PLA C

Recuperar l'Estat que teníem abans de l'Onze de setembre de 1714

Si l'Estat espanyol impedeix el referèndum per la força, el Parlament podria fer una declaració d'independència, reivindicar al món els Drets Històrics i reclamar la devolució de les Constitucions Catalanes de 1705. Aquesta és la proposta dels Patriotes per la Devolució: "recuperar tot allò que teníem".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Conversem amb l'historiador Miquel Manubens, ex-president del Centre d'Estudis Colombins, promotor de Patriotes per la Devolució i autor del llibre Històries de distracció massiva.

L'any 1714 va suposar un abans i un després en la història de Catalunya. La derrota de Barcelona va comportar la pèrdua de les llibertats i institucions que havien regit el Principat des de l'Edat Mitjana."No podem parlar de nou país en el cas d'un dels països més vells d'Europa, ja que teníem un vell Estat constitucional. Si continuem fent servir paràmetres com nou estat o nou país hem d'assumir la legalitat actual. En canvi, si reclaméssim la restitució del nostre vell Estat a la comunitat internacional, la cosa canviaria i molt. Tenim mil anys d'història, tot i que moltes vegades sembla que per als nostres polítics Catalunya comenci a partir de Prats de Molló o des de 1939".

Per fer efectiva la devolució, el primer pas seria que el Parlament, que disposa de majoria independentista, es reclamés hereu del vell Estat constitucional. Els partidaris d'aquesta via usen un concepte reconegut internacionalment: la devolution. Escòcia sempre ha parlat amb aquests termes, per exemple. "La devolució és recuperar tot allò que teníem abans de l'Onze de setembre de 1714. Es tractaria que la majoria independentista del Parlament proclamès la vigència de les Constitucions Catalanes i, per tant, la nul·litat del Decret de Nova Planta de Felip IV i a continuació reclamès la mul·litat del Tractat d'Utrecht als estats signants o succesors. L'actual estatus polític de Catalunya és resultant d'un pacte al final d'una guerra mundial on estaven en disputa l'absolutisme borbònic contra el liberalisme progressista. En aquest sentit, són els signants d'aquell Tractat d'Utrecht els responsables que han de donar una solució al problema creat per aquell pacte traïdor."

Manubens creu que l'Estat espanyol és el primer interessat en una separació ràpida, ja que no té cap intenció de negociar res. De fet, Espanya mai no negocia, tal com es va demostrar quan van perdre Cuba i Filipines.

Si el Parlament es declarès continuador de les Corts Catalanes, doncs, no només no caldria negociar el deute que ha generat el Regne d'Espanya sinó que hauríem de ser indemnitzats pels més de 300 anys d'ocupació. Seguint les lleis internacionals, no cal pagar un deute del qual no se n'ha format part i més tenint en compte que s'ha patit un dèficit fiscal continuat. Una vegada abolit el dret de conquesta després de la primera Guerra Mundial, Alemanya va haver de pagar per danys d'ocupació. Una reclamació que Catalunya també podria fer -diu- a l'Estat espanyol. "Hauríem de passar comptes amb tot el que han fet els darrers tres segles: ens haurien d'indemnitzar, podríem reclamar tot el que ens ha estat confiscat en totes les guerres: tots ells llibres, obres d'art, territoris...".

En aquest sentit, Manubens adverteix que "quan trobes algun ximple que diu que hem de pagar el deute espanyol, desconfia". Fer-nos càrrec de la part proporcional del dèficit espanyol, al voltant d'un 20% del bilió d'euros de deute, hipotecaria moltes generacions de catalans.

Reclamar-se continuador del vell Estat també és la manera més eficaç d'aconseguir la reunificació dels Països Catalans. "Les Constitucions catalanes fixen que la frontera amb Aragó és el Cinca i que les Balears i Pitiüses són indestriables del Principat. Els comptats de la Catalunya Nord, Balears, Pitiüses i la Franja tenien delegats a les Corts Catalanes i eren part del Principat. Els valencians tenien dret immediat a la nacionalitat catalana només pel fet de residir al Principat o ser descendent de catalans." 

El Tractat dels Pirineus seria paper mullat, ja que no fou autoritzat mai per les Corts Catalanes. També valdrien els tractats fronterers amb els estats veins: Corbeil per França i Almizra que fixa la frontera amb Castella a Múrcia, que es una derivació del Tractat de Tudellén de 1157 signat entre Barcelona i Castella

Manubens defensa que la recuperació de les Constitucions Catalanes seria més efectiva que la llei de transitorietat que manté les lleis espanyoles. "Nosaltres teníem separació de poders des del segle XV, només caldria posar al dia algunes lleis". Tot i els 300 anys de distància, les lleis catalanes, en molts punts, eren prou progressistes i garantistes com per seguir vigents. "Els catalans de 1283 a 1705 s'ho van rumiar molt i això ja és feina feta que no fa destorb. Només caldrien uns petits retocs: el sufragi universal, els noms dels impostos i el paper de la religió. La resta són drets i llibertats, en molts casos més avantguardistes que constitucions actuals europees, com per exemple que la Hisenda pública no pot embargar les eines de treball."

Les Constitucions Catalanes han inspirat altres constitucions d'Europa i la creació de nous Estats. Els redactors de la Constitució nord-americana la van tenir ben present. De fet, el primer consolat a Europa es va instal·lar a Barcelona, a petició de John Adams, segon president dels Estats Units que ens ha deixat frases tan celebres com aquesta: "Com voleu que uns altres ens reconeguin si primer no ens reconeixem a nosaltres mateixos?".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.