Les eleccions legislatives de mig mandat presidencial no s’han resolt com les enquestes auguraven que passaria i el Partit Republicà esperava. Semblava que l’onada de vot conservador seria imparable i que els candidats més dretans a la Cambra de Representants i al Senat, en especial aquells que han comptat amb l’ajuda i finançament de Donald Trump, serien els grans vencedors. No ha passat així. Els resultats han estat tan ajustats que, de fet, en algun estat l’escó senatorial haurà d’anar a una segona volta, el mes de desembre.
Trump havia anunciat que era «molt, molt, molt probable» que fes de «forma immediata» després del 8 de novembre un «anunci important». La premsa havia especulat amb el 15 de novembre, una setmana després dels comicis, com a data perquè l’expresident federal anunciés que tornaria presentar-se a la cursa presidencial, la de 2024. No amagava gens la intenció d’aprofitar el trampolí de la que consdierava segura i contundent victòria republicana a les eleccions legislatives. Durant més d’un any havia estat definint l’estratègia del retorn juntament amb els seus col.laboradors, tancat en l’espectacular mansió de Mar-a-Lago, a la qual el FBI hi va trobar documentació confidencial que sembla que hauria d'haver deixat a la Casa Blanca.
Com diuen els bons estrategs militars, les guerres es dissenyen però després mai surten com s’havia pensat. La política, per l’estil. En aquest cas, sens dubte. Trump esperava que els candidats republicans als quals ha donat suport agrenessin i no ha estat així. Tots els mitjans nord-americans de línia editorial progressista no poden dissimular la satisfacció de la punxada de Trump. Tots l’assenyalen com el «gran perdedor». I ho és. Tanmateix, tractant-se de l’home de cabells taronges, no és fàcil imaginar com s’ho prendrà. Per ventura un altre en el seu lloc deixaria anar allò de presentar-se altra vegada a la cursa presidencial. Però amb Trump mai se sap.
Faci el que faci finalment, el que és ben segur és que el 8 de novembre ha fet emergir alguns noms que caldrà tenir presents en la llarga cursa cap a la nominació com a candidats dels dos grans partits a la presidència a les eleccions de 2024. La qual, de fet, s’ha iniciat amb les legislatives de mig mandat.
Noms emergents. La CNN publicava aquest dijous els noms del nou univers polític que sorgeix dels comicis de dimarts passat. Entre els quals, curiosament, hi col.locava un que no concorrerà a la futura cursa per la presidència federal. Es tracta de Simon Rosenberg, un veterà estrateg demòcrata, expert en demoscòpia i anàlisi política, que fou l’únic que va dir i repetir mil vegades que les enquestes s’equivocaven, que la tendència que mostraven era enganyosa. Assegurava que els republicans patrocinaven sondatges locals a diferents indrets, cosa que feia inclinar cap al seu costat les anàlisis sobre les mitjanes d’intenció de vot general que es publicaven. «Va tenir raó», deia la CNN. A ben segur que serà més escoltat en el futur.
Quant a l’univers dels dos grans partits, el gran guanyador és per aquest mitjà -igual que per a tots – Ron DeSantis, el governador de Florida, que agranà en el seu estat, esclafà a Charlie Crist, el candidat demòcrata -antic governador – i aprofità per presentar credencials per a la seva projecció política futura: «a Florida la cultura woke morirà» o, entre d’altres perl.les, «aquests victòria és per als llibres d’història del país». El seu perfil és tan contundent que el propi Trump el tem. El dilluns abans de les eleccions legislatives, en una entrevista a Fox News Digital, l’expresident, quan el periodista li demanà sobre la possibilitat que el governador de Florida pensés en presentar-se a la cursa per a la nominació republicana a les eleccions presidencials de 2024, contestà així: «et podria dir coses sobre ell que no serien molt afalagadores, sé més sobre ell que ningú, a banda de, tal volta, la seva esposa».
El governador de Florida donà suport a Trump a les eleccions de 2016. I Trump li va tornar el favor quan es presentà a governador, el 2018. Cosa que l'expresident considera que va ser essencial perquè assolís la governació de Florida. Però en els últims quatre anys les relacions entre tot dos han canviat força. DeSantis vola tot sol. Jove -té 44 anys-, amb brillant carrera universitària -es va titular en Història per la Universitat de Yale-, experiència militar a Irak, impecable matrimoni, ideologia molt conservadora... el seu currículum destil.la tots els ingredients tradicionals per a una carrera política amb destinació a la Casa Blanca per al Partit Republicà. Trump es posà gelòs i el bon rotllo s’acabà. Començaren les advertències: l’octubre de 2021, en declaracions a Yahoo Finance, l’expresident digué que «si m’enfrontara a ell li guanyaria, com a tots els altres».
Tornant a la CNN, l’anàlisi destaca en el camp demòcrata sobretot a Josh Shapiro, «la pròxima estrella de rock del Partit Demòcrata», volent dir que és un nom en ascens al qual cal prestar-li atenció. Va guanyar amb contundència l’elecció de governador de Pennsilvània, el dia 8. «És eloqüent, brillant i té un atractiu clarament demostrat entre els votants d’un estat» que inicialment pareixia indecís entre ell i el candidat republicà, Doug Mastriano, un dels trumpistes que asseguraven que les eleccions presidencials de 2020 van ser manipulades. La victòria davant d’un dels generals de l’expresident fa, al parer del mitjà, que Shapiro adquireixi «encara més projecció» cap a la cursa per a la nominació del futur candidat del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de 2024.
Val a dir, al respecte de la nominació futura demòcrata, que Joe Biden va assegurar fa uns mesos que pensava presentar-se, però hi ha poca gent que s’ho cregui. I pel fa que a la vicepresidenta, Kamala Harris, la bona imatge que tenia fa dos anys s’ha esvaït molt degut a problemes de relació amb el president i en aquests moments sembla amb menys probabilitats de ser el relleu de Biden. Si en efecte ni un ni l’altre es presentessin, la cursa s’iniciaria totalment oberta i aleshores el nom de Shapiro podria ser un dels més a tenir en compte.
Un altre nom que pot sonar els pròxims anys en l’univers demòcrata és la de la reelegida governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, que guanyà al candidat dretà, Tudor Dixon, per més de 10 punts percentuals d’avantatge, a pesar que havia tingut un primer mandat amb seriosos problemes polítics. La victòria, deia la CNN, li atorga de bell de nou un valor polític fora del seu estat, «cal tenir-la en compte en el futur del Partit Demòcrata», i al respecte cal recordar que «va ser dels possibles candidats a vicepresidenta de Joe Biden per a 2020».
Hi ha altres noms però segons la CNN aquests són els principals que han emergit de les eleccions legislatives de mig mandat d’aquest 8 de novembre.