El Govern balear i el Consellde Mallorca han posat en marxa una iniciativa per recordar els més de 8.000 presoners del franquisme que van fer treballs forçosos per obrir més de 160 km de carretera a l'illa. Aquesta setmana una delegació de les dues institucions es desplaçà al port de Sóller per col.locar la primera placa commemorativa.
Treballadors forçats .Juan Pedro Yllanes, vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, i Iván Sevillano, conseller de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, presentaren el passat dimecres al port de Sóller el «projecte de senyalització de les carreteres construïdes a l'illa de Mallorca durant el franquisme amb mà d'obra esclava, presoners dels més de 20 camps de treball que es van obrir a l'illa després del cop d'estat del 1936», segons explica la pàgina web de l’Executiu baleàric.
Es tracta d'una iniciativa impulsada de forma conjunta per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern i el Consell de Mallorca amb l'objectiu de fer un reconeixement a tots aquells treballadors forçosos que van construir bona part de les vies principals de l'illa, gairebé totes encara en ús, i d'informar la ciutadania sobre l'origen.
«Es calcula que més de 8.000 persones van treballar de manera forçada, en molt males condicions d'alimentació i treball, en la construcció de carreteres, búnquers o nius de metralladora per tot el perímetre de l'illa de Mallorca, entre el 1936 i el 1942, amb l’objectiu de reforçar la defensa militar de la costa, no només després del cop d’Estat del 1936, sinó també davant d'un possible desembarcament de les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial», segons va explicar Yllanes. «Només a l'illa de Mallorca hi havia fins a 26 camps de concentració», afegí. «És la història amagada d'unes carreteres que utilitzen diàriament milers de persones i és important que coneguem les condicions en què van ser construïdes, i que posem en relleu l'abast que va tenir el sistema de treballs forçosos que va imposar el franquisme, com a part de la recuperació de la memòria democràtica a les Illes» digué el vicepresident.
Per part seva, el representants del Consell de Mallorca, Iván Sevillano, explicà que amb aquesta pionera iniciativa «demostram sensibilitat cap als represaliats de l'època franquista, oblidats durant anys. Van ser utilitzats per construir de manera forçosa algunes de les vies més transitades avui a l'illa, utilitzades per milers de persones durant tot l'any, i es mereixen el nostre homenatge i record».
Segons la historiadora Maria Eugènia Jaume, coordinadora de l'estudi encarregat el 2021 pel Govern sobre les obres realitzades mitjançant treballs forçats a les Balears durant la Guerra Civil i el primer franquisme, i també present en la inauguració del projecte, «un dels principals sistemes repressius que es van estendre a Mallorca a partir del juliol de 1936 va ser la presència de camps de treball, que van anar obrint de manera consecutiva al llarg del litoral de l'illa. En un primer moment, es van proveir de la mà d'obra de presoners governatius trets de les principals presons de Palma però, a mesura que avançava la Guerra, van començar a rebre la presència de presoners de guerra enquadrats a batallons de treballadors o batallons disciplinaris de soldats treballadors. Aquests presoners van construir a Mallorca centenars de quilòmetres de carreteres sense més eines que un petit martell per picar a terra, a més del mètode de maneta i barrobí, mitjançant el qual un grup d'especialistes rebentaven amb pólvora la roca més dura».
Sis grans panells informatius retran homenatge als treballadors forçosos als municipis de Sóller, Calvià, Alcúdia/Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos. Cada un dels quals farà 3 metres d’alçada i 1,5 metres d’ample. A més, s’instal·laran un total d’altres 60 senyals de més petites dimensions per recordar aquella mà d’obra al llarg dels 166 km de carretera: un al principi i un altre al final de cada carretera i un altre cada 5 quilòmetres.