Kiril Berezin es treu una nota de la butxaca de la seva jaqueta. Repassa línia per línia el text que ha escrit intensament. Els seus llavis pronuncien en silenci les paraules que ha redactat amb la seva ploma blava d’escriure. “Honorable tribunal”, comença la nota, “no m’estic escapant, estic preparat per servir el meu país. Però soc incapaç de disparar algú”. Les seves mans tremolen quan agafa el paper. Deixa escapar un petit sospir. Després doblega el paper i se’l torna a ficar a la butxaca.
Els fets van ocórrer a Sant Petersburg a principis de desembre. Berezin, que té 27 anys, hauria d’estar lluitant amb la seva unitata més de mil kilòmetres, al sud-est d’Ucraïna. En canvi, l’home prim del vestit negre es passeja d’un costat a l’altre del tribunal municipal, traient-se la nota de la butxaca i llegint la seva declaració. Espera convèncer els jutges perquè no l’obliguin a participar en aquesta guerra. És un conflicte en el qual no està disposat a oblidar la lliçó que la seva devota àvia li va ensenyar: “No mataràs”.
En el cas de Berezin, l’atenció se centra amb el que passa amb els russos que han reclutat per fer el servei militar obligatori, però es neguen a què els enviïn a la guerra. Així i tot, és possible fer front al règim de Vladímir Putin? Un règim que obliga a homes com Berezin a lluitar a Ucraïna? O resistir-se és totalment inútil?
A finals de setembre van reclutar-lo i uns quants dies més tard el van enviar a un campament que no es troba molt lluny de la frontera ucraïnesa. Afirma que quan es va negar a anar al front, el seu comandant el va amenaçar, dient-li: “Et fotré una pallissa fins que perdis la consciència i et ficaré a un tanc”. Berezin diu que temia per la seva vida. Després va fugir cap a Sant Petersburg.
Berezin és un dels 300.000 homes que van reclutar per la guerra d’Ucraïna setmanes després que el president Vladímir Putin ho ordenés. Desenes de milers de reservistes ja estan lluitant al front, pocs d’ells han rebut l’entrenament de preparació, que dura un mes, que els hi havien promès.
Falta d’equipament bàsic
La urgència mostra amb quina rapidesa l’exèrcit rus va haver de cobrir les seves files al front. Segons els càlculs d’Occident, el nombre de tropes russes que han matat o ferit a la guerra és de centenars de milers. I continua augmentant. Molts dels reservistes reclutats per la guerra tenen poca experiència de batalla i equipament. Falten botes, ràdios i sacs de dormir, i els fusells d’assalt són de l’època soviètica.Segons mitjans de comunicació independents russos, ja han mort centenars de reservistes.
Els companys de Berezin van practicar tir dues vegades abans que els enviessin al front. Les tropes reservistes, que han sigut reclutades, han denunciat que els han enviat als fronts amb poc armament amb la finalitat de donar pas aaltres unitats o per excavar trinxeres. Quan es van negar a continuar lluitant, els comandants els van tancar durant setmanes a soterranis de les províncies de Donetsk i Luhank.
Putin necessita urgentment els reclutes després de patir derrotes com la recent retirada de Kherson, al sud d’Ucraïna. Les tropes russes han de reforçar cents de kilòmetres del front de batalla i guanyar temps. Aquesta primavera, una vegada les tropes russes s’hagin redistribuït amb l’ajuda dels reclutes, tal vegada Putin tornarà a estar en condicions de llançar amplis atacs contra els seus adversaris ucraïnesos.
El pronòstic per l’any que ve és dolent. Segons un article recent del portal d’investigació rus IStories, que cita dues fonts properes a l’estat major de l’exèrcit i al Servei Federal de Seguretat (FBS), és com si Putin s’hagués atrinxeraten un extens conflicte i encara no ha renunciat al seu objectiu de capturar Kíiv. Segons l’article, Putin està preparat per continuar amb la guerra durant molts anys, sense tenir en compte les pèrdues que van augmentant. En el següent estiu, el nombre de baixes només dels que han allistat obligatòriament podria arribar a les 100.000. Es pretén que els reclutes tapin els forats.
En els nou mesos des que va envair Ucraïna, Putin no ha visitat ni una vegada les seves tropes. Deixa les actualitzacions sobre les seves condicions, els seus progressos i els informes diaris del camp de batalla en mans dels militars líders i portaveus. Prefereix dedicar-se a atacar als altres mitjançant l'oratòria, dient, segons ell, que Occident utilitza els ucraïnesos com a "carn de canó". Va elogiar el compromís dels soldats en una reunió de mares lleials al Kremlin que tenen fills que, segons diuen, han mort a Ucraïna o que hi estan combatent. En lloc de perdre les seves vides per culpa de l’alcohol o per accidents de trànsit, diu, moren com herois per la seva pàtria.
Kiril Berezin, de Sant Petersburg, no està gaire interessat a morir com un heroi. S’ha atrevit a fer el que pocs han fet abans que ell: a més de presentar una denúncia a un tribunal sobre la seva negativa a mobilitzar-se, també ha presentat una queixa a la secció d’investigació militar contra el seu comandant.
Alguns l’han acusat de “traïdor”. Em sembla bé, diu Berezin amb calma, afegint que sempre ha estat agraït al seu país. Diu que no va intentar amagar-se quan la mobilització va començar el 21 de setembre, no com desenes de milers d’homes que van tractar de sortir del país. Com molts russos, Berezin va estar anys ignorant la política. A la televisió parlaven de política, però Berezin va deixar de sintonitzar-la, diu a una entrevista del passat novembre, poc abans de la seva audiència d’apel·lació, a l’oficina del seu advocat, Nikífor Ivànov, que es troba al centre de Sant Petersburg.
Ivànov, que té 30 anys, s’oposa a la guerra d’Ucraïna. Alguns dels seus clients són regidors de l’oposició de Sant Petersburg que demanen l’expulsió de Putin de la presidència. Diu que Berezin té dret a demanar que el traslladin a un servei alternatiu. No obstant això, des de fa un temps la constitució no ha sigut la base de les decisions polítiques. Considera que és un dret que la constitució russa garanteix. Tanmateix, Berezin continua creient en aquesta alternativa.
Criat per la seva àvia devota
El jove de 27 anys es frega els seus ulls cansats marrons amb una mà. Diu que només pot dormir unes quantes hores cada nit i que constantment està fumant. No tégaire cosa més que l’entretingui. Tan sols s’asseu al seu quarter de Sant Petersburg esperant l’audiènciad’apel·lació. El tribunal ja ha rebutjat una vegada la seva queixa, quan encara estava al campament militarde la frontera d’Ucraïna. Ara ell mateix vol exposar la seva postura als jutges.
Encara té esperança perquè es pugui posar a favor seu. Això no obstant, els tribunals russos no han sigut independents des de fa bastant temps. I si a Berezin, com a recluta, se li garanteix el dret de realitzar un altre servei, probablement sembla que un nombre de reservistes estarien interessats a seguir el seu exemple.
Berezin respon amb poques paraules i amb veu apagada les preguntes que tracten sobre la seva vida. Diu que ha sigut una vida bastant normal i tranquil·la. Abans que el reclutessin, treballava tramitant encàrrecs en una fàbrica que manufacturava portes. Anava al gimnàs i escrivia alguns poemes. El seu cap el descriu com un treballador responsable que passa el temps lliure cuidant a la seva àvia, amb qui comparteix un apartament de dues habitacions a Sant Petersburg.
Berezin diu que la seva àvia és la persona més important de la seva vida. Ella sola el va criar després que els seus pares morissin joves, la seva mare de sobredosi. La seva àvia també el va apuntar a classes de religió, on va aprendre els Deu Manaments.
Enviat a la frontera d’Ucraïna
“Hi ha d’haver altres camins que els patriotes puguin seguir”, diu Berezin. Fa vuit anys va acabar el servei militar obligatori. El van col·locar com a conductor i afortunadament el van enviar una vegada a practicar tir. “Entenia que en aquell moment no ho podia fer”, afirma. En aquell momentno pensava que algun dia l’enviarien a la guerra.
Al matí del 24 de setembre, Berezin va trobar els papers de reclutament a la porta del seu apartament. Va anar amb els documents a les autoritats militars, pensant segurament que podria solucionar les coses d’alguna manera. Però ningú no estava interessant en els seus dolorosos pensaments. Els agents de policia li van tancar la porta i membres de l’agència van confiscar-li el passaport. Un poc més tard, estava assegut en un bus de l’exèrcit al poble de Kàmenka, a una hora i mitja al nord-est de Sant Petersburg. Ara era soldat a la 138a Brigada Motoritzada. Quatre dies després, el van enviar juntament amb 200 homes a la província de Bélgorod, a la frontera d’Ucraïna.
Marina Ziganova, amiga seva, amb prou feines aquell dia va aconseguir-li roba d’hivern i un sac de dormir. Ella també és qui li va aconseguir un advocat preparat per a defensar-lo. Els processos militars poden ser susceptiblesi no es necessita gaire per ser acusat de voler desacreditar l’exèrcit.
Ziganova, de 43 anys, el va convèncer per lluitar pels seus drets. El balcó del seu apartament té sacs plens de cascs de color verd oliva. El seu marit ve d’una família militar i dona suport amb equipament militar a la brigada de tancs de Luhank. Ziganova diu que no vol saber res de la política i que es veu incapaç de valorar realment l’”operació especial” a causa de tots els diferents informes. No obstant això, com pot ser que, per una banda, doni suport a les tropes, però, per l’altra, estigui intentant ajudar el seu amic amb prou esforços per evitar que l’enviïn al front?
Diu que la seva preocupació primordialés ajudar els altres. L’assumpte del seu amic, diu ella, és una qüestió de justícia. “Kiril no mataria ni un animal. Simplement no és apte per la guerra. El matarien immediatament. Qui trauria benefici d’això? Sens dubte el nostre país no”, afirma Ziganova. Diu que haurien d’enviar a Ucraïna els soldats que estan entrenats i tenen experiència.
Insults i amenaces constants
Al campament a la frontera d’Ucraïna van obligar a Berezin a dir als seus companys que no volia lluitar. Va sol·licitar al seu comandant que el transferissin a un servei alternatiu, però ho van rebutjar. En canvi, el comandant va titllar Berezin d’“escòria humana”,i el va acusar de ser un “agent ucraïnès”. Berezin diu que el comandant li va posar el puny tancat a la cara i el va amenaçar a pegar-li. “Per què joves normals han de morir mentre vosaltres, miserables,us podeu permetre viure? Us llençarem a un forat”, li va dir cridant el comandant.
A l’oficina del seu advocat, Berezin diu que els reclutes del campament no estaven entusiasmats amb la guerra. Es refrega les mans als pantalons repetidament. Els reservistes, diu, van fer tot el possible per posar les seves coses en ordre. “Majoritàriament, es tractava de diners: hipoteques que s’havien de pagar o diners que l’exèrcit ens paga ”.
Escapar en taxi
Quan el tribunal va negar la seva petició en una primera instància, Berezin va pensar a suïcidar-se. Diu amb disgust que fa temps que pateix depressió. Diu que va veure com un altre recluta, que no hauria d’haver sigut apte a causa del seu ull, així i tot el van enviar al front. Afirma que a cap dels soldats d’aquest campament els havien sotmès a un examen mèdic abans de desplegar-los. Ni tampoc a Berezin.
La pressió sobre ell era cada vegada més gran, diu Berezin. Gairebé ja havien enviat tots els soldats al front, però el seu comandant i els seus oficials seguien assetjant-lo. Berezin diu que el seu comandant molt sovint feia olor a alcohol. Va decidir marxar de la seva unitat abans que el portessin al front en contra de la seva voluntat.
Després de fer un poc de recerca, es va adonar que si podia tornar a Sant Petersburg en dos dies i presentar-se a les autoritats militars, no el classificarien com un desertor. Dient que havia d’anar a comparar una cosa, va deixar el campament i va trobar un taxista que estava disposat a portar-lo a Sant Petersburg per 35.000 rubles, que equivalen a 560 euros. Eren gairebé tots els seus estalvis.
A casa, Berezin va presentar una queixa contra el seu comandant agressiu en presència del seu advocat. Ivànov va descobrir que altres soldats van acusar el comandant d’extralimitar-se.
El primer dimarts de desembre Berezin té l’oportunitat de parlar davant del tribunal municipal de Sant Petersburg. Està assegut al costat del seu advocat a l’Habitació 65, fregant-se els polzes,amb la seva declaració a dos dits. Dos seients més enllà, la representantde l’autoritat militar està escrivint missatges al seu mòbil.
Berezin recita les seves preocupacions al tribunal, llegint cadascuna de les línies del seu paper. Però només ho fa després que el jutge ordenique els observadors surtin de la sala. La representant militar afirma que l’audiència podria tractar secrets d’estat.
El tribunal donarà el veredicte una hora més tard. El jutge rebutja la petició de Berezin i ordena que s’ha de quedar a l’exèrcit. Posteriorment, es coneix que la seva unitat l’ha classificat erròniament com a desertor.
Sortint del tribunal principal de Sant Petersburg, a Berezin li costa respirar amb tranquil·litat. “No vull tornar al campament. El comandant em matarà”. Diu que no ha fet res dolent ni s’ha saltat la llei, però encara es troba davant una elecció impossible: la presó o la mort.
Marina Ziganova, la seva amiga, intenta donar-li ànims: “Has de lluitar! No abandonis!”. Berezin nega amb el cap: “Tan sols soc un tros de carn amb el que fan el que volen”.
En la nit posterior a la decisió del tribunal, la policia militar recull Berezin a un bus amb finestres fosques. Havia fet l’últim esforç de contactar amb launitat on va fer una vegada el servei militar per preguntar si el podien ajudar a transferir-lo a una divisió diferent.
Però el bus el porta a Kàmenka, de tornada al quarter. D’allà l’enviaran cap a Ucraïna. L’única esperança de Berezin és que l’estat major el transfereixilluny del front i del comandant abans que el despleguin.
Traducció d'Antoni Vidal Gomila