Carme Alcoriza va ser la col·laboradora més fidel i longeva de Jordi Pujol. Era al seu costat en els temps de Banca Catalana i va continuar al seu costat a l’oficina que va ocupar després de deixar la Presidència de la Generalitat. Més temps, per tant, que qualsevol dels seus consellers o assessors.
Al primer volum de les seues Memòries (1930-1980) (Proa, 2010), Jordi Pujol explica que, un cop nomenat president i instal·lat al Palau de la Generalitat (Tarradellas va trigar tres dies a abandonar-lo), a la seua primera reunió com a nou President només hi eren ell, Lluís Prenafeta -a qui va proposar aleshores ser Secretari General de la Generalitat- i Carme Alcoriza. A les memòries Pujol la inclou en l’escena després de narrar la proposta a Prenafeta: «En les meves primeres paraules a Prenafeta dites en la solitud del Palau hauria d’haver afegit, en justícia, el nom d’una tercera persona: el de Carme Alcoriza». I la descriu: «Havia estat molts anys secretària meva a Banca Catalana. Ho va ser a partir d’aquell moment a la Generalitat i ho continua essent ara. Ha estat una col·laboradora eficaç i de gran qualitat. Ha fet molta feina, ben feta, amb convicció i entusiasme».
En l’estil volgudament desapassionat de Pujol, els adjectius dedicats a Alcoriza suggereixen agraïment i gairebé homenatge.
Al segon volum, quan Pujol escriu els noms dels catorze col·laboradors que vol destacar de tota la seva carrera, Alcoriza apareix l’últim i n’és la representant de tots els gabinets que va presidir:
«El meu projecte de país no hauria tingut cos sense els meus col·laboradors, sense els meus consellers i l’equip de persones que dirigien, sense en Prenafeta, en Roca, en Joaquim Triadú, en Joan Vallvé, en Jaume Nualart, en JoaquimFerrer, en Carles Duarte, la Maria Rúbies, en Miquel Esquirol, en Joaquim Pujol, en Ramon Juncosa o en Sergi Loughney. I sense la Carme Alcoriza i totes les persones que van formar part del meu gabinet durant tots els meus anys de govern».
L’expresident Carles Puigdemont ha recordat que Alcoriza «va treballar sempre amb una admirable lleialtat, eficàcia i discreció» als governs de Pujol, i el conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, llavors membre de Convergència, l’ha recordat amb una piulada: «Ens ha deixat la Carme Alcoriza, dona formidable , lluitadora fins el final, imprescindible durant dècades per al President Pujol , amable sempre amb tots nosaltres».