluny. L’instigador de la nissaga va patir l’excomunió. El reguitzell de despropòsits ja era considerable. Charles Henry Owen, cunyat de Charles William Kingston, va destacar també pel seu fonamentalisme.
En total, es calcula que la xifra de mormons fonamentalistes supera els 30.000. Principalment, es concentren a Utah, però també n’hi ha a Idaho, Arizona i Nevada. Tots ells practiquen la poligàmia i destaquen per la bona situació econòmica. En concret, la secta dels Kingston involucra entre 5.000 i 7.000 persones, el 98% de les quals tindria, tal com dicta la norma, sang pura dels Kingston. Amb tot, els envolta un secretisme secular.
La literatura i la televisió recreen ara, des d’angles diversos, la complexitat de les sectes d’Utah. És el cas del llibre Obedeceré a Dios, de John Krakauer, publicat per primera vegada en 2003 i reeditat ara en castellà per Península, que reviu la tragèdia esdevinguda en 1984 a American Fork, als afores de Salt Lake City, quan s’hi van trobar els cadàvers de dues dones —una mare i la seua filla de quinze mesos— visiblement maltractades abans de ser assassinades.
Els autors d’aquells fets eren dos cunyats, Ron Lafferty i Dan Lafferty, que al seu torn eren oncles de les assassinades. A Ron van responsabilitzar-lo de ser l’autor material de les morts i, per aquest motiu, fou condemnat a mort, mentre que Dan, condemnat a cadena perpètua, va morir a la cel·la en 2019. Cap dels dos no considerava que haguera actuat malament. Seguien les instruccions del seu superior, del seu Déu.
La incursió en la poligàmia no ve de nou. Sister Wives, un reality show dels Estats Units, ens presenta la vida de Kody Brown i les seues quatre dones: Meri, Janelle, Christine i Robyn. Kody ha tingut un total de 18 fills amb totes quatre.
Quan va començar a rodar-se la sèrie, en 2010, ja feia vint anys que Kody estava formalment casat amb Meri —que també procedia d’una família polígama, de 25 germans— i “espiritualment casat” amb les altres tres. Amb el pas dels capítols, i la proliferació de fills, van sorgir els problemes.
L’esclat de la pandèmia va acabar de sacrificar aquella vida en comú. Kody, entre 2021 i 2022, en a penes dos anys, ha vist com les quatre dones se separaven d’ell.
Una manera més amena —i frívola— de comprovar els efectes de la poligàmia a Utah. Una fórmula que els seus membres han batejat amb la denominació matrimoni plural i que és duta a l’extrem en el cas de sectes com les dels Kingston.