La sort semblava estar de cara per a José Antonio. Una baixa en la concessionària que presta el servei de neteja de Madrid va oferir-li l'oportunitat d'obtenir un sou durant un mes. Amb les espelmes del seu 60 aniversari bufades, era una víctima de la precarietat característica del mercat laboral espanyol, però la necessitat d'ingressos obligava. José Antonio va aconseguir un treball amb unes condicions realment dures a l'època estival, i més quan els termòmetres s'havien desbocat més del compte a causa dels efectes de l'emergència climàtica. El calendari marcava 15 de juliol, divendres, un dia on el despertador del veterà treballador tradicionalment sonava abans de les set del matí. No debades, havia de netejar els carrers de la capital espanyola en la franja horària de les set del matí a les dues del migdia.
En aquella ocasió, però, un company li havia demanat canviar el torn. Li havia pregat que assumiria l'horari de les dues del migdia fins a les deu de la nit. El veterà treballador va acceptar sense problema, evidenciant les ganes d'encaixar a la feina sota l'anhel de transformar el contracte temporal en un definitiu. L'elecció fou dramàticament fatal: José Antonio es desplomaria quan efectuava el seu treball al barri popular de Vallecas. L'asfalt bullia, marcant una temperatura de 40 graus. Els dos litres d'aigua i el polvoritzador per refrescar-se que s'havia endut de casa no foren suficients per a evitar una mort causada per treballar en hores de màxima exposició a la calor i per estar obligat a vestir un uniforme completament inadequat per a jornades de mercuris descontrolats. La seua mort va quedar en una controvèrsia passatgera sobre la tipologia de vestimenta, en l'iceberg d'una problemàtica més àmplia: l'augment de la sinistralitat mortal a la feina.
Comissions Obreres del País Valencià ha denunciat aquesta setmana, precisament, que les morts per accidents laborals al territori valencià s'han incrementat un 22,8% en el primer semestre d'enguany respecte al mateix període de l'any passat. En els primers sis mesos del 2022, s'han registrat 43 accidents laborals amb desenllaç fatal, dels quals 35 s'han produït durant la jornada laboral i 8 en el desplaçament cap a la feina. Si es mesuren en termes absoluts, la pujada és del 6,3%. «Les estadístiques de sinistralitat publicades aquesta mateixa setmana pel Ministeri de Treball confirmen la consolidació de la tendència d'increment dels accidents laborals en el País Valencià. Continuem pendents de les dades oficials i tancades del mes de juliol, en els quals s'hauran d'incorporar els accidents mortals a causa de colp de calor. Si la tendència es manté a final d'any, arribarem a 80 morts. Són xifres de principis de segle», ha advertit Mila Cano, tècnica del gabinet de Salut Laboral de Comissions Obreres del País Valencià.
«Les xifres són necessàries per a avaluar, analitzar, proposar i, especialment, corregir i eliminar incompliments legals. Ara bé, no podem oblidar que darrere de cada número, hi ha una persona que ha perdut la salut, i en el pitjor dels casos la vida. És una responsabilitat irrenunciable intervenir en els processos i frenar aquesta sagnia», han retret des de la central sindical. Les xifres de morts en accidents laborals a Catalunya comptabilitzades en 2021 també eren preocupants: 69 persones van perdre la vida mentre desenvolupaven la seua activitat laboral, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. L'any passat van augmentar un 15% els accidents laborals al Principat, tot i que la mortalitat d'aquests sinistres van decréixer un 12,6% en termes interanuals. D'acord amb l'anàlisi elaborada aleshores per la federació catalana de Comissions Obreres, el 35% de les morts al treball estaven motivades per les pressions o la càrrega de feina.
Les Illes Balears ha estat un altre territori marcat per una pujada -val a dir que força lleugera - dels accidents laborals amb desenllaç fatal, on s'ha passat dels tres morts del primer semestre del 2021 als quatre registrats en els primers mesos d'enguany. Al territori balear, no debades, s'ha produït en aquest període un increment del 63,5% dels accidents laborals sense conseqüències funestes. Els sectors amb una sinistralitat més gran a les Illes Balears han estat la construcció amb 2.231, l'hostaleria amb 1.889, el comerç a l'engròs i la reparació de vehicles amb 1.051 i la indústria amb 563.
L'escenari estatal, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball i d'Economia Social, és inquietant. En el primer semestre d'enguany, s'han comptabilitzat fins a 394 morts durant l'exercici de la seua activitat laboral, la qual cosa suposa un increment de 60 pèrdues de vida respecte dels sis primers mesos de l'any 2021. O dit d'una altra manera: es tracta d'un increment del 18%. «En cas de mantenir-se la tendència, la xifra provisional de morts al final de l'any s'acostaria als 800 i es veuria sobrepassada de llarg quan es tingueren les dades consolidades. L'augment dels accidents de treball mortals en jornada se situa en un 15,5% i en un 29,8% per als que s'han produït durant el desplaçament a la feina», analitza Comissions Obreres, qui ressalta que «l'índex d'incidència del conjunt dels accidents de treball mortals en jornada ha augmentat un 10,4%».
A pesar que la sinistralitat mortal a la feina s'ha reduït un 12,2% a l'àmbit dels serveis, s'han produït ascensos en el cas de la indústria, amb un increment del 2,9%, i de la construcció, on s'han disparat un 32,2%. Tanmateix, el sector que ha experimentat un augment bestial ha estat l'agrari amb un 131,1%. «Aquesta última dada està molt relacionada amb el naufragi del pesquer Vila de Pitanxo en el qual van morir 21 mariners, com ho està l'increment del 250% de l'ofegament en un líquid entre les causes dels accidents de treball mortals», precisa la central sindical, així com anota una pujada del 34,1% de les morts a la feina per quedar-se atrapat, aixafament o amputació.
«No sols la inflació se situa en taxes de creixement de dos dígits, també els accidents laborals i lamentablement sense tanta repercussió pública i sense una reacció tan decidida per a intentar contenir la seua escalada», ha criticat aquesta setmana Mariano Sanz Lubeiro, secretari de Salut Laboral i Sostenibilitat Mediambiental de Comissions Obreres. «Aquest dimarts van morir almenys tres treballadors, un treballador de la construcció per caiguda des d'una bastida a Renteria, un conductor per accident del seu camió a Elgoibar i un empleat d'una explotació ramadera de la localitat murciana de Fuente Álamo a causa d'un colp de calor. No podem continuar així, ho anem advertint des de fa molts mesos: la sinistralitat laboral està desbocada i això és en bona part producte de la deterioració dels sistemes preventius en les empreses i de la falta de posada en marxa de polítiques públiques actives en matèria de seguretat i salut en el treball», ha assegurat.
L'organització en defensa dels drets dels treballadors, no debades, ha recordat que «durant la pandèmia es va evidenciar la feblesa del sistema preventiu de les empreses espanyoles, a causa de les retallades d'inversió i a l'extensió de la precarietat en les relacions laborals». «Les causes principals d'aquest augment de sinistralitat continuen sent la falta de mesures preventives específiques, falta d'incorporació de la gestió preventiva en l'organització de l'empresa, una prevenció formal i documental que no evita ni riscos ni danys, i una falta d'inversió empresarial per millorar el model productiu i les condicions laborals. L'administració també ha de complir la seua part potenciant els seus Instituts Tècnics i reforçant la mateixa Inspecció de Treball i Seguretat Social», va queixar-se la federació valenciana a través de Mila Cano, del gabinet de Salut Laboral.
«Cal crear una figura a escala estatal, similar al delegat i delegada de prevenció territorial. Entre les seues funcions es trobarien fer visites a empreses i assessorar en matèria de seguretat i salut en el treball en les pimes i micropimes on no hi haja representació de les persones treballadores. Aquesta figura ajudaria a millorar les condicions de seguretat i salut en el treball. A més, s'ha de dotar a la Inspecció de Treball de majors recursos, tant humans com materials, per a vigilar i controlar el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals», ha demanat aquesta setmana UGT, una organització que va criticar «la vergonya» de les morts a la feina a principis d'enguany, quan el Ministeri de Treball i Economia Social va desvelar que l'any 2021 van produir-se 705 morts per sinistres laborals. O en altres paraules: dos cada 24 hores. En comparació de l'any 2020, la xifra de morts en accidents laborals va mantenir-se en 2021 al conjunt de l'Estat espanyol si fa no fa estable, amb una baixada ridícula del 0,3%.
Segons va desgranar la central sindical, les causes que explicaven les defuncions eren els infarts i vessaments cerebrals, que representaven 221 dels accidents registrats. «Aquestes morts podrien tindre relació amb l'exposició a riscos psicosocials d'origen laboral, com, per exemple, l'estrès laboral», va apuntar UGT, per complementar la seua radiografia: «També s'observa un augment enorme de les defuncions per accident de trànsit durant la jornada laboral fins a arribar als 98 morts per aquest motiu, la qual cosa estaria relacionada sense cap mena de dubte amb l'augment de la mobilitat després de la pandèmia, però també podrien veure's influïts per una excessiva càrrega de treball o per terminis de temps molt ajustats».
«Es tracta d'unes morts que s'han normalitzat d'una manera incomprensible a l'Estat espanyol, com si es tractara de successos naturals i normals», detecta amb sorpresa David Muñoz, sociòleg especialitzat en el món del treball per la Universitat de València, qui observa «una normalització d'aquestes xifres, de com si hagueren de morir de manera inevitable centenars de persones any rere any». La realitat, si es consulten les xifres de l'última dècada, són força alarmants: la xifra més baixa del període 2012-2021 de morts per accidents laborals entre gener i maig ha estat de 564. «S'ha normalitzat la sinistralitat laboral com un fet quasi inevitable i això és una fal·làcia irresponsable», coincideixen des de Comissions Obreres del País Valencià.
Tot i l'existència d'una legislació «prou rigorosa», segons Muñoz, «hi ha factors que expliquen l'elevada sinistralitat laboral, com ara la mida de l'empresa». «Al País Valencià, per exemple, el 90% de les empreses són pimes o força xicotetes, amb pocs treballadors. I en aquesta mena d'empreses, reduir la sinistralitat és més complicat. En aquests ambients laborals, hi ha un tipus de relació entre el propietari i el treballador que està més fonamentada en el costum que no amb la normativa laboral, amb causes d'accidents laborals imputables tant a l'empresa com a l'empleat. La mida de l'empresa és un factor clau en termes agregats», exposa, per indicar sobre la formació en aquesta mena d'assumptes: «Quan baixes més en el grau de representació obrera i ja estàs allunyat dels quadres sindicals, trobes un nivell més baix de coneixements».
Un altre dels factors que explicarien l'elevada sinistralitat laboral seria el rol de les mútues. Amb més de 1.000 centres repartits arreu de tota la geografia estatal i una facturació de 20.000 milions d'euros, són les encarregades, en moltes ocasions, d'avaluar els riscos laborals de les empreses. «Les mútues treballen per a uns clients, per a les companyies que les contracten, i, per tant, la identificació que fan dels riscos laborals als seus informes és deficient, ja que sovint s'intenta quedar bé amb l'empresa que ha requerit els seus serveis», sosté. «A l'Estat espanyol, a més, hi ha un fracàs en la cultura de la prevenció dels riscos laborals. El recurs de l'equip de protecció individual és tot un símptoma d'aquest fracàs. La pandèmia, de fet, no ha ajudat gaire en aquest sentit», agrega.
«La cultura preventiva s'ha d'iniciar en l'etapa educativa, saber quines són les condicions de seguretat i els drets a la salut en el treball abans d'incorporar-se a l'activitat», reclamen des de Comissions Obreres del País Valencià, qui exigeix «a les empreses complir amb la seua obligació legal de protegir les persones treballadores de manera efectiva». «És imprescindible que canvie la cultura organitzacional del nostre teixit empresarial, i és inadmissible que després de quasi 30 anys de la llei de prevenció de riscos laborals, la salut laboral continue representant un contracte a la baixa i externalitzat amb un servei de prevenció per a entregar documents», retrauen, així com defensen «una participació real a les persones treballadores i als delegats de prevenció per a millorar l'actuació en els seus centres de treball». «Ningú millor que ells per saber el que passa, i com millorar-ho», puntualitzen.
Encara que la sinistralitat laboral és una problemàtica persistent arreu de la Unió Europea, l'Estat espanyol experimenta una tendència negativa enfront de la mitja comunitària. «De l'Estadística Europea d'Accidents de Treball, es desprèn que mentre que la mitjana de la Unió Europea mostra una tendència decreixent dels accidents de treball mortals i no mortals entre 2010 i 2019, les dades d'Espanya reflecteixen un empitjorament de l'índex d'incidència d'accidents laborals amb resultat mortal. En 2010, coincidia pràcticament amb la mitjana de la UE (2,87 accidents laborals mortals per cada 100.000 treballadors), mentre que en 2019 tots dos índexs estaven molt distanciats», cartografiava amb alarma el centre de pensament d'investigació econòmica Funcas en un estudi publicat en abril d'enguany.
«L'avanç de les dades de gener i febrer de 2022 mostra un fort augment del nombre d'accidents laborals en jornada respecte als mateixos mesos de 2021. En concret, en els dos primers mesos de l'any han pujat un 14% (de 70.672 a 80.236), acostant-se a la xifra absoluta registrada al gener i febrer de 2020 (81.534), els dos mesos anteriors a la declaració de la pandèmia», disseccionaven, per subratllar: «Més gran encara ha sigut l'increment en els accidents laborals mortals, el número dels quals va créixer al gener i febrer un 31% respecte als mateixos mesos de l'any anterior (de 90 a 118), superant fins i tot la xifra de gener i febrer de 2020 (96). Si, en lloc de les xifres absolutes d'accidents de treball, es para atenció als índexs d'incidència, s'aprecia de manera encara més clara el fort augment de la sinistralitat laboral en els primers mesos de 2022». La persistència de l'epidèmia dels accidents mortals al treball.