El passat dimecres el president de l’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, i alguns dels seus directius es varen reunir amb la consellera de Salut, Patrícia Gómez, la de Presidència, Mercedes Garrido, el director general d’IB-Salut, Manuel Palomino, i la directora general de Funció Pública, Carmen Palomino, per tractar sobre el català a la sanitat pública, més en concret sobre la suspensió del requisit de català per a metges i infermers si les necessitats del servei -manca de professionals- així ho requereixen. Una opció que l’OCB rebutja de pla i apel·la a la responsabilitat de la presidenta Francina Armengol per evitar-ho.
Així ho digueren els responsables de l’entitat catalanista durant la reunió. L'entitat advertí -segons ha informat en la seva pàgina web- que, en cas d'esser desestimats els recursos administratius que ha interposat, acudirà a la jurisdicció contenciosa-administrativa per a impugnar judicialment les convocatòries i demanarà cautelarment la paralització de tots els processos selectius (de personal) posats en marxa.
Recursos. L’OCB va interposar dia 3 de gener dos recursos de reposició contra les bases generals que regulen, respectivament, les convocatòries de concurs-oposició i de concurs extraordinari per a l’estabilització d’interins del Servei de Salut. Segons l’entitat, aquestes bases no s’adeqüen a la legalitat perquè, a diferència del que passa amb la resta de treballadors de l’administració pública, en el cas del personal sanitari no s’aplica la moratòria de dos anys per acreditar coneixements de català que estableix norma, sinó que se’ls concedeix «una exempció vitalícia de coneixements de català, discriminatòria per als pacients, políticament inexplicable i jurídicament impugnable».
Segons assegura l'Obra, «aquests darrers anys s’ha fet un ús abusiu i indiscriminat de l’exempció dels coneixements de català com a requisit d’accés», atès que només es preveu «com una mesura excepcional i degudament motivada» mentre que a la realitat se n’ha fet «un ús fraudulent d’aquesta excepció que ha estat reiteradament criticada per l’OCB. En tot cas, aquesta excepció no resulta ara d’aplicació: en primer terme perquè no es dona el supòsit de ‘manca o insuficiència de professionals’, ja que es tracta de places actualment ocupades per aquest personal interí; però sobretot, i, en segon lloc, perquè hi és d’aplicació la normativa que regula específicament aquests processos d’estabilització, el Decret Llei 6/2016, que preveu el requisit de català amb la moratòria de dos anys per acreditar-lo, i que s’aplica a la resta dels processos d’estabilització d’interins de tota l’administració, incloent-hi els relatius a places de personal» sanitari com «les de metges i infermers».
Tot plegat, diu l’OCB, és «una clara vulneració del principi d’igualtat: s’exigeix a un dietista-nutricionista o a un fisioterapeuta, però no a un infermer, quan tots tres són del mateix grup professional; s’exigeix a un tècnic superior especialista en radiodiagnòstic o en anatomia patològica i no s’exigeix res a un facultatiu de radiodiagnòstic o d’anatomia patològica, o s’exigeix a un tècnic mitjà sanitari en cures auxiliars d’infermeria i no es requereix cap titulació a un infermer o infermera. I si ja sortim dels grups estrictament sanitaris el greuge comparatiu i l’absurd és encara superior: quin sentit té que es demani el B2 a un cuiner i no es requereixi ni el més mínim coneixement de català a un metge de família?»
L’entitat ha demanat al Govern una rectificació urgent d’aquest «despropòsit» i ha anunciat que,si aquesta rectificació no es produeix, interposarà un recurs contenciós administratiu contra les bases generals i contra les convocatòries específiques publicades de totes les categories on es prevegi l’exempció de català per accedir a una plaça de funcionari, i demanarà cautelarment la paralització de tots els processos selectius posats en marxa.
Així mateix, l’OCB recorda que, d’acord amb les dades de la Memòria 2020-2021 de l’Oficina per a la defensa dels drets lingüístics, «el Servei de Salut és l’organisme autonòmic que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat durant el període desembre 2020 – desembre 2021: 79 sobre un total de 208, la qual cosa representa un 38% del total i un 66% dels casos que afecten l’Administració autonòmica».
I conclou l’Obra: «sense capacitació lingüística del personal sanitari, els ciutadans no tenim dret a una atenció sociosanitària de qualitat en la nostra llengua».