Aquest 29 de setembre es compleixen mil dies des que es va iniciar la campanya Reciprocitat Ara!, que va començar amb l’objectiu d’aconseguir que tots els canals de televisió pública i que totes les cadenes de ràdio també públiques que fan les seues emissions en català es pogueren rebre a cada racó del domini lingüístic. Segons els organitzadors d’aquesta campanya, la reciprocitat “ha esdevingut un clam diari que confirma la unitat de la llengua i la denúncia de la política regionalista dels governs autonòmics”.
Tal com indiquen els mateixos organitzadors, “10 milions de persones conformem, en potència, un únic mercat cultural, estructurat al voltant de la nostra llengua comuna, i tanmateix aquest mercat no ha assolit mai el nivell de desenvolupament possible, i continua captiu dels paràmetres i dels interessos econòmics que ens marquen des de la capital espanyola”.
Els mateixos promotors de la campanya celebren que durant aquest mil dies “s’han obtingut avanços significatius de col·laboració entre els tres ens públics de la ràdio i la televisió de Catalunya, País Valencia i Illes Balears, que posen de manifest les possibilitats reals de la reciprocitat”, tot i reconèixer que “encara no gaudim d’una reciprocitat plena”, perquè “hem tingut en contra una actitud políticament submisa dels tres governs autonòmics i dels partits que els donen suport, demostrant amb fets que tots plegats actuen en clau regional espanyola”.
Malgrat les dificultats, des de la campanya valoren el fet que aquesta ha anat creixent en xarxes “i en els més diversos àmbits socials”. En canvi, segons Antoni Infante, portaveu de la campanya, “els partits polítics estan malbaratant tot un cicle, defugint la responsabilitat històrica que tenen amb la nostra llengua i amb els drets lingüístics i culturals de la ciutadania. Les bones paraules d’alguns partits a favor de la reciprocitat passen immediatament al calaix de l’oblit, i demostren la renúncia explícita a garantir els drets lingüístics”. Alhora, des de la campanya també lamenten que aquesta actitud “ajuda objectivament” al fet que el català “estiga en emergència lingüística a tot el domini lingüístic”.