El 22 de març del 2015 els habitants majors de 16 anys de deu municipis de la Catalunya Central van ser consultats amb la pregunta "Vols que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". El sí va guanyar a totes les localitats, i l’1 de maig del mateix any va quedar legalment constituïda la comarca del Moianès, la més jove de Catalunya.
Amb una població de 14.243 habitants a finals del 2022, el Moianès és la sisena comarca menys poblada de Catalunya. Des de la seva constitució el 2015, però, la comarca ha augmentat la seva població en un 9,7% i, segons les projeccions de creixement que ha elaborat l’Institut d’Estadística de Catalunya, serà la que guanyarà més població en termes relatius en la pròxima dècada, enfilant-se fins al 10%, cosa que en termes absoluts no arribarà als 1.500 habitants.
Pel que fa al context històric del Moianès, cal esmentar que, tot i trobar-se fins al 2015 repartida administrativament en diferents comarques, sempre ha existit una important connexió entre els deu municipis que la formen a través d’intercanvis comercials, d’organització de la pagesia i altres sectors, i amb l’establiment històric de matrimonis entre habitants de les diferents poblacions, entre molts altres. El Moianès ha vist créixer a importants figures de la història catalana com és el cas d’Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, nascut a Castellterçol; Rafael Casanova, fill de Moià i símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern pel seu paper en el setge de Barcelona del 1714; o Francesc Viñas, també nascut a Moià i considerat el tenor català wagnerià per excel·lència.
Actualment, un dels sectors més importants de la indústria del territori és l’agroalimentari. Empreses com Casa Mas - preparació de plats preparats -, o Sosa Ingredients - producció d’ingredients per a l’alta cuina -, són molt importants en els seus respectius mercats. Si hi ha un sector que destaca amb força, però, aquest és el de l’alimentació i la producció ecològica. Segons l’alcalde de Moià i fundador de Natureco - una de les empreses del sector ecològic del Moianès -, Dionís Guiteras, el Moianès és un dels clústers més importants d’Europa pel que fa a l’agricultura ecològica i la producció de productes ecològics, on no només s’hi ubiquen els fabricants finals del producte, sinó tots els elements implicats en la cadena de producció.
Tot i que en el seu moment la comarca gaudia d’una important indústria tèxtil, el motor econòmic del Moianès ha sigut històricament l’agricultura de subsistència. La manca d’infraestructures com carreteres o sistema elèctric no van permetre a la comarca modernitzar-se durant la primera fase de la industrialització, cosa que va suposar una difícil transició des d’una economia artesanal a una producció industrialitzada. Per Guiteras, per conèixer la raó de la importància de la indústria agroalimentària al Moianès ens hem de remuntar a finals dels anys setanta del segle passat. És just en aquesta època quan les últimes grans fàbriques tèxtils desapareixen i el teixit industrial de la zona queda orfe. A més, el gran nombre de masies que hi ha en el territori comencen a patir problemes de subsistència, i moltes han de deixar l’agricultura en pocs anys. En aquest punt, segons Guiteras, la ciutadania va començar a buscar solucions a la situació i es decideix crear el Consorci del Moianès amb “l’objectiu de canviar el model econòmic del territori, i de recuperar els llocs de treball perduts”. “El coneixement tècnic de les persones que havien treballat a les fàbriques tèxtils i en les masies es trobava al costat de casa, a disposició de les noves directrius”, comenta Guiteras, “i són els mateixos coneixements necessaris per a la indústria agroalimentària”, fet que l’alcalde de Moià destaca com a facilitador de l’èxit del sector a la zona.
Una de les primeres empreses que va sorgir d’aquest nou moviment va ser Vegetalia l’any 1986 a Castellcir, que es basava en la fabricació de productes com tofu, seitan, tempeh i altres fermentats de manera ecològica. Salvador Sala n’és el seu fundador, i comenta que la principal raó per decidir-se per aquest tipus de productes, en una època on poca gent n’havia sentit parlar, va ser per “un canvi radical en la meva vida”. Sala havia regentat un bar i diverses sales de joc i va passar a tenir un “estil de vida totalment contrari” que va aprendre de Lluís Maria Xirinacs. Aquest es basava en el fet que “els diners no ho són tot, i s’han de fer sense perjudicar a ningú”, i en va treure importants conclusions com que “per jo anar bé, ningú del meu voltant ha d’anar malament”. Sala coincideix amb Guiteras a destacar el gran nombre de masies de la zona com a una de les principals raons de l’auge agroalimentari. Sala destaca que “amb una masia aprens a aprofitar tot el que tens al teu voltant i aprecies el menjar i l’entorn on vius”, i comenta que “aquesta és la base del model de les petites i mitjanes empreses del Moianès”. El fundador de Vegetalia destaca que, en l’auge de les agroalimentàries, “tots els fundadors o provenien de pagès, o hi provenien els seus pares”.
L’any 1988, Sala i el seu soci se separen, i aquest segon funda Natursoy, també basada en productes alimentaris ecològics. El mateix Guiteras va fundar la seva empresa, Natureco, després d’aprendre com funcionava el negoci treballant a Natursoy. Segons Sala, aquests moviments són els que estimulen la creació d’empreses de la mateixa tipologia i funcionament a la zona, i són aquestes mateixes les que estimulen la creació de noves cada cop més especialitzades. Guiteras creu que el secret d’això és que “quan algú tenia la iniciativa per fer alguna cosa, tenia al seu voltant les eines per poder-la desenvolupar”, destacant que “tot ha estat molt casual i amb un punt de sort, però que sense aquests coneixements al voltant hagués sigut tot molt més difícil”. L’alcalde de Moià comenta que “en aquesta zona poca cosa més s’hi podia fer”, fet que creu molt important ja que “trobar el que sí que pots fer-hi és vital, i a més si és un sector compatible i respectuós amb el turisme, la cultura i amb la mateixa naturalesa i biodiversitat”.
Tot i que ve de lluny, la indústria agroalimentària està més viva que mai, i les generacions joves hi participen activament. Lluc Sosa és director comercial de Natureco, l’empresa de Guiteras ara sota nous propietaris, i prové d’una família propietària de diversos negocis alimentaris a la comarca, entre ells Sosa Ingredients, de gran èxit. Sosa troba l’explosió de l’agroalimentària ecològica com a “fortuïta”, “fruit d’esforços i de casos particulars que van anar funcionant i fent veure a la gent jove i amb ganes que empreses d’aquell tipus eren possibles”. Amb l’adquisició de Natureco, Sosa ha canviat el funcionament d’aquesta tot i que assegura que “manté el model familiar, però intentant donar un servei molt gran que es tradueix en un capacitat logística molt alta”. Natureco gaudeix de transport propi, on Sosa destaca que “el fet que els clients puguin triar l’hora on rebre la comanda, i coneguin el repartidor fa que es diferenciï d’empreses que contracten un servei de transport extern”. Sosa comenta que, en el sector alimentari ecològic, “hi ha grans multinacionals que compten amb els seus propis camps i tenen un gran marge econòmic”, cosa que han considerat que “hauríem d’anar pel mateix camí per oferir alguna cosa diferent al sector i competir amb les multinacionals”.
I cap on es dirigeix aquest sector al Moianès? Sosa destaca que, com a bressol de gran part del sector ecològic, la comarca gaudeix d’un gran coneixement en aquest àmbit en comparació amb altres zones. Tot i això, Sosa assegura que “els actes d’emprenedoria que s’esdevindran en un futur estan per veure, i s’ha de veure quina és la següent generació d’idees que aprofitin aquest caldo de cultiu”, però sí que està convençut que estarà “molt vinculat al producte agroalimentari de proximitat i de qualitat”. Sala, com a veu de l’experiència, veu els plats precuinats com al futur de la indústria, ja que “els joves cada cop tenen menys ganes de cuinar”. Sala avisa, però, que aquests plats fabricats al Moianès seran “bons i saludables, perquè és el que la gent vol”.