Lluís Danés ha fet aparèixer un arbre al bell mig de la Llotja de Mar de Barcelona. Algun savi li devia dir, que si dibuixava un sorral circular damunt el terra modernista del Consolat de Mar l'any del seu 750è aniversari, passaria. Que calia que els reunís a tots. Que hi fes desfilar ossos del nord, muixerangues del sud, bastons de terra endins i un cavall de mar enllà. Que portés a Lluís Llach, Alidé Sans, Maxime Cayuela i a tot un grapat d'artistes que representessin el talent present. Que només així, l'alzina mil·lenària es faria visible. Les seves arrels, profundes i llargues —de València a Perpinyà i de Barcelona a l'Alguer—, agafarien força i farien córrer la saba per fer créixer branques, fulles i aglans.
Si el realisme màgic regís aquesta realitat, el lliurament dels segons Premis El Temps de les Arts que tingué lloc ahir hauria estat ben bé així. A través d'un audiovisual dirigit per Lluís Danés, el portal digital de difusió de la cultura guardonà set projectes artístics contemporanis del territori —Arts Visuals, Música Clàssica, Música Popular, Arts Escèniques, Arquitectura, Patrimoni i Cinema Experimental—. El programa, que es va emetre, de manera simultània, en prime time i sense talls publicitaris, per les televisions de parla catalana —À Punt, TV3, IB3, Televisió d'Andorra i Televisió de l'Alguer—, va esdevindre, també, un volgut homenatge a un patrimoni cultural compartit.
Els guardonats, les fulles
El grafiti "Fashion Victims", de l'autor valencià Nacho Magro Huertas, fou el projecte que s’endugué el guardó en la categoria d'Arts Visuals. La proposta de Magro, presentada per ESCIF, tracta d’un mural sobre les 'víctimes de la moda'. Les de debò. L'artista connecta el 'fast fashion' amb la pobresa i la manca de drets dels qui les produeixen.
En la categoria de Música Clàssica el premi va ser pel projecte "Carneriana", presentat per David Alegret i Rubén Fernández. En aquest doble disc, hom pot trobar tant poemes de Josep Carner musicats —en el cinquantenari de la mort del poeta el 2020— com les creacions de nous compositors contemporanis. L'àlbum "La mida", d'Anna Andreu i Marina Arrufat, va ser guardonat en la categoria de Música Popular. Vuit cançons que fan equilibris entre la dolçor melòdica i l'amargor dels versos, que reflexionen al voltant de la idea de mesura en aquesta proposta musical.
En Arts Escèniques, el jurat va distingir "Ciutat dormitori", de Contenidos Supérfluos. Es tracta d'un recorregut pel cementiri de Montjuïc que convida a reflexionar sobre la vida i la mort, sobre el treball i el descans i sobre les dinàmiques capitalistes que tenen lloc als nuclis urbans com Barcelona. En la categoria d'Arquitectura, el guardó fou per "Jardí Portàtil: Arca de convivència", un espai verd mòbil per combatre les emissions de CO₂ dissenyat per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
El "Festival a Cel Obert", presentat per l'associació homònima, fou el guardonat en Patrimoni. "A Cel Obert" és el festival d'arquitectura efímera de Tortosa, que té com a objectiu convertir els espais històrics desconeguts en escenari de creacions artístiques, al mateix temps que reivindica el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Finalment, en la categoria de Cinema Experimental, novetat d'enguany, el jurat lliurà el premi a "Brutal Moods", una investigació sobre el moviment arquitectònic del brutalisme de Marta Bisbal Torres.
Els premiats van rebre, com a guardó, un Gra de sorra, obra de l'artista Perejaume, i una remuneració econòmica de 3.000 euros. Els projectes es podran veure i consultar al lloc web oficial dels premis.
La tradició, les arrels
A més de destacar el nou talent, el programa dels Premis El Temps de les Arts homenatjà les tradicions que han teixit, al llarg de la història, l'espai lingüístic i cultural compartit. "Sense tradició i profunditat no hi ha contemporaneïtat. Sense passat, no hi ha futur", explicà Lluís Danés a EL TEMPS. Les imatges dels lliuraments dels guardons s'intercalaren amb les dels Diables de Caldes d'Estrac, la Dansa de la Mort de Verges, la Festa de l'Os de Sant Llorenç de Cerdans, el Jaleo de Ciutadella, els Basterons de Lleida, el Misteri d'Elx o la Muixeranga d'Algemesí.
Tots aquests símbols patrimonials van ser acompanyats per veus de primer nivell d'arreu del territori. Féren ressonar les parets de la Llotja barcelonina Lluís Llach, Roger Mas, Núria Andorrà, Alidé Sans, Gemma Hummet, Maxime Cayuela, Franca Masu, Enric Bartomeu, Mar Grimal i la Coral Smiling. També ho van fer himnes i músiques antigues com 'La Muixeranga' o 'Els segadors' reinterpretades —amb un bon pessic de modernitat i un altre d'encert— sota la direcció musical de Xavi Lloses.
Joan Fuster, les veus de l'ideòleg
L'intel·lectual de Sueca hi tingué molta presència, als segons Premis El Temps de les Arts. L'artífex del concepte, polític i cultural, del territori unit per una llengua comuna, hi havia de ser. La cita, però, evocava encara més el nom del pensador en l'any del centenari del seu naixement. A més de la interpretació emotiva de Lluís Llach del poema de l'autor 'Criatura Dolcíssima', al llarg del programa, els aforismes de Fuster —curosament seleccionats— duien el ritme, afegien un toc de mala llet o convidaven a la reflexió, en boca de veus i accents d'arreu dels Països Catalans.