A una de les cel·les del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Sapadors, a València, un jove bramava amb força setmanes enrere. La persona reclosa en aquesta mena de presó racista per a migrats es queixava d'un intens dolor en el seu queixal inferior dret. I per intentar trobar una solució, va demanar de manera desesperada assistència sanitària. El mal era tan fort que va prémer el timbre perquè la policia acudira i telefonara als serveis mèdics. Els agents, però, van reaccionar d'una manera diferent: van propinar-li una pallissa, segons ha denunciat la víctima i la campanya valenciana contra els CIE. Encara més, van aïllar-lo en una habitació privant-lo d'aigua.
Els policies, d'acord amb el relat de l'organització humanitària i el testimoni de l'agredit, van entrar a la cel·la «amb una actitud violenta». De fet, un dels agents va empentar-lo a terra, moment en el qual «van començar a colpejar-me, donant-me puntades de peu en el cos». La persona migrada va tractar de protegir-se, però un dels membres de les forces i cossos de seguretat va pegar-li una puntada al cap i a l'ull. «L'informe mèdic de l'exploració que li van realitzar un dia després va constatar múltiples excoriacions superficials longitudinals en tòraxs i membre superior esquerre, i un hematoma un periorbitari esquerre», ressaltava la campanya civil CIES NO.
La pallissa, presenciada pels companys que hi havia aleshores a la cel·la, va continuar en un altre espai del CIE. «Em van agarrar fortament i, amb les mans immobilitzades darrere de l'esquena van traure'm d'allà», precisa la víctima en la seua denúncia, qui explica com en lloc de dur-lo al metge van baixar-lo «amb espentes» al pis inferior del centre d'internament de persones migrades. Allí van tancar-lo en una altra cel·la. L'agredit va explicar al magistrat que durant l'enclaustrament va experimentar forts dolors pels colps rebuts adès, va estar vedat d'hidratar-se amb aigua i va observar com «els policies reien mentre el miraven». «Aquella situació li va provocar un fort estrès, ansietat i frustració, per la qual cosa va arribar a tal grau de desesperació que, segons el seu relat, va produir-se una sèrie de talls en el cos amb un metall que va poder extraure de la persiana, fins al punt de tenir ganes de suïcidar-se per haver viscut una situació tan difícil sense que ningú parara atenció a les seues queixes i dolors», completava la denúncia de l'ONG.
El jove va ser traslladat l'endemà a un centre mèdic, però els agents del CIE van negar-li la medicació receptada fins a temps després. «La víctima sol·licita al jutge que s'aporten els enregistraments de les càmeres del CIE, la identificació dels agents de servei que podien haver participat en els fets, la presa de testimoniatge als testimonis i que li explore el metge forense», informaven des de la campanya pel tancament d'aquestes presons racistes, així com agregaven: «L'agredit argumenta que en estar privat de llibertat sota la custòdia de l'Estat, aquest és responsable indirecte de l'agressió i no pot autoritzar la seua expulsió perquè s'estaria protegint a si mateix. Per tant, reclama que se suspenga la seua expulsió, havent de prevaldre la seua condició de víctima fins que s'esclarisquen els fets».
«Exigim que s'ature la seua expulsió de l'Estat espanyol mentre s'investiga l'ocorregut, es determinen les responsabilitats directes i indirectes i es castiga els culpables», sol·licitava l'organització civil de manera urgent, així com van reclamar que «no torne a succeir el mateix que en els anteriors casos de presumptes agressions policials en el CIE: queden en la impunitat perquè s'actua amb diligència per a expulsar a la víctima, però no es té la mateixa urgència a investigar la denúncia i acaba sent arxivada per absència de l'interessat». «Les circumstàncies d'aquest nou cas de denúncia d'agressió tenen una estreta relació amb les deficiències de funcionament detectades en el recent informe sobre Sapadors del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble», subratllaven.
La denúncia de la pallissa policial estava acompanyada, precisament, d'un retret pels dèficits alarmants en els instruments per prevenir la xacra dels suïcidis al CIE. «Més de dos anys després del suïcidi en Sapadors de Marouane Abouobaida», recordaven per citar l'informe del Defensor del Poble, «no existeix un Protocol de Prevenció del Suïcidi pròpiament dit, ni una valoració específica de l'estat de salut mental o afectació emocional d'un internament en el CIE, així com tampoc es valora el risc suïcida, ni tan sols la història clínica té un apartat per a l'exploració psicopatològica». «La víctima va reconèixer que mentre va romandre aïllat en una habitació va tindre pensaments suïcides i es va arribar a autolesionar, però en cap moment va actuar la policia per a evitar l'intent de llevar-se la vida», ressaltaven.
«La manca d'assistència psicològica o psiquiàtrica en Sapadors és especialment greu davant la pressió mental que pateixen els interns per la falta d'activitats en el centre i que desencadena emocions de ràbia, frustració, apatia, etcètera, segons posa en evidència el Defensor del Poble. Per això, en l'informe es demana que es cree una consulta d'assistència psicològica i psiquiàtrica», amplien, i recorden que el CIE de Sapadors de València «manca d'un llibre de queixes de maltractaments i d'un protocol de tramitació de queixes i denúncies per maltractaments». La víctima ni tan sols va poder donar el número de placa dels policies als quals ha denunciat perquè, d'acord amb la campanya, «molts d'ells no la duen visible».
En cas que la policia haguera dut la víctima al servei mèdic després de la pallissa, «tampoc se sap quin destí haguera tingut el comunicat de lesions perquè el personal mèdic l'haguera remés al director del CIE perquè decidisca el tràmit a seguir», advertien. «L'informe del Defensor del Poble exigeix al servei mèdic que remeta els comunicats de lesions directament al jutjat de guàrdia i al jutjat de control del CIE. Així ho estableix la llei d'enjudiciament criminal», anotaven.
Setmanes més tard d'aquella agressió, la campanya pel tancament dels CIES ha desvelat l'existència d'un testimoni que acredita i corrobora fil per randa aquella brutal acció violenta contra la persona migrada. «Assegura que el 21 de juliol, entre les 23.30 i les 00.00 hores, un company de la cel·la 16, on estava tancat, va cridar al timbre mentre cridava que se li prestés assistència sanitària perquè sentia un fort mal de queixal. Minuts després van entrar els policies i un li va donar una espenta al xic que els havia avisat, que va fer que caiguera a terra. El testimoni prossegueix en la seua denúncia davant el jutjat explicant que els 4 policies li van donar puntades i encara que el noi tractava de protegir-se, un colp li va donar en l'ull. Després, els agents el van alçar, el van agarrar violentament i el van traure, descriu el denunciant, qui a més confirma que la resta de companys de cel·la també van presenciar aquesta agressió», ha desvelat aquest dijous l'ONG.
L'organització pels drets de les persones migrades, a més, ha anunciat que ha trasllat al jutjat d'instrucció número tres de València, encarregat de controlar i vigilar els drets dels interns del CIE de Sapadors, un informe de Psicòlogues i Psicòlegs sense Fronteres que sol·licita la posada en llibertat del testimoni de la pallissa per a evitar el risc de suïcidi imminent. «Després d'un intent de suïcidi, va ser visitat per una psicòloga el passat 6 d'agost, qui va elaborar un informe psicosocial en el qual determina que manté idees suïcides amb un nivell de risc que avaluem alt», apunten.
L'experta, de fet, va determinar que el testimoni de l'agressió té «molta angoixa derivada de la seua present situació en el centre». «Entre les seues preocupacions principals, hi ha el risc d'agressió física que puga patir després de la seua deportació al Marroc», afirma l'especialista, per assenyalar a l'informe que «considerant el grau de letalitat del mètode prèviament utilitzat, la falta d'avaluació i seguiment (en la seua llengua) segons el protocol de suïcidis de la Comunitat Valenciana, i sense cap canvi a la seua situació actual, s'avalua el risc suïcida com a imminent». «Es recomana que se li pose en llibertat immediatament, perquè puga tornar a tindre contacte amb les seues xarxes de suport principals i iniciar un tractament psiquiàtric i psicològic amb immediatesa, [així com] que mai es trobe assoles pel risc que implica per a la seua vida», avisen.
Vulneracions policials
La policia espanyola, però, ha atresorat més escàndols en les darreres setmanes al CIE de Sapadors. Segons va denunciar la Campanya pel Tancament dels CIES i per la fi de les deportacions de les persones migrades, el cos de seguretat havia vulnerat el dret dels interns a rebre visites, ja que «van espiar aquestes reunions i es va expulsar algunes de les persones amb les quals es va trobar». «Un agent va interrompre de manera brusca una entrevista i va ordenar eixir de la sala a les dues persones de la Campanya pel Tancament dels Centres d'Internament i la fi de les deportacions. Els serveis jurídics de la Campanya han denunciat aquests fets al jutjat d'instrucció número 3 de València», van criticar a mitjan del passat mes de juliol.
«En la vesprada del passat 22 de juny, una parella d'acompanyants de la campanya van accedir a Sapadors i, de la manera habitual, van demanar visitar a interns. La policia va aprovar les tres reunions sol·licitades. Durant la segona entrevista, el xic va explicar el seu procés migratori i va començar a contar, de forma emocionada, com havia sigut deportat aquella mateixa matinada el seu company al Marroc. En aquell moment, un agent, que havia estat de manera permanent a la porta d'accés, els va indicar que el seu superior havia donat la instrucció de la finalització de les visites», van relatar, per continuar la denúncia: «Com s'impedia concloure aquesta visita i dur a terme la tercera trobada autoritzada, les persones acompanyants es van dirigir a l'eixida del CIE, però a la sala d'accés els estaven esperant la majoria dels agents d'aquell torn, inclòs el cap».
Davant dels seus subordinats, el comandament policial, segons va censurar la plataforma humanitària, «va començar a abocar tota mena d'acusacions contra les persones que entren el CIE a fer acompanyaments». Va acusar-los de «calfar el cap als interns» i va afirmar que «l'agent que vigilava la visita interrompuda havia sentit que les persones acompanyants li havien dit a l'intern que la policia és racista». El jerarca policial, a més, va carregar contra el col·lectiu pels drets de les persones migrades amb frases com ara «si els dic el que pense de les ONG, que únicament volen aconseguir el nombre més gran d'interns», «a veure si es pensen que els interns els volen més a vostès que a nosaltres» o «des d'ací se'ls ajuda als interns a tot el que sol·liciten». «Un dels policies presents va assegurar que un intern li havia escopit en la cara feia dues setmanes, responsabilitzant de les possibles agressions d'interns als qui realitzen acompanyaments», va exposar l'ONG.
«Aquest incident se suma a les constants vulneracions dels seus drets que pateixen les persones privades de llibertat en els CIE sense haver comés cap delicte. Únicament són culpables d'una infracció administrativa comesa en contra de la seua voluntat: no disposar de permís de residència. Els policies, justificant-ho per motius de seguretat, no permeten el tancament de la porta de la sala de visites, a pesar que les persones acompanyants li ho han demanat reiteradament assumint el suposat risc», va informar sobre la realitat d'aquests centres, per recordar que «la justificació es converteix en excusa en negar-se a allunyar-se de la porta exercint el control visual de la sala per a garantir la seguretat sense necessitat d'escoltar les converses. Ni tanquen ni s'allunyen de la porta i, a més, mantenen una actitud d'escolta activa i, en moltes ocasions, intimidant, mirant directament a les persones reunides».
Els comportaments denunciats per CIES NO, segons la mateixa plataforma, «infringeix la llei 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya (llei d'Estrangeria), i el reial decret 162/2014 que va aprovar el reglament dels CIE». «Totes dues normatives obliguen a reconèixer els drets de les persones internades al fet que siga preservada la seua dignitat i la seua intimitat, a entrar en contacte amb organitzacions no governamentals i a comunicar-se amb els seus familiars, funcionaris consulars del seu país o altres persones, dret que només podrà restringir-se en virtut de resolució judicial», rescaten de la normativa legal, i fan memòria per assenyalar que «aquests drets ja van ser reconeguts l'any 2011 pel jutjat de control del CIE de Sapadors».
En aquella interlocutòria, no debades, el magistrat va exposar que les ONG dedicades a l'assistència els interns «superen el simple concepte de visites de suport», així com que aquests col·lectius «són qui millor poden assistir, auxiliar, defensar i articular la protecció dels immigrants internats». «L'escrit judicial sol·licitava a la direcció del CIE que establira per a les ONG un sistema de visites i comunicació similar al dels advocats personals dels interns, als qui suposadament se'ls garanteix la total reserva de l'entrevista», incideixen des de la plataforma que advoca per clausurar aquesta mena de presons per a persones migrades que no compten amb documentació. A pesar d'aquella resolució judicial, l'organització humanitària lamenta que «en el CIE de Sapadors ni advocats, ni acompanyants, ni familiars poden tindre garanties que les seues converses amb els interns són privades». Una ombra persistent que se suma als escàndols que darrerament ha acumulat la policia al CIE ubicat a València.