El Govern balear ha anunciat aquesta setmana una mesura sorpresa de protecció del territori. Com es recordarà, els ecologistes -tant els del GOB com els de Terraferida, entre d’altres – han criticat fort ferm a l’Executiu durant els últims mesos per mor de la seva suposada manca de valentia a l’hora de prendre mesures importants que vagin en la direcció de la preservació del territori i del medi natural. Tanmateix, el Govern aprovà el passat dimarts el Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística, que inclou l’ampliació de les àrees naturals d’especial interès (ANEI) en 145 hectàrees.
Protecció. En concret la nova normativa actua sobre una àrea força sensible, com és Es Trenc, l’arenal verge del sud de Mallorca, on s’hi evita «de manera definitiva la construcció de l’hotel de ses Covetes i es dona continuïtat al Parc Natural, on també s'hi declaren àrea rural d’interès paisatgístic (ARIP) 11 hectàrees. Així mateix dues àrees naturales situades al terme municipal de Palma, també a l'illa major, són desclassificades. I finalment una altra zona verge, aquesta ubicada a Eivissa -Cala des Jondal, al municipi de Sant Josep de Sa Talaia- queda protegida.
El Govern, així, amplia les zones protegides de Balears fins al punt que ara hi haurà 170.642 hectàries preservades gràcies a la figura legal d'ANEI (Àrees Naturals d’Especial Interès) i altres 26.748 amb la denominació d'ARIP (Àrea Rural d’Interès Paisatgístic). En conjunt, quasi 200.000 hectàries protegides. És a dir, 2 mil milions de m2, sobre una superfície total de les Illes de quasi 5 mil milions de m2.
«L’objectiu principal de la normativa és continuar desenvolupant un nou model territorial en què la contenció urbanística sigui l’eix primordial, amb la qual cosa es frena l’expansió de la nova urbanització al sòl rústic i s’aposta per la sostenibilitat i la rehabilitació urbana», segons explica el Govern a la seva pàgina web. Diu l’Executiu que «es preveu que en els planejaments urbanístics generals municipals no es podran delimitar nous sectors de sòl urbanitzable quan les necessitats reals puguin ser resoltes amb actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana (quan al municipi hi hagi més d’un 15 % de sòl vacant o si aquest té una superfície equivalent a la proposta de nou creixement en sectors urbanitzables). Excepcionalment, es podran delimitar nous sectors per fer-hi promocions públiques d’habitatges de protecció oficial, entre d’altres motius. Això serà així quan es tracti d’un equipament públic del qual no es pugui assegurar la viabilitat tècnica i econòmica en el sòl disponible o quan l’equipament sigui de grans dimensions i calgui una superfície contínua major a la disponible en sòl urbà. Igualment, no es podran planificar nous sectors de sòl urbanitzable en àrees de prevenció de risc d’inundació».
El Decret citat no es limita a la preservació territorial. També preveu mesures per reduir el consum d’aigua, a través del foment de l’ús d’aigües regenerades per a la neteja i el manteniment dels equipaments i les infraestructures municipals, així com el reg de parcs i jardins públics. Així mateix, les edificacions en sòl rústic que no estiguin vinculades a explotacions agràries hauran de recollir les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització. A més, s’estableix el límit d’una piscina per finca, amb una superfície inferior a 35 m2 i un volum que no sobrepassi els 60 m3; una normativa s’aplicarà a totes les Illes, quan fins ara només servia per a Mallorca i Menorca.