El Parlament balear ha aprovat aquesta setmana -amb els vots a favor de l’esquerra- la validació del decret del Govern que frena les noves urbanitzacions. Es tracta d’una norma que impedeix que els ajuntaments permetin nous desenvolupaments urbans si no tenen esgotat el terreny per construir, que impulsa més la rehabilitació en contra de la nova construcció i, entre d’altres mesures, limita les piscines en sol rústic a una per finca i a un màxim de 35 metres quadrats.
La presidenta del PP, Marga Prohens, acusà al Govern «d’excés d’intervencionisme» i anuncià que derogarà aquesta i d’altres normes per l’estil que ha «aprovat l’esquerra». Perquè, al seu entendre, el que fan aquestes iniciatives és agreujar encara més «el problema social de la manca d’habitatge», que és el «principal repte» al qual s’enfronta ara «les Balears».
Des de l’Executiu, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, defensà que «és responsabilitat de la gent que defensa aquestes Illes prendre mesures que puguin ajudar a canviar el model i la pressió que tant compromet a Balears». I rebutjà, tal i com assegura la dreta, que aquestes mesures encareixin el preu de l’habitatge: «el que l’encareix és l’especulació» i el Govern el que fa «és frenar-la».
Reforma legal. Al mateix temps, el Parlament illenc també aprovà la modificació de la Llei de Conservació d’Espais de Rellevància Ambiental. Una muda que, en síntesi, suposa harmonitzar el règim jurídic aplicable a tot el territori i el medi ambient a través de noves figures legals com la de la restauració ambiental que preveu obligar a la reparació de danys ambientals; de la creació, per primera vegada, d’un catàleg d’espècies exòtiques invasores; de l’impuls d’un protocol de bioseguretat o, entre d’altres, de la creació d’un fons de patrimoni natural.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, defensà que «el Govern no pot mirar cap una altra banda i, per això, impulsa polítiques transversals i amb un àmbit d’actuació global» amb la intenció de «protegir el territori». Al seu entendre, fer una altra cosa seria tant com «no tenir res a oferir als que viuen ni als que viuran en aquestes illes». Per això el Govern, que al seu parer té un model «que mira pel bé comú» i no com la dreta «que pretén seguir potenciant el creixement sense cap tipus de límit», ha impulsat aquest reforma legal.
Mir assegurà que la modificació de la llei suposa que «la protecció territorial i ambiental» van «de la mà» en el sentit que «ordenen i estipulen mecanismes de conservació» que permeten «afrontar l’emergència climàtica».
Des de l’oposició, Ciutadans criticà que s’hagi aprovat la reforma legal «d’una forma tan precipitada» i que, en el fons, es furtin competències als ajuntaments i Consells Insulars de forma que serà la conselleria la que «controli» el territori gairebé en exclusiva. «El PSOE cedeix davant les receptes intervencionistes de Més i Podem», asseveraren els taronges.
Des del PI, la diputada Maria Antònia Sureda asseverà que el Govern peca d’una excessiva simplificació i que la norma no té present «molts d’aspectes que són millorables», com per exemple que provoca, al seu entendre, «inseguretat jurídica» perquè el que vol és «controlar-ho tot», passant per sobre «de competències que no són seves», en referència als municipis.
El grup parlamentari del PP atacà a l’Executiu perquè, al seu entendre, abusa de l’intervencionisme i «fa urbanisme a la carta», cosa que irrità al grup socialista que li contestà que «a la cara sí, però a la carta de les necessitats de la gent».