La Generalitat Valenciana celebrarà el Dia de Tots Sants amb els deures fets. El Botànic va presentar dilluns al matí els seus pressupostos per a 2023, els comptes públics que apuntalen l’acció de govern a menys d’un any de les pròximes eleccions. Aquests són, per tant, els vuitens pressupostos del govern progressista, una xifra gens menystenible. Sobretot si es té en compte que qui era cap de l’oposició el 2015, Isabel Bonig, pronosticava una vida efímera al govern de coalició del que participaven, de forma directa, socialistes i Compromís i, de forma indirecta, Podem. “El govern del Titànic”, en deia la líder del Partit Popular.
El Botànic, tanmateix, ha tret tots els seus pressupostos en temps i forma al llarg d’aquestes dues legislatures, per bé que, en aquest temps, no s’han estalviat torcebraços i ultimàtums entre els partits que integren el Consell. També en el d’enguany hi ha hagut tensions, però de molta menys intensitat que en els dos anys precedents. “Fer un pressupost és casar el desig amb la realitat”, va assegurar ahir el conseller d’Hisenda, Arcadi España, durant la roda de premsa de presentació dels comptes públics. Per a España són els primers pressupostos com a responsable d’Hisenda, ja que va substituir en aquesta responsabilitat a Vicent Soler el maig passat. L’altra cara nova en aquestes tasques és la d’Aitana Mas, vicepresidenta des del juny, quan va prendre el relleu de Mónica Oltra. La relació entre Oltra i Soler s'havia deteriorat en els últims anys, en bona mesura pel sistema de confecció dels comptes públics. Mas i España, en canvi, mantenen una relació més fluïda. La presentació dels pressupostos, a més, arriben menys d’una setmana després que Mas fulminara la consellera d’Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà.
Potser per això, i per tot l’enrenou mediàtic que s’ha generat al voltant d’aquesta destitució, la vicepresidenta del Consell va pronunciar ahir en diverses ocasions al principi del seu parlament la paraula “cohesió”. Segons Mas, el projecte de Pressupostos, que hauran de validar encara les Corts Valencianes és “fruit del diàleg i del treball col·lectiu”. “Com a govern cohesionat, hem posat la intel·ligència col·lectiva al servei de la ciutadania, amb l’objectiu d’alleugerir les càrregues del dia a dia”.
El pressupost aprovat ahir pel ple del Consell aplega als 28.438 milions d’euros, dels quals 6.607 es destinaran a pagar el deute. El pressupost, descomptada aquesta xifra, aplega als 22.116 milions d’euros. Es tracta d’un 6,8% més que els comptes per 2022, el que en termes absoluts significa 1.400 milions d’euros més que en l’exercici anterior. La despesa social és, un any més la que es menja el gruix dels pressupostos, en suposar el 83,1% del total. La Conselleria de Sanitat és, un any més, la partida més quantiosa: 8.258 milions d’euros (això és el 22,9% de tot el pressupost). Li segueix Educació, amb 5.520 milions d’euros. Les partides destinades a aquests conselleries creixen un 5,4 i un 6,1% respectivament.
Aquest any la partida destinada al pagament del deute és menor que en altres anys. Per aquest 2022, la Generalitat va pressupostar una partida de 7.406 milions d'euros. Per a enguany, una mica més 6.600 euros. Aquest descens és conseqüència de la reestructuració del deute que les autonomies tenen amb l'Estat, una circumstància que dona cert aire als territoris que acumulen més deute. L'Estat és, a hores d'ara, el principal creditor de la Generalitat Valenciana.
En tot cas, no són aquests departament els que més creixen per al 2023. La Conselleria d’Economia Sostenible és la més beneficiada per aquests comptes expansius. La seua assignació creix un 22,9%. Al darrere li van Política Territorial (17,2%) i la Conselleria d’Habitatge, la qual creix d’un 12,5%.
En els comptes de 2023, la Generalitat superarà per primera volta en la història la barrera dels 6.000 milions d’euros en ajudes directes, transferències i subvencions directes a empreses i ciutadania “amb la intenció de donar suport a l’economia i les famílies valencianes davant el procés inflacionari i l’increment del cost de l’energia”. Des de 2015 el Consell ha més que duplicat la despesa destinada a polítiques socials, en passar de 10.482 milions d’euros a 22.044. Cada dia, la Generalitat destina 50,2 milions d’euros a despesa social, el que suposa 3,7 milions més que el 2022.
Un any més, els Pressupostos de la Generalitat incorporen una partida reivindicativa. En ella es comptabilitza els diners que, procedents del sistema de finançament, la Generalitat hauria de rebre en cas que el govern espanyol li destinara una xifra com la mitjana estatal. Aquest any Hisenda ha calculat que aquesta partida suma 1.336 milions d’euros. És la diferència entre els 13.540 milions d’euros que, de forma efectiva, rebrà la Generalitat del sistema de finançament general i els 15.254 milions d’euros que hauria de rebre si no estiguera infrafinançada sistemàticament.
D’una altra banda, a través dels Pressupostos per 2023, fa efectiva una reforma fiscal que persegueix incrementar l’esforç fiscal de les persones més acabalades. Així, s’augmenta l’esforç fiscal de les rendes més elevades amb una nova tarifa de l’IRPF, de forma que s’estableixen tipus més elevats per a les rendes a partir dels 72.000 euros. Així mateix, s’incrementa en 0,25 punts el tipus aplicable en l’Impost de Patrimoni per a les rendes de més d’1,3 milions i es crea un nou tipus de l’11% en l’Impost de Transmissions Patrimonials per als immobles amb un valor superior al milió d’euros.
----------------------------------------------------------
L'INSTITUT VALENCIÀ DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA JA TÉ PRESSUPOST
La lletra menuda dels comptes públics presentats ahir aporta informació rellevant sobre l'acció del govern per a l'últim any de la legislatura del Botànic II. Així, es destinen 1,3 milions d'euros per crear l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, el qual tindrà la seua seu a Alacant. També es consignen 1,9 milions d'euros per cobrir el programa de beques per facilitar l'accés a l'administració i a la judicatura a les persones amb perfils socials desfavorits. Així mateixa es contempla una partida de 40 milions d'euros per equiparar, de forma progressiva, les condicions laborals del personal de serveis socials -especialment residències- amb els de l'àmbit de la sanitat. La Renda Valenciana d'Inclusió, creada per ajudar les famílies amb pocs recursos, disposa de 288 milions d'euros.