El debat sobre la possible limitació de la compra d’habitatges per part de «no residents» ha rebut un cop que si no és mortal sí almanco el deixarà probablement congelat. La presidenta del Govern, Francina Armengol, del PSOE, ha llançat balons a fora, com se sol dir. Que és cosa de la Unió Europea, ha assegurat aquesta setmana, fiant possibles resultats de la discussió «a llarg termini».
Pel seu costat, la líder del PP, Marga Prohens, ha carregat força contra «l’esquerra» per aquest motiu, al mateix temps que el portaveu parlamentari del PI, Josep Melià, centrava aquesta setmana el seu interès en la crítica a la possibilitat -avançada per Armengol- de posar límits al lloguer de pisos perquè, al seu parer, no serviria de res.
Cosa de la UE.La presidenta del Govern, Francina Armengol, va dir, després del Consell de Govern celebrat el passat dilluns, que la limitació de compra a «no residents» és quelcom «que depèn exclusivament de la Unió Europea».
Quatre dies abans el seu vicepresident, Juan Pedro Yllanes, d’Unides Podem, posà d’exemple a seguir el cas del Canadà, on s’ha prohibit la compra per part «d’estrangers». Yllanes diferenciava entre «estrangers» i «no residents» espanyols i limitava la possibilitat de restringir les compra-vendes als ciutadans d'altres estats. Cal recordar que tant Més per Menorca, que inicià el debat el passat mes de març, com Més per Mallorca i el PI el que reclamen són limitacions als «no residents», inclosos els espanyols.
Yllanes també va dir que esperava que el següent Consell de Govern tractés la qüestió i que el Govern en el seu conjunt pressionés a l’Executiu de Pedro Sánchez perquè fes passes en aquest sentit davant la Unió. Però Armengol no informà que s'hagués tractat res de tot això en la reunió de dilluns passat.
La presidenta es limità a reconèixer que el problema de l’habitatge «és un dels temes més importants que tenim com a societat i té un efecte molt gros en la població». Però es tracta, digué, d’un problema «molt complex» .Valorà les mesures que s'han pres des de l'Executiu per regular-lo i expressà la seva confiança amb «amb la Llei d'Habitatge estatal» que, una vegada aprovada, podria aportar eines «per incidir més com a comunitat autònoma en les polítiques d'habitatge».
Però respecte a la compra d’immobles per part de «no residents» l a presidenta simplement va dir que el seu Govern «fa feina» -no va dir quina, ni com- per assolir que a «llarg termini» la política europea tengui en compte «les singularitats d'un territori com el nostre, que és petit, insular i molt poblat».
Per la seva banda, la líder del PP balear, Marga Prohens, carregà contra la idea de la limitació esmentada, perquè «no sols va en contra de la normativa europea, sinó que no solucionaria el problema de l'habitatge a Balears». Contestà Armengol assegurant que «l’esquerra» el que fa és assenyalar «als estrangers residents amb casa (a les Illes) pel fracàs de les seves polítiques intervencionistes d'habitatge» i que el que cerca el Govern «és criminalitzar» aquests compradors , en una deriva intervencionista «contra la propietat privada».
Per un altre costat, el portaveu parlamentari del PI, Josep Melià, va contestar la presidenta en relació a la futura aprovació de la Llei d’Habitatge i la possible limitació dels preus del lloguer. Melià es mostrà sorprès per la «fe» que el Govern posaen aquesta mesura i dubtà que tal limitació tengui un efecte positiu tangible en el mercat, si és que no provoca l’efecte contrari al que persegueix, com és afavorir l’accés a l’habitatge.
La raó de l’escepticisme de Melià és que «l’únic que farà és que es posin manco habitatges en el mercat»i, per tant, l’efecte real sigui perjudicial per a la gent que ja té dificultats d’accés a una habitatge. «El que han de fer els poders públics és donar garanties als propietaris perquè en cas d’impagament es pugui recuperar ràpidament el pis i perquè no pugui existir l’ocupació il·legal que és una xacra que els governs d’esquerres no volen abordar»,sentencià.