La fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat un escrit on reclama que no es rebaixin les penes d'inhabilitació imposades a Oriol Junqueras (13 anys), Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (12) fruit de la reforma del Codi Penal. Segons la fiscalia, malgrat la derogació del delicte de sedició, el tribunal pot mantenir les inhabilitacions tal com van quedar a la sentència del procés perquè la seva durada entra a la forquilla prevista per al delicte de malversació agreujada que els atribueix (entre 10 i 20 anys). En canvi, la Fiscalia sí que obre la porta a rebaixes a la resta de condemnats del procés.
En aquest sentit, demana una inhabilitació de 9 anys i dos mesos per a Carme Forcadell (condemnada a 11 anys i sis mesos), de 8 anys i dos mesos per a Joaquim Forn i Josep Rull (10 anys i sis mesos), i de 5 anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (9 anys).
La Fiscalia es posiciona d'aquesta manera en resposta a la petició de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que va demanar a les parts que enviessin els seus escrits abans de decidir com afecta la reforma del Codi Penal a les inhabilitacions dels condemnats del procés.
Els fiscals del judici del procés, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Consuelo Madrigal, argumenten que les actuacions de Junqueras, Romeva, Turull i Dolors Bassa són constitutives del delicte de malversació agreujada que consta als articles 432 i 432 bis del nou Codi Penal.
Aquests articles contemplen penes d'entre 10 i 20 anys d'inhabilitació, i per tant, malgrat que la sentència del procés establia que havien comès aquests delictes en concurs medial amb el de la sedició –ara derogada-, els fiscals sostenen que cal mantenir les inhabilitacions imposades pel tribunal.
Segons la Fiscalia, "la forquilla de la pena d'inhabilitació que resulta de la nova redacció de la malversació és igual que la prevista al precepte penal aplicat per la sentència, fet que permet concloure que les penes d'inhabilitació imposades es troben a la meitat inferior de les actualment previstes".
La fiscalia defensa d'aquesta manera la tesi –també recollida a l'última interlocutòria del jutge Llarena sobre Puigdemont- que malgrat la reforma de la malversació per diferenciar entre ànim de lucre i desviació de fons a altres finalitats públiques, cal atribuir als condemnats del procés per malversació amb ànim de lucre.
La Fiscalia sí que demana rebaixes de les penes d'inhabilitacions per a la resta de condemnats del procés, però amb un matís. Pondera la desaparició del delicte de sedició atribuint als condemnats el nou delicte de desordres públics agreujats, de manera que els manté bona part dels anys d'inhabilitació a què estaven condemnats.
Argumenta aquesta atribució del delicte de desordres públics agreujats assegurant que el procés va provocar "greus enfrontaments amb les forces de l'ordre" i una "alteració greu de la pau pública". Segons els fiscals, seria "incomprensible" que els "episodis violents" quedessin sense retret penal.
La petició es produeix en paral·lel a una ordre de la Fiscalia General perquè els fiscals no donin suport a rebaixes de condemnes pels casos de malversació agreujada que contempla l'article 432 bis.
Els fiscals del Tribunal Suprem ja es van posicionar la setmana passada sobre les conseqüències de la reforma del Codi Penal en un recurs contra la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena, que descartava els desordres públics agreujats en el processament contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El ministeri públic va considerar que calia aplicar aquest delicte i també el de malversació agreujada.
Segons la sentència del procés que ara la Fiscalia demana mantenir, la inhabilitació de Junqueras amb la pena de 13 anys de presó no s'extingirà fins al 5 de juliol de 2031. A la resta de condemnats per malversació a qui es manté la mateixa pena d'inhabilitació, com és el cas de Bassa, Turull i Romeva, la condemna és d'un any menys que el líder d'ERC.
Les defenses de Junqueras i Forcadell diuen que el TS ha d'absoldre'ls per la reforma de la sedició i la malversació
Els advocats d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell consideren que l'exposició de motius del Congrés de Diputats en l'eliminació del delicte de sedició i la reforma del de malversació obliguen el Tribunal Suprem a anul·lar la condemna per aquests delictes. Segons Andreu Van den Eynde i Olga Arderiu, tot i que la fiscalia intentarà mantenir les penes, "els jutges no escriuen les lleis", i només poden aplicar la normativa interpretada segons el legislador. Per això, recorreran qualsevol revisió del Suprem que no inclogui l'absolució total pels seus clients, fins i tot la malversació atenuada per a Junqueras.
Van den Eynde ha incidit molt en el fet que la intenció i motivació de la reforma de la sedició i la malversació eren pel "canvi en el context social actual", i que això s'ha de tenir en compte per part del tribunal. Pel que fa estrictament a la malversació, ha dit que en cap cas hi va haver afany de lucre ni cap tipus de corruptela, ja que totes les disposicions de fons públics es van conèixer. Tampoc acceptaria que se'ls apliqués la modalitat atenuada de malversació, i per això ha anunciat que sempre que no se'ls apliqui la versió més favorable de la llei serà recorreguda davant del mateix Suprem, el Tribunal Constitucional i el TEDH, perquè consideren que no hi va haver cap tipus de delicte.
Abans de saber que la fiscalia demana mantenir la pena d'inhabilitació per a Junqueras i Romeva, entre altres, Van den Eynde s'ha mostrat convençut que el ministeri públic voldrà mantenir les peticions de màximes penes possibles.
Arderiu ha explicat que els béns jurídics protegits per l'antic delicte de sedició i l'actual de desordres públics agreujats són diferents i la seva estructura també. A més, ha recordat que ni les acusacions ni els fets provats de la sentència del Suprem van parlar de violència o intimidació per part de Forcadell i la resta d'acusats. A més, que hi hagués un fet violent aïllat en una concentració no invalida tota la mobilització.
La vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret, ha considerat que l'escrit de Llarena volent mantenir la malversació agreujada i altres decisions judicials suposen un "cop d'estat de l'alta judicatura" i obvien la recent reforma del Codi Penal. Tot i això, admet que algunes disputes polítiques i judicials a les altes esferes de l'estat, que ha qualificat de "guerra interna", evidencien que els independentistes han "tocat la tecla correcta" per evidenciar la suposada falta de democràcia de l'estat espanyol.
A més, Vilaret ha volgut deixar clar que reformar la malversació i eliminar la sedició i presentar aquests escrits demanant la revisió de la sentència no va en contra de ningú i de cap estratègia jurídica de defensa. Tampoc afecta l'estratègia de recursos als tribunals europeus, ha dit, ja que la reparació del dany no es farà amb una suposada anul·lació de la sentència per part del Suprem.
En els seus escrits presentats al Tribunal Suprem perquè revisi les penes, els advocats de Junqueras, Forcadell, Romeva i Dolors Bassa demanen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta i la revocació de totes les penes. Els escrits defensen que la celebració del referèndum no pot comportar cap delicte, ja que la il·legalitat dels referèndums va ser despenalitzada el 2005. També neguen que hi hagués sedició, desordres públics ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una il·legalitat.
L’equip legal constata que els fets del judici no es poden associar al delicte de desordres públics, tal i com ha posat sobre la taula tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat. Els escrits remarquen que el mateix Suprem va excloure aquest delicte en reiterades ocasions, com ara en la pròpia sentència, en la confirmació de la mateixa i en l’informe sobre els indults. A més, els advocats subratllen que en el procediment mai no es va plantejar l’existència d’aquest delicte, ni es va debatre en el judici oral.
Les defenses afegeixen que els republicans mai van fer crides a cometre disturbis ni les seves accions poden ser enteses de la forma en què aquest delicte apareix ara al Codi Penal, que incorpora una actuació grupal orientada a atemptar contra l’ordre públic amb violència o intimidació contra les persones, remarquen.
En els casos de Junqueras, Romeva i Bassa, els escrits diuen que si el Suprem confirmés les tesis de Pablo Llarena sobre la malversació, estaria desatenent la voluntat del legislador, perquè la reforma, diuen, estableix una diferència entre les conductes d’apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre i d’altres conductes.
Els republicans no entendrien que l’alt tribunal apliqués el delicte de malversació més greu sense tenir en compte que el referèndum no va comportar cap actuació d’apropiació de diners públics amb ànim de lucrar-se. De fet, recorden que la pròpia sentència ni tan sols cita les paraules “apropiació indeguda” o “ànim de lucre”.
L’equip legal també descarta l’ús privat i temporal del patrimoni públic, i nega l’existència de danys derivats d’un possible ús dels fons diferents dels previstos.
L’espionatge il·legal contra Puigdemont a Alemanya
D’altra banda, Alemanya sospita que Espanya va utilitzar de forma il·legal programes d'espionatge quan es va detenir l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a l'estat de Schleswig-Holstein. En un informe publicat pel Bundestag, la cambra recorda que la detenció va comptar amb la participació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), tot assegurant que aquest va punxar telèfons i va fer ús dispositius de localització per determinar la posició del vehicle de Puigdemont. Segons el document, aquesta vigilància seria "il·legal" a Alemanya. "Les activitats d'intel·ligència provinents d'altres serveis estrangers són fonamentalment inadmissibles com un exercici de poder d'un estat estranger a menys que el govern ho autoritzi", assegura.
Conclou la instrucció per les càrregues de la Policia Nacional l'1-O a Barcelona, que deixa 45 agents a punt de judici
Per últim, el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la Policia Nacional l'1 d'octubre del 2017 a la capital catalana contra el referèndum d'independència. Més de cinc anys després dels fets, ha deixat a punt per ser jutjats 45 policies nacionals, i arxiva les diligències per a 20 més, per les dures càrregues en diversos centres educatius de la ciutat, que van deixar desenes de ferits. Segons el magistrat instructor, els fets podrien constituir delictes de lesions, contra la integritat moral i fins i tot de tortures. La Policia Nacional va actuar aquell dia en 27 escoles o instituts de Barcelona, i en tots hi va haver denúncies, però no totes han prosperat.
En una llarga interlocutòria de 69 pàgines, el jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents. En dos d'aquests centres no hi va haver incidents. En altres centres hi va haver incidents, però el jutge no veu demostrat, per falta de proves, sobretot audiovisuals, que la policia actués de forma desproporcionada, segons els protocols, o no s'ha pogut identificar l'autor dels fets denunciats.
El jutge recorda que els concentrats no havien de conèixer l'ordre judicial de desallotjament. Per això, en alguns dels centres, el jutge diu que l'actuació policial va ser totalment "desmesurada" en general i no es van seguir els protocols. Així, per exemple, explica que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer ús de la força de forma "clarament innecessària" davant de la multitud "sense cap actitud agressiva" i amb gent gran pel mig. També descriu cops de porra, de peu i de puny al cap i la cara de votants ja desallotjats amb "finalitat únicament lesiva" o empentes innecessàries. Els centres més afectats són l'escola Mediterrània, de la Barceloneta, l'institut Pau Claris, amb l'actuació a l'escala, i l'escola Ramon Llull, amb desenes de lesionats.
Entre els policies que queden processats n'hi ha que haurien causat lesions importants a l'orella d'algun votant, al cap o a gent gran. Alguns dels caps de l'operatiu queden processats per no haver supervisat l'actuació dels seus subordinats, o haver-los indicat càrregues sense advertència prèvia.
El magistrat descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys, a causa de les destrosses causades per la policia a les portes de les escoles per poder entrar i intervenir les urnes. Segons el magistrat, l'ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Això fa que la Generalitat quedi apartada com a acusació particular per aquests danys, com ja va passar fa mesos amb l'Ajuntament de Barcelona.
Finalment, el jutge tampoc deixa com a investigat cap ciutadà per delicte d'atemptat a l'autoritat o desobediència, i per tant també aparta l'acusació particular del Sindicat Professional de Policia.