Al seu llibre El valor de la atención, el periodista britànic Johann Hari, explica com la popularització de les noves tecnologies estan transformant la nostra capacitat de concentració. L'augment de la velocitat a la qual ens arriben tota mena d'estímuls; l'allau de distraccions que curtcircuiten qualsevol intent de pensament profund; i la fal·làcia de la multitasca, ens fan persones cada volta més disperses i amb menys capacitat d'abstracció.
En el món del periodisme, el fenomen del clickbait exemplifica a la perfecció aquest canvi de paradigma. La tirania de les visites al web han transformat la manera com es confecciona la informació. Alguns mitjans fins i tot informen de la durada de lectura d'una notícia a l'encapçalament d'aquesta, com un avís per navegants. Tot ha de ser ràpid i efímer i, alhora, cridaner, molt cridaner.
Per això fa goig un llibre com Contra tot pronòstic. Una cultura en construcció, de l'escriptora Lourdes Toledo. Perquè Contra tot pronòstic és una reivindicació de la pausa i l'anàlisi. Es tracta d'un recull de setze entrevistes (un parell d'inèdites, la resta publicades en mitjans de comunicació) amb què la també periodista s'aproxima a tantes altres personalitats del món del coneixement, la literatura, l'edició i la comunicació.
La meitat són dones; l'altra meitat, homes (i cal, sí, recalcar aquesta intenció evident de visibilitzar les aportacions d'elles, en un món que tendeix a la seua invisibilització), en edats compreses entre els 40 i els 85 anys. Gent que, en els seus diversos camps, ha treballat i treballa a favor de la cultura en català: Maria Lacueva, Enric Iborra, Martí Domínguez, Anna Esteve...
"Per primera vegada, i contra tot pronòstic, tres generacions d'escriptors, periodistes i professors i editors, amb una presència creixent de dones, conviuen a casa nostra en el món de la cultura i la literatura pensada i feta en català", escriu Toledo en el pròleg d'un llibre que és com un calidoscopi de reflexions a través de les quals prendre-li el pols al panorama nostrat. És, també, l'ocasió per descobrir algunes personalitats que, tot i el seu treball minuciós i rigorós, no són ni prou conegudes ni prou reconegudes a casa nostra; o bé per descobrir xicotets detalls i revelacions de personatges als quals ja seguim la pista.
Contra tot pronòstic és també -i sobretot- una reivindicació de l'entrevista com a gènere periodístic. Enfront de la tirania de la immediatesa, Toledo ens invita a seure i assaborir la conversa com ja van fer altres mestres d'aquestes peces periodístiques, com ara Montserrat Roig o Baltasar Porcel. Toledo, a més, té el mestratge de situar el o la lectora dins la conversa: el lector observa el diàleg, però, alhora, és un participant indirecte. Enfront de les entrevistes funcionarials, Contra tot pronòstic reivindica les converses amb viaranys, aquelles que exploren sense por els racons imprevistos i gaudeixen de posar llum als espais poc il·luminats. El bagatge cultural de la interlocutora contribueix a donar profunditat a uns diàlegs que avancen de forma fluida i que, a més, ens animen a saber-ne més.
"A l'hora d'encarar una entrevista no hi ha mètode ni fórmula secreta a seguir, i tots els manuals de periodisme esdevenen inútils quan t'enfrontes al periodisme fora de la redacció o del teu despatx -escriu l'autora-. La millor escola de periodisme és llegir bon periodisme. Llegir i observar i saber escoltar. Escoltar i mirar amb tots els sentits, fins i tot un sisè sentit, tan inaprehensible, aquell que naix de la intuïció periodística, de la sensibilitat humana i literària". Per tot això, Contra tot pronòstic és, involuntàriament, un manual indispensable per tot bon aprenent de l'ofici.