Joe Biden alertava el passat dijous sobre el perill que amenaça la democràcia als Estats Units. Al seu parer els seguidors de Donald Trump l’estan posant en risc. L’advertència presidencial s’entén en el context electoral estatunidenc. Aquest dimarts 8 de novembre se celebren en aquell país els comicis legislatius «de mig mandat», com solen ser anomenats. Es triarà la totalitat de la Cambra de Representants i una part del Senat. I les enquestes auguren dificultats per al Partit Demòcrata en el seu intente de mantenir la majoria que des de 2020 té a ambdues cambres.
El que està en joc aquest dimarts és molt, per a Biden. Si els republicans es fessin amb la majoria de la Cambra de Representants i del Senat, el president veuria com es convertiria en impossible aprovar lleis fonamentals i seguir desplegant essencials apostes en política exterior, com és ara -entre d’altres – el massiu suport en material militar dels Estats Units a Ucraïna contra Rússia.
Eleccions importants. Aquest 8 de novembre se celebren nombroses eleccions en els Estats Units. Centenars, de fet, la immensa majoria de les quals a entitats i càrrecs electes menors. La que té transcendència política revellant federal i internacional serà l’elecció legislativa. A les dues cambres que, unides, formen el Congrés dels Estats Units.
El Senat té 100 membres, triats a raó de 2 per cada estat, cadascun per un mandat de 6 anys. Aquest dimarts s'elegiran 34 senadors. Actualment hi ha un empat a 50 escons però manen els demòcrates gràcies al vot de qualitat de la presidència de la cambra que de forma nata l'ocupa qui també és l'encarregada de la vicepresidència federal, actualment Kamala Harris.
La Cambra de Representants està formada per 435 membres -triats per les circumscripcion estatals, amb un nombre d’elegibles a cadascuna fixat en funció de la demografia respectiva – i actualment el Partit Demòcrata hi té majoria absoluta, amb 222 escons.
A pesar del control demòcrata de les dues cambres, els dos primers anys de Biden al front de l’administració federal no han estat fàcils i el president ha tingut seriosos problemes per tirar endavant la seva agenda política, no debades l’ala dretana del Partit Demòcrata a vegades ha sofert alguna fuga -no hi ha disciplina de vot - , però les dificultats patides fins ara no serien res comparat amb el que podria passar si perdés la majoria absoluta dels representants i dels senadors.
Segons explicava el passat dia 1 de novembre The New York Times (NYT) «les probabilitats estan ara mateix en contra del Partit Demòcrata» perquè la majoria de totes les enquestes publicades indiquen que «els republicans són favorits per guanyar a la Cambra de Representants mentre que en el Senat podria guanyar qualsevol» dels dos partits. Recordava el NYT que a partir de la famosa sentència del Tribunal Suprem contra l’avortament -que deixava a cada estat la decisió de legislar sobre la interrumpció voluntària de l’embaràs- i l’anunci conseqüent de Biden que la majoria demòcrata legislaria a favor de mantenir els drets de les dones que vulguessin avortar, les possibilitats demoscòpiques del Partit Demòcrata «van experimentar un gran impuls a les enquestes», el qual, però, «ara s’ha esvaït».
El motiu de la degradació de les expectatives electorals demòcrates cal buscar-lo tant en la desconfiança que genera el president -en especial fruit de les seves estranyes equivocacions que, segons la premsa dretana, indiquen dificultats mentals-, com en les errades de gestió i un malestar creixent entre ell i la seva vicepresidenta que afecta negativament la imatge de l'administració federal. Tot això, enmig d’una ambient polític força crispat pels mitjans dretans que estan en peu de guerra electoral des de l’endemà mateix de la presa de posessió de Biden. Ara bé, cal tenir present que els grans sondatges d’àmbit federal no sempre es ponderen per cada estat i una intenció de vot nacional majoritària a favor dels republicans no significa per força que els demòcrates no puguin guanyar a l’hora del repartiment d’escons en una de les cambres legislatives. El Senat és en la que té més probabilitats. Tot i així, el NYT també recordava que encara que només perdés una de les dues cambres -la de Representants, de forma és probable-, «l’agenda legislativa de Biden tindria molts de problemes» en els pròxims dos anys.
En concret, el diari es referia a tres elements bàsics de l’administració demòcrata federal que estarien en risc: el blindatge legislatiu federal de l’avortament que ha promès Biden, que seria impossible; el desplegament de mesures legals contra l’escalfament global producte del canvi climàtic, que quedaria en no res; i l’actual ajuda massiva a Ucraïna, a la qual se li està lliurant una enorme quantitat de material militar, perquè molts republicans s'han manifestat a favor d'ajudar al poble ucraïès a defensar-se però no a implicar-se, com al seu parer està fent Biden, en la guerra.
A banda de l’agenda política i legislativa, el que està en joc també és la pròpia posició del president. Si les dues cambres caiguessin en mans republicans, deia el NYT, seria gairebé segur que «arribaria un allau d’investigacions contra els demòcrates» en actuacions clau com han estat, entre d’altres, l’escorcoll del FBI a la mansió de Trump, la retirada militar d’Afganistan o la resposta a la pandèmia. Encara més, segons el diari referit «els demòcrats esperen que (en cas de victòria republicana aquest dimarts) Biden i la seva família estaràn entre els objectius de les investigacions». És previsible, al parer de la capçalera mediàtica progressista, que el president fos sotmès a tot tipus de suposicions sobre la seva capacitat de dirigir el país i fins i tot podria ser objecte «del que alguns republicans ja s’han compromès a provocar: un judici polític (el famós procés d’impeachment) , cosa que podria obligar Biden a comparèixer davant del Senat».
El que és ben segur és que en cas de victòria republicana a les dues cambres aquest dimarts dia 8 de novembre, els dos anys que li quedarien de mandat al president es convertirien en un infern, comparats amb el que han estat els dos primers, que no es pot dir que s’hagin caracteritzat per la placidesa.