El PSOE i el PP han tancat la porta aquest dimecres a la Comissió d'Exteriors del Senat a una moció del portaveu de Junts, Josep Lluís Cleries, que instava al govern espanyol a "impulsar l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, perquè es converteixi en llengua oficial de la Unió Europea". La iniciativa, que ha comptat amb el suport d'ERC, el PNB i Bildu, ha topat amb el 'no' del PP i Vox i amb una abstenció dels socialistes que ha fet que la iniciativa quedés rebutjada. Cleries demanava que l'Estat vagi més enllà del compromís actual de demanar que el català sigui 'llengua d'ús' al Parlament Europeu i aposti per una modificació del tractat europeu per incloure-hi el català com a llengua oficial.
La iniciativa ha quedat rebutjada amb 4 vots a favor (Junts, ERC i PNB), 12 en contra (PP i Vox) i 12 abstencions (PSOE).
Durant la seva intervenció, Cleries ha recordat que el català és la novena llengua amb més parlants a Europa i "no hi ha cap base legal que no permeti a un Estat declarar més d'una llengua oficial a la Unió Europea".
Per tant, segons Cleries, l'Estat podria declarar oficials el català, el gallec i l'euskera a la UE i superar l'estatus de la llengua de treball o de comunicació. El PNB –que ha donat suport a la moció en tots els seus termes- ha presentat una esmena d'addició per demanar el mateix tracte per al basc.
La iniciativa de Junts també ha rebut el suport d'ERC. El senador Jordi Martí ha recordat que avui en dia el català fins i tot està exclòs de la legislació de la Unió Europea, malgrat que supera en nombre de parlants altres llengües de la Unió. "Demanem que es modifiqui el reglament perquè el català sigui llengua oficial", ha afirmat, perquè els catalanoparlants "tenen dret a no ser tractats com a ciutadans de segona".
El senador del PSC Santiago José Castellà ha afirmat que el català serà llengua oficial a la Unió Europea "si les forces catalanes anem juntes construint els consensos i les complicitats necessàries".
"No ajuda en res, i perjudica molt, voler fer política a curt termini amb les llengües i voler jugar a dividir entre bons i mals catalans", ha dit, abans d'acusar Cleries d'utilitzar la llengua com a eina "electoral". "La llengua no pot ser utilitzada per guanyar uns vots", ha dit.
El diputat del PSC ha demanat a Junts que se "sumi" al treball de la Generalitat i de l'Estat fruit dels acords de la taula de diàleg perquè el català sigui llengua d'ús al Parlament Europeu.
Això, ha dit, és "el més significatiu i important". "Fem junts que la llengua sigui element de comunicació i unitat civil", ha conclòs, perquè "estem avançant molt, com és just i com exigeix estar a l'altura de la diversitat lingüística de l'Estat".
El senador del PP i expresident de la Generalitat valenciana Alberto Fabra ha justificat el 'no' de la seva formació pel fet que a la Unió Europea ja hi ha 24 llengües oficials i "més de 60 regionals", i la Unió ja ha dit que introduir el català suposaria una modificació de l'article 55 del Tractat, fet que fins ara només s'ha produït quan han entrat nous estats membres.
El senador de Vox José Manuel Marín ha acusat Junts de "victimitzar" el català, d'estendre "mentides pancatalanistes" i de participar de "l'expulsió del castellà" de les escoles a Catalunya. L'objectiu de l'independentisme, ha dit, és "convertir el català en l'única llengua a Catalunya" des de la "intolerància a l'espanyol".
L'abstenció del PSOE a la petició d'impulsar l'oficialitat del català arriba després que el govern espanyol fes públic que el passat 16 de setembre va enviar una carta a la presidència del Parlament Europeu per demanar que el català, el gallec i l'euskera fossin 'llengües d'ús' als plens de l'eurocambra, a més del castellà.
El règim jurídic d'aquest reconeixement seria a través d'un acord administratiu entre l'Estat espanyol i el Parlament Europeu pel que el govern espanyol es compromet a assumir les despeses de la iniciativa i a negociar els detalls de la seva posada en marxa.
La moció de junts recorda que actualment existeixen 6 acords administratius entre l'Estat i certes institucions de l'Estat pel que fa a l'ús del català en comunicacions escrites i intervencions orals.
Són amb la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Defensor del Poble europeu, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Aquests acords administratius estipulen que les comunicacions escrutes realitzades en algun idioma diferent al castellà però reconegut com a oficial per l'Estat han de ser traduïdes al castellà per l'òrgan responsable designat per l'Estat, que és qui ha de remetre la traducció oficial a les institucions de la Unió Europea.
Només dos dels sis acords contemplen un protocol per demanar i concedir intervencions en català, gallec o euskera a les sessions del Consell de la Unió Europea i els plens del Comitè de les Regions.
Per aquest motiu Junts proposava a l'Estat que impulsi un acord administratiu semblant per possibilitar l'ús del català, el gallec i l'euskera al Parlament Europeu.
Recordava que les dues demandes de l'Estat en aquesta direcció dels anys 2005 i 2009 no van prosperar "fruit de la campanya dels eurodiputats del PP, que van basar el seu argument en les dificultats i problemes tècnics i l'elevat cost econòmic".
En tot cas, segons Junts, l'ús del català, el gallec i l'euskara a les institucions de la Unió Europea no depèn només dels acords administratius. "Els estats membres de la Unió Europea poden proposar més d'una llengua oficial del seu territori per convertir-se en llengua oficial de la Unió Europea".
De fet, Junts recorda que la pràctica per a la declaració de les llengües oficials de la Unió es basa en el dret internacional. Un estat sobirà accedeix a la Unió mitjançant un tractat internacional, i com a conseqüència, l'article 55 dels Tractats de la UE relatiu a les llengües del tractat es modifica.
"Tenint en compte que no hi ha cap base legal per restringir el nombre de llengües oficials que un Estat pot declarar, no hi ha cap raó jurídica perquè un estat multilingüe no pugui declarar més d'una llengua com a oficial a la Unió Europea".