Matèria Grisa

Pecats encreuats

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entrellaçar històries aparentment independents per després fabricar-ne la confluència és un recurs habitual en literatura. Per això, crear una història d’aquestes és més meritori si es fa des de l’originalitat. Matèria grisa, de Teresa Solana, ha obtingut el premi Roc Boronat gràcies a la proximitat dels seus escrits. Al caire quotidià de les múltiples micronovel·les que formen el seu llibre. A l’habilitat d’aconseguir que el lector s’identifique amb el delinqüent. Que el comprenga, almenys. Que les malifetes li resulten senzilles d’interpretar. I tot amb unes diferències socials clau entre els protagonistes. Vides distintes, però properes. Allunyades, però encreuades. L’embolcall d’una societat que ho relaciona tot.

Des de la nena innocent, que se sent desgraciada per no poder acudir al concert de la seua artista favorita després d’un esdeveniment imprevist, passant pel jove d’ascendència marginal, allunyat de pràctiques comunes en la família. Dotat, però, de la destresa d’aquell que sempre ha sabut sortir-se’n en els embolics més tenebrosos. Hi ha també l’home que troba un cadàver inesperat. No és culpable d’aquell final, però pot afectar seriosament el seu negoci. L’experiència amagant cossos li resol la papereta. Hi participa la dona envellida, que es va creure obligada a matar per deixar de freqüentar els indrets d’alt llinatge. Es veia forçada a acceptar per un incòmode i selectiu compromís social. O l’empobrida, que havia de llogar el pis als turistes per poder tirar endavant. Fins i tot hi apareix la presó de Wad-ras, testimoni de vides anònimes i de crims que obtenen un caire ben gris. Malgrat les possibilitats reduïdes de perpetrar plans entre murs vigilats. L’habilitat dels coneixedors garanteix nivells de la més elevada estratègia. Superior a la de qualsevol exèrcit.

Matèria grisa
Teresa Solana

Amsterdam, Barcelona, 2017
Premi Roc Boronat

Aquest no és un llibre de lliçons ni de conclusions difícils. És pur entreteniment. És fluïdesa literària acompanyada de contigüitat social. És capacitat d’enganxar, d’explicar, d’arrodonir històries tenses amb esquers que animen —i obliguen— al seguiment. Són contes quotidians, identificables per a qualsevol lectora, siga dona, home, jove o gran. Són distintes anècdotes que reflecteixen diferents estils de vida possibles de contemplar a Barcelona i als seus voltants. Des dels habitatges més elitistes fins als més desafavorits. Tot sota diversos fils conductors senzills de seguir. Mèrit de la normalitat de les històries, del seu llenguatge accessible.

És ben comú conèixer casos de persones que acaben pagant el desig d’experimentar una segona joventut, utòpica i impossible, mitjançant infidelitats que no condueixen a destins profitosos. I moltes més circumstàncies ben reflectides en aquesta recopilació de contes. Aquestes són les històries encreuades, visibles als voltants de Barcelona, des de tots els subjectes socials possibles. Un relat enriquidor, àgil i fresc. Una matèria grisa pel seu tret delictiu. Però blanca pel que fa a la transparència, a la claredat i a la facilitat a l’hora d’accedir-hi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.