La idea de limitar a Balears la compra d’immobles per part de «no residents» serà, a ben segur, un dels debats estel.lars d’aquesta precampanya electoral. A pesar que requeriria del canvi de la Constitució espanyola i del Tractat de Maastricht, l’esquerra illenca segueix entestada en «pressionar» el Govern de Pedro Sánchez perquè actuï. Sense èxit, de moment.
Val a dir, al respecte de la posició del PSOE, que en el Consell de Mallorca els socialistes s’uniren el juliol passat a l’oposició de dreta per rebutjar una moció en aquest sentit que havia presentat Unides Podem. Al cap de tres mesos, però, l’octubre, els mateixos socialistes, en el Parlament s’hi mostraren d’acord i fins i tot el conseller de Turisme i Treball, Iago Negueruela, també dirigent del PSIB, va declarar que calia estudiar la qüestió.
Des d’aleshores ençà cada parell de setmanes sorgeix alguna variant de la polèmica. Tanmateix en el fons sempre és el mateix: els partits d’esquerra i el PI exigeixen al Govern que pressioni a Madrid perquè el Govern de Pedro Sánchez actuï al respecte, alhora que tant la dreta com els representants patronals de les empreses immobiliàries, de construcció i promoció s’hi mostren en contra i asseguren que «és impossible», atesa la normativa europea de lliure circulació de persones i capitals. Els favorables a la idea argumenten que ja hi ha territoris a la Unió Europea que tenen aquestes limitacions. I és cert, però són previs a la seva incorporació a la UE. Espanya, com és conegut, no posà cap limitació en el moment de negociar la seva entrada, el 1986.
Revifament. Ara, amb la notícia d’aquesta setmana que el Canadà ha prohibit durant els dos propers anys la compra d'habitatges d’immobles a no residents, una iniciativa que pretén controlar l'especulació i els preus, s’ha revifat la polèmica idea a les Illes. En el país nord-americà la nova normativa va entrar en vigor el primer dia de l'any amb la intenció de fer front al desmesurat augment dels preus de l'habitatge que s’experimenta des de fa un bon grapat d’anys. En algunes zones del país els veïnats del sud, dels Estats Units, hi han adquirit habitatges des de fa temps, cosa que ha portat a un desenvolupament de l’especulació com mai s’hi havia vist. Com a conseqüència de moltes polèmiques i agres disputes polítiques en relació a aquest fenomen, finalment el govern federal va imposar la citada norma.
Després d’un parell desetmanes sense novetats a les Illes sobre la qüestió,el passat dimecres el vicepresident del Govern i conseller de Transició Ecològica, Juan Pedro Yllanes, d’Unides Podem, es mostrà partidari que l’Executiu tracti la qüestió i «pressioni» al Govern central perquè accepti iniciar una negociació amb la Unió Europea per limitar la compra «a estrangers». Val a dir que el vicepresident es referia, en efecte, tan sols a estrangers i no, com en el seu dia feren el PI, Més per Menorca i Més per Mallorca, a «no residents». La diferència és rellevant: la fórmula que empren els partits autoctonistes inclou, és clar, als espanyols. El que digué Yllanes només fa referència als residents a d’altres estats.
Al parer del vicepresident a les Illes «el problema de l'habitatge és una de les principals preocupacions» socials i la limitació «seria un pas definitiu per a començar a solucionar el problema de l'habitatge». En realitat, però, els estrangers que adquiriren el 2021 un immoble a Balears només representaren un terç del total de compradors. Yllanes acceptà que la qüestió és «complexa» en un context de lliure circulació, com és el de la Unió, però ja hi ha territoris, «que són illes», que dins de la UE tenen aquesta limitació i, ara, a més,la decisió del Canadà és un altre «exemple a seguir».
La intervenció de Yllanes va merèixer una rèplica de Més per Mallorca. «No entenc molt bé que parli de fer pressió» davant del Govern espanyol, va escriure a Twitterel coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, perquè el seu partit, Unides Podem, fa part de l’Executiu de Pedro Sánchez. Per tant, diu el líder sobiranista, el que hauria de fer Yllanes és «fer un treball intern en el seu partit» per convèncer a la cúpula morada a Madrid que actuï en conseqüència. Apesteguia es declarà «sorprès» per les declaracions del vicepresident perquè, argumentà, si en efecte pensa així el normal seria que «pressionés» als seus companys que fan part del Govern de Sánchez. Així i tot, el cap de Més donà «la benvinguda a aquesta lluita» a Unides Podem i afirmà que es requereixen «mesures valentes per garantir l'accés a l'habitatge».