El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs el sumari i ha dictaminat l'obertura del judici oral contra l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per la seva actuació en els preparatius de l'1-O quan eren excàrrecs del Departament d'Economia. Jové i Salvadó estan processats per desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i revelació de secrets, mentre que Garriga només ho està per desobediència greu a autoritat judicial. El TSJC ha descartat arxivar la causa, on exerceixen d'acusació la fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox.
Tots tres, exalts càrrecs del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda el 2017 van ser inicialment investigats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que va obrir la primera gran causa contra els preparatius de l'1-O i va ordenar les detencions i escorcolls del 20 de setembre del 2017. Temps més tard, quan feia temps que Jové i Salvadó havien estat escollits diputats al Parlament, el cas contra ells va passar al TSJC, ja que eren aforats. El mateix va passar amb Garriga, nomenada consellera la primavera del 2021, a qui el TSJC va decidir acumular a la causa ja oberta contra Jové i Salvadó.
La sala civil i penal dona per conclosa la instrucció de la causa, tot i que Jové havia demanat que el CNI, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra informessin si l'havien espiat, quan ho havien fet i què n'havien obtingut, i que se li entregués una còpia del mòbil que li van intervenir en ser arrestat el 2017. També demanava que s'incorporessin a la causa tota la documentació d'Instrucció 13, del mateix TSJC i del Tribunal de Comptes en referència al cas. En una interlocutòria, la sala desestima les pretensions, confirma el tancament del sumari i dona tres dies a les defenses per si volen presentar recurs.
El magistrat instructor del TSJC considera que l’ara consellera de Cultura va intervenir en la localització i condicionament d’una nau annexa a les instal·lacions del CTTI com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de ‘cal center’ per a diversos processos electorals, entre ells el de l’1-O. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors d’uns 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA.
A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral. L'actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d'accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d'aquest portal el requisit d'usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués entrar tothom.
Pel que fa a Jové i Salvadó, el TSJC va concloure, en acabar la instrucció, que el delicte de prevaricació es basa en el conveni entre Vicepresidència i l'Idescat per accedir a dades del cens per només elaborar el cens electoral per al referèndum independentista. També deien que el delicte de malversació, tot i que s'hagi jutjat al Tribunal Suprem sense la presència de Salvadó i Jové, també es pot aplicar a aquests dos processats, perquè tots dos formaven part del control de la despesa de la Generalitat.
A Salvadó li recordava específicament que el programa per millorar la hisenda catalana preveia escenaris post-referèndum quan el TC ja l'havia impugnat i havia recordat que la Generalitat no podia gestionar impostos no cedits.
A finals de juny del 2020 Jové i Salvadó van pagar 1,6 milions d'euros de fiança gràcies a les aportacions de la Caixa de Solidaritat.
El Suprem confirma un any d'inhabilitació per a Bernat Solé per desobediència durant l'1-O quan era alcalde d'Agramunt
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d'un any d'inhabilitació especial i una multa de 16.800 euros per a Bernat Solé per un delicte de desobediència quan era alcalde d'Agramunt (Urgell) per "participar activament" en l'organització, promoció i celebració del referèndum de l'1-O. La Sala Penal es va reunir dimecres per abordar el recurs que havia presentat Solé a la condemna que va ser dictada pel TSJC el 20 de setembre de 2021. Aquest divendres, l'alt tribunal ha fet pública la confirmació de la inhabilitació obligarà a Solé a deixar l'actual càrrec de delegat del Govern a Lleida. En els darrers anys, Solé també ha estat conseller d'Acció Exterior del Govern.
Els fets provats, segons indica el Suprem, impliquen que Solé va dictar un decret d'alcaldia on posava a disposició de la Generalitat el local que habitualment es fa servir a Agramunt per a les eleccions i que aquest es va fer servir el dia de la votació. En aquest sentit, també recorda que l'aleshores alcalde va permetre que una entitat fes servir un local municipal gestionat per l'Ajuntament per a la celebració d'un acte públic, on Solé va participar com a orador, per promoure la participació ciutadana a l'1-O.
Segons destaca el Suprem, dels fets provats, el dia del referèndum, Solé va tenir una "participació activa i dedicada al desenvolupament i bon fi, anant al centre de votació i assumint durant tota la jornada responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors".
El tribunal conclou que Solé va cometre un delicte de desobediència des del moment en què com autoritat, es va negar "obertament" a complir el mandat de Tribunal Constitucional de suspensió del referèndum de l'1-O i que se li havia notificat personalment el 7 de setembre de 2017. Pel Suprem, no es pot posar en qüestió que aquella providència recollia una decisió amb una ordre dirigida a autoritats tant concretes com eren els alcaldes de tots els municipis catalans.
En aquest sentit, insisteixen que Solé es va negar "obertament a complir aquella ordre precisa". A més a més, apunten que es va valdre del càrrec de diputat al Parlament que tenia en aquell moment per cometre el delicte, ja que va "aprofitar" un local de l'ajuntament per celebrar un acte públic de promoció del referèndum participant com a ponent "en qualitat d'alcalde i diputat".
Borràs, després de conèixer la data de judici: "Defensaré la meva innocència i només puc esperar l'absolució"
La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha assegurat després de conèixer la data del seu judici que defensarà la seva innocència. "I amb aquesta convicció només puc esperar un veredicte d'absolució", ha afegit en un vídeo enviat a l'ACN. Borràs ha denunciat un cop més que el procés ha estat "irregular" des d'un bon començament i ha assenyalat que així ho demostra que el Tribunal Suprem admeti la manca d'imparcialitat de dos magistrats que també són a la seva causa: Jesús María Barrientos, que presideix el tribunal, i Ramos Rubio. El TSJC ha fixat el judici contra Borràs per la seva gestió a la ILC del 10 de febrer a l'1 de març. La presidenta del Parlament suspesa s'enfronta a sis anys de presó i 21 d'inhabilitació.
La fiscalia demana sis anys de presó, 21 d'inhabilitació per a càrrec públic i 144.000 euros de multa per a Borràs per un delicte continuat de prevaricació i un altre de falsedat en document públic amb l'agreujant de prevaler-se del seu caràcter públic. Borràs ha decidit demanar la recusació del president del tribunal que la jutjarà, Jesús María Barrientos, president del TSJC. De fet, Borràs ha donat per fet que el seu judici serà "polític".
D'altra banda, la presidenta de Junys ha mostrat la seva solidaritat amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d'ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que aniran a judici per l'1-O, i també amb l'exalcalde d'Agramunt Bernat Solé, a qui el Suprem ha confirmat l'any d'inhabilitació pel referèndum de l'1-O.
Borràs ha donat per fet que s'aplicarà l'article 25.4 del reglament del Parlament als diputats de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, i ha assegurat que Junts hi votarà en contra. Borràs va ser suspesa com a presidenta del Parlament al juliol passat quan se li va obrir judici oral en aplicació d'aquest mateix article del reglament, que es refereix a casos de corrupció.
L'Audiència Nacional obre judici oral a Boye per blanqueig de capitals en el procediment relacionat amb 'Sito Miñanco'
La sala penal de l'Audiència Nacional ha acordat obrir judici oral a l'advocat Gonzalo Boye per blanqueig de capitals en la causa relacionada amb el narcotraficant José Ramón Prado Bugallo, conegut com a 'Sito Miñanco'. El tribunal també ha acordat portar a judici a 'Sito Miñanco' i 47 persones més per la seva presumpta participació en dues operacions de 2017 amb les quals pretenien introduir gairebé quatre tones de cocaïna i per la creació d'un entramat criminal per blanquejar els diners obtinguts amb la droga. En una interlocutòria feta pública aquest divendres, la sala penal ha confirmat la conclusió de sumari decretada per la magistrada instructora de la causa, María Tardón.
La resolució rebutja l'arxivament de la causa sol·licitat per Boye. La sala indica que "els indicis que es descriuen en la interlocutòria de processament" relacionats amb ell ho "impedeixen". Tardón atribueix a Boye i dos advocats haver maniobrat per justificar la procedència de 900.000 euros en metàl·lic intervinguts a Barajas.
Segons la instructora, Boye hauria participat en l'elaboració de documents i contractes de compravenda de lletres de canvi per recuperar els diners decomissats per la policia.