Andratx és un municipi costaner de Mallorca, amb una població que supera de poc els 11.000 habitants. Pel seu volum demogràfic no és de les principals localitats illenques i, per tant, políticament tampoc hauria de ser de les més importants. No obstant, té un valor simbòlic destacable des del punt de vista polític. Fou durant molt d'anys un bastió de la dreta i en el seu ajuntament hi esclatà el novembre de 2006 el primer gran cas de corrupció política del PP. Inicià el que a partir de l'any següent fou una allau d'altres casos, que han durat en els tribunals més d'una dècada. I que suposaren la caiguda en desgràcia del PP de Jaume Matas.
A partir de les eleccions de 2007 la vida política local andritxola va entrar en la fragmentació de la representació política a a l'ajuntament. Fruit de la qual s'hi han donat diferents tipus de pactes. L'últim, el 2019, va unir l'esquerra -PSOE i Més- amb el PI per governar el consistori. Però ara la formació autoctonista de centre autonomista ha trencat l'acord per passar a sumar amb el PP i Ciutadans i, així, fer batllessa a la portaveu conservadora. El PSOE perd l'alcaldia, però no ha fet sang de la qüestió, de fet ha procurat passar-hi de puntetes perquè aspira a que el PI, el detonador de la moció de censura andritxola, li permeti seguir en el Govern balear l'any que ve, si l'esquerra no renova la majoria absoluta.
Estefanía Gonzalvo, portaveu del PP i cap de la candidatura que fou la més votada a les eleccions locals de 2019, es convertirà en la nova batllessa de la localitat el proper dia 5 de juliol. Serà durant una sessió plenària convocada a posta per dilucidar la moció de censura que el partit conservador ha pactat amb Ciutadans i el PI. Es dona la circumstància que l'encara batlle socialista, Antoni Mir, només fa un any que tenia la vara de comandament. En efecte, el 2019, com s'ha dit, el PI -3 escons-, Més per Mallorca -3- i el PSOE-4 - aconseguiren posar-se d'acord i evitar que la formació més votada, el PP, es quedés amb la batllia. Les quatre formacions assoliren un acord a través del qual el primer any de mandat seria per a la cap de llista del PI, Katia Rouarch, el segon per a Joan Manresa, de Més, i el tercer i quart per al socialista Mir.
El 29 de maig de l'any passat Mir rebia la vara de comandament de les mans de Manresa. La presidenta i líder del PSOE balear, Francina Armengol, era a la sala i es congratulava que el seu partit assolís per tercera vegada -de les onze ocasions en que s'han celebrat eleccions locals- l'alcaldia de la localitat. L'alegria socialista ha durat poc. Al cap de tretze mesos s'ha anunciat la moció de censura que li llevarà el poder i el donarà a la conservadora Estefanía Gonzalvo. Segons el PI l'actitud prepotent de Mir durant aquest any ha arribat a fer impossible seguir donant-li suport.
La reacció socialista ha estat curiosa. Per una banda la direcció balear no ha dit ni piu. El partit decidí que fos la cúpula de la formació a Mallorca la que contestés. I, en efecte, així va ser, però amb una resposta d'allò més suau. Res a veure amb les dures paraules que han merescut d'altres ocasions en que batlles progressistes han caigut víctimes de mocions de censura. Els socialistes no s'esperaven el gir del PI, que els va agafar totalment de sorpresa, tal i com la direcció del partit a Mallorca va reconèixer: “és una gran sorpresa i una decepció”. Ara bé, el PSOE-Mallorca tot d'una limità els danys a Andratx, deixant clar que la posició del PI obeeix a qüestions estrictament locals del municipi i que de cap manera és quelcom extrapolable a d'altres bandes.
La raó de la suavitat de la resposta del PSOE, tan diferent a d'altres ocasions, té la seva raó de ser. Que és la presidència del Govern. En efecte, si Francina Armengol i els seus aliats d'esquerra, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera, perden la majoria absoluta a les eleccions autonòmiques de l'any que ve, l'única opció que tindràn per mantenir el Govern serà que el PI els ho permeti. Sempre i quan, és clar, no hi hagi prou vots del PP i Vox com per investir a la líder conservadora, Marga Prohens, com a nova presidenta. Per tant, és d'interès estratègic de primer ordre per al PSOE illenc aïllar la crisi andritxola. A efectes de la relació socialista amb el PI no ha canviat res per mor de la moció de censura. Es tracta, es podria dir, d'una inversió de futur per a Armengol.