Queda un any per saber si Francina Armengol revalidarà la presidència o serà substituïda per Marga Prohens, la líder del PP. Dos dels tres analistes polítics i electorals consultats asseguren que el més probable és que la socialista continuï en el càrrec. Ara bé, es curen en salut i expliquen que en cas que el partit de centre autonomista PI-Proposta per les Illes desaparegui, podria fer capgirar la previsió i que la suma dels escons del PP i Vox arribés a la majoria absoluta. El tercer dels analistes, el qual és dedica professionalment a fer enquestes d’intenció de vot, augura, pel contrari, que a Balears, igual que a Aragó i País Valencià —tres comunitats molt semblants en caracterització del vot i que estudia sovint—, l’extrema polarització del vot en clau espanyola portarà a una caiguda dels suports globals de l’esquerra i a un ascens important de les dues formacions dretanes, PP i Vox.
Més enllà de les anàlisis que fan els experts, de moment a les Illes només es coneixen dues enquestes que il·lustren sobre el que pot passar a les eleccions autonòmiques a Balears del mes de maig de l’any que ve.
Enquestes
A l’espera que es publiquin noves enquestes durant els pròxims mesos, les conegudes són les dues que ha elaborat l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), publicades en el diari Última Hora el mes de juliol de 2021 i el passat març. El director de l’IBES, Gonzalo Adán —que també ho és de Sociométrica, una altra empresa demoscòpica especialitzada a fer sondatges d’intenció de vot d’àmbit estatal— és un dels tres especialistes consultats per aquest setmanari.
Les dues entregues de l’IBES mostren, en essència, tres tendències. Primera, que els partits d’esquerra en el seu conjunt manifesten una caiguda que cap de les parts en particular és capaç de compensar. És a dir, encara que Més per Menorca, per exemple, pogués sumar un diputat més —de 2 a 3— en relació amb 2019, com el darrer sondatge preveu, de cap manera bastaria per mantenir el suport que fa tres anys va obtenir la suma del PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera: 32 escons. L’última enquesta, la de març, augura que el més probable és que el bloc d’esquerres perdi la majoria absoluta —30 diputats sobre 59— i, pel contrari —i és la segona tendència—, tant el PP com Vox creixin molt, si bé encara no és suficient com per sumar entre tots dos els 30 escons que donarien amb absoluta seguretat la presidència del Govern a la líder conservadora Marga Prohens.
Segons l’enquesta més recent, el partit PI-Proposta per les Illes, de caràcter centrista i autonomista —o, també, regionalista/nacionalista, perquè així el defineixen sovint els seus dirigents— seria el que tindria la clau de la formació de la majoria absoluta parlamentària. En conseqüència, la seva posició central li permetria atorgar la presidència a Armengol o a Prohens. En efecte, l’enquesta de març li atorgava un 6% d’intenció de vot per Mallorca, cosa que li donaria dos escons que tendrien la clau de la governabilitat. Ara bé, cal tenir present que a les Illes el tall per entrar en el repartiment d’escons és del 5% a cada circumscripció —cada illa—, en conseqüència aquest partit es trobava a molt poca distància de l’abisme, per dir-ho així.
Per un altre costat, també cal destacar que en aquests estudis demoscòpics Ciutadans, a pesar d’una clara tendència a la baixa, encara obtendria representació —mantendria tres dels cinc escons que va tenir fa tres anys—, cosa que el podria convertir —juntament amb el PI— en part de la clau de la futura majoria parlamentària.
Fins aquí el que han augurat els sondatges referits, els únics fets a Balears i per a Balears. Després, val a dir-ho, hi ha adaptacions illenques d’enquestes estatals a partir de mostres sociològiques de votants molt reduïdes —la part alíquota que li correspon a l’arxipèlag en un estudi d’àmbit de l’Estat—, però el seu grau de fiabilitat és molt baix.
També és important ressenyar —segons explica el director de l’IBES, Gonzalo Adán— que des del moment que es va fer la feina de camp de l’enquesta de març les coses han canviat força. En el sentit que aleshores el PP acabava de tancar la crisi interna i Alberto Nuñez Feijóo gairebé encara no havia aterrat a Madrid, mentre que ara és un reclam electoral “fort” a tot l’Estat, assegura.
Adán, que és psicòleg social —a més de dirigir les dues empreses demoscòpiques citades, també imparteix classes d’aquesta especialitat a la Universitat de les Illes Balears—, explica que els seus estudis presenten una alta semblança entre els panorames polítics i electorals d’Aragó, País Valencià i Balears, i que això és important a l’hora de fer valoracions del que podria passar a les eleccions autonòmiques de l’any que ve. Assegura que les tres comunitats tenen “governs d’esquerra quasi idèntics, en el sentit que el PSOE presideix i gestiona la part més important de l’Administració regional; Podem hi participa i, a més, han estat necessaris altres partits de tall nacionalista/regionalista com Chunta, PAR, Compromís i els dos Més. A banda, els tres panorames electorals estan marcats per una alta fragmentació”. Aquest dibuix general, al seu entendre, fa que el comportament electoral futur serà semblant en els tres territoris, sobretot perquè cada cop s’hi vota més en clau espanyola: “I a totes aquestes bandes el PSOE està patint i caient en intenció de vot. Per ventura Ximo Puig serà el cap socialista i president que dels tres (amb Armengol i Javier Lambán) aguantarà millor, tot i que també restarà vots, encara que menys”.
PI-Proposta per les Illes
Com ja s’ha dit, el PI és una formació que, segons les enquestes publicades, podria tenir l’any que ve la clau de la formació del Govern, sempre que hi aconsegueixi representació. Una opció que a hores d’ara no està del tot assegurada. De fet, el partit està patint una seriosa crisi interna que no cessa de provocar dimissions en diverses agrupacions territorials. A banda, alguns dels seus antics membres que ja havien abandonat el partit anunciaren el 21 de maig la creació d’una nova formació regionalista que es dirà Per Balears i que clarament té la intenció de disputar al PI la mateixa bossa de vot.
Per si no fos això prou, també hi ha una altra operació regionalista en marxa. Diferents candidatures municipals independents de dreta, sota el lideratge fàctic de Joan Monjo —un ex d’Unió Mallorquina que no va voler entrar en el PI i que lidera Convergència de Santa Margalida, el seu poble—, fa un any i mig que estan intentant fer quallar una formació d’àmbit mallorquí per presentar-se a les eleccions de 2023 al Consell de Mallorca i al Parlament balear per la circumscripció que forma l’illa més gran. Segons han explicat els seus impulsors en articles de premsa i declaracions públiques, consideren que el PI “ja no serveix” i que calen un “nou partit” que representi “el regionalisme” d’una altra manera. D’ençà de novembre de 2020, quan va emergir la iniciativa, el dirigent del PI Josep Melià —portaveu parlamentari— ha manifestat en diverses ocasions a aquest setmanari que “tenim clar” que si hi ha més d’una candidatura en aquest mateix àmbit ideològic “ni uns ni els altres obtindrem representació”. En conseqüència, la intenció del PI és negociar amb els promotors d’aquesta operació competidora, que es podria dir Coalició per Mallorca, amb l’objectiu de presentar una sola candidatura. Al marge de si aquesta possibilitat es concreta o no, per l’altre costat a hores d’ara tot indica que Per Balears vol presentar la seva pròpia llista.
El mateix que opina Melià ho creuen els especialistes en comportament electoral consultats. “Encara que es presenti tot sol el PI no té assegurat obtenir un escó”, diu Adán. Ara bé, si “competeix amb altres pel mateix espai, així és ben segur que cap d’ells entrarà” al Parlament. Ho reafirma el politòleg Eli Gallardo: “Si són dues candidatures (regionalistes) les que competeixen, i no en parlem si fossin tres, cap obtindrà representació”.
En aquests moments tot està molt confús en aquest segment ideològic i polític. El PI va convocar els seus afiliats i simpatitzants a participar el 21 i 22 de maig en unes jornades organitzades pel partit a Mallorca —amb l’assistència de convidats del Partit Nacionalista Basc i Coalició Canària, els seus referents externs— per parlar de finançament, entre d’altres temes, però tot feia pensar que sobretot es tractava d’un acte per intentar reanimar la seva “parròquia”. Durant l’acte, els dirigents asseguraren que el PI serà decisiu l’any que ve a l’hora de formar la nova majoria parlamentària a Balears i que l’exigència d’un “finançament just” serà clau per saber a qui donarà la seva confiança per crear el nou Govern.
El futur Govern
Malgrat les preses de posició públiques dels dirigents del PI sobre que no tenen res decidit, quant amb qui pactar després de les pròximes eleccions, no existeix cap analista polític baleàric —si més no dels que publiquen articles a la premsa illenca— que tingui dubtes sobre quin seria el seu vot d’investidura si fos decisiu. Ningú veu com a possible que participés en una operació que portés la líder del PP, Marga Prohens, a la presidència si el seu executiu hagués d’estar participat o, tan sols, influït per les dèries ideològiques de l’ultradretà Vox. “No ho veig com una possibilitat real; no crec que això pogués passar, senzillament”, diu el politòleg Gallardo.
Per tant, es podria suposar que tot està gairebé fet. En el sentit que si el bloc d’esquerres —PSOE, Unides Podem/operació Yolanda Díaz, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera— no obté majoria absoluta i depèn del PI, aquest li donarà la investidura a Armengol. Així ho creu el sociòleg Antoni Tarabini, president de la Fundació GADESO (Gabinet d’Estudis Socials) que no pensa que un govern de dreta sigui gaire probable: “Que la dreta pugui governar és possible, però que ho faci l’esquerra és molt més probable, sigui amb la fórmula actual, amb una altra o amb el pacte amb el regionalisme”. És quasi calcat al que pensa Gallardo: “El més probable és que governi l’esquerra —amb prou canvis respecte a l’estructura del Govern d’ara—, no veig que la dreta arribi a la majoria absoluta, no crec que el PP i Vox sumin, necessitarien el PI i aquest partit —o qualsevol altra candidatura que es pugui crear en aquest àmbit— d’una manera o d’una altra permetrà la investidura de Francina Armengol».
Aquests dos especialistes insisteixen que el PI no s’aliarà de cap manera —expressa o fàctica— amb el PP si aquest necessités Vox —que el necessitaria, segur— , i descarten del tot que la suma de les dues formacions dretanes pugui bastar perquè sumin la majoria absoluta. “La probabilitat que PP i Vox arribin a la majoria absoluta crec que és molt petita o inexistent”, diu Gallardo. En conseqüència pensa que Armengol tindrà el tercer mandat consecutiu. Això sí, creu el politòleg que el nou Govern que sorgeixi de les futures urnes serà prou diferent a l’actual: “Segur que serà format pel PSOE per una banda i per l’altra per Unides Podem o, en el seu lloc, l’operació de Yolanda Díaz, però ja no tenc tan clar que hi participi, com fa ara, Més per Mallorca”. Al seu parer, els sobiranistes mallorquins imitaran el que han fet els seus homòlegs menorquins en aquesta legislatura i, així, els veu “quedant fora del Govern per donar-li suport extern”. Ho pensa a la vista de les dificultats que s’han manifestat en la relació entre PSOE i Més per Mallorca i, sobretot, per l’exemple a seguir que s’ha convertit Més per Menorca —a qui tot indica que li està sortint molt bé això de quedar fora del Govern: l’enquesta referida de març li dona que podria sumar un nou escó— per a molts militants de Més per Mallorca: “A hores d’ara veig més fàcil que no hi participi i que faci igual que fa Més per Menorca”. I igualment com fan els menorquins, que obtingui la seva quota de poder institucional en el Consell Insular, el mallorquí en el seu cas: “El mateix que podria fer el PI, perquè tampoc el veig participant en el Govern”.
Els dos experts citats només concedeixen una opció teòrica perquè el PP i Vox arribin a la majoria absoluta: que el PI es quedés sense representació i que tampoc Ciutadans aconseguís entrar al Parlament. “Però ni així crec que arribassin als 30 diputats” que donen la majoria absoluta, diu Tarabini, sobretot perquè al seu entendre “el PP balear no té empenta, no està contrarestant la imatge positiva d’Armengol, la qual, si bé pateix la lògica erosió de governar, no té davant un lideratge competitiu de Marga Prohens”. Per la seva banda, Gallardo pensa que, “perquè això passàs (la majoria absoluta PP-Vox), s’hauria d’activar al màxim el vot de dreta, mentre que el d’esquerra s’hauria d’inhibir prou; se n’hauria d’anar en una part considerable cap a l’abstenció: d’aquesta manera i quedant fora el PI i Ciutadans podria ser que Prohens fos presidenta, però sincerament ho veig molt poc probable”.
Gonzalo Adán discrepa radicalment dels altres dos analistes, en relació amb el que passarà amb els dos blocs i el PI. “No tenc el més mínim dubte que a Balears veurem d’aquí un any el mateix fenomen que vérem l’any passat a Madrid, hem vist el febrer a Múrcia i veurem ara el juny a Andalusia. Que és el mateix que les enquestes ens indiquen que està passant —com ja he dit abans— a Aragó i a la Comunitat Valenciana. Això no és una qüestió d’una regió o d’una altra. Ja s’ha produït un tomb en la intenció de vot. El nou cicle electoral està marcat —i així seguirà— pel canvi d’intenció de vot molt clar, amb una victòria de la dreta. Després això tendrà concrecions de matís diferents a cada banda, però en general és així”.
I què passarà al seu entendre a les Illes? Primer de tot avalua que “Ciutadans desapareixerà”, cosa que afavorirà “molt” el PP. A més, el PI “o desapareixerà o farà un o dos diputats, però ara per ara veig més probable que desaparegui”. El seu raonament és que fins i tot si només hi hagués una candidatura regionalista —“si n’hi hagués més d’una seria impossible que cap d’elles obtingués escó”— hauria de fer més d’un 5,5% de vot per tenir un o dos diputats, perquè ni arribant només al tall legal del 5% li bastaria per entrar al Parlament, atesa la competència per cada escó i els pocs vots que faria, i, per si li faltava quelcom al PI, ni obtenint representació tindria —ell o qualsevol altra candidatura d’aquest àmbit— la clau de la governabilitat perquè “no podria evitar la majoria absoluta del PP i Vox”. És a dir, al contrari del que diuen els altres dos analistes, “en cap cas la candidatura del PI, o una altra de l’àmbit regionalista que en el seu lloc es pogués presentar finalment, serà decisiva”.
Adán explica que, en funció de les enquestes que elabora, “el que jo veig” és que “en aquests moments, i cada cop serà més així, s’està polaritzant per tot arreu la intenció de vot entre (Pedro) Sánchez i (Alberto Núñez) Feijóo”. Així passa també, explica, a Aragó, País Valencià i Balears, les tres comunitats que més estudia. Al seu entendre, el fenomen no farà més que incrementar-se després dels comicis andalusos: “Allà el factor local hi té més importància, en especial pel candidat del PP, però una vegada que s’hagi constatat la victòria dretana a Andalusia, el que passarà durant els posteriors mesos i fins a les urnes autonòmiques i locals de l’any que ve no serà altra cosa que la intensificació de la polarització”. No té cap dubte que el maig de l’any que ve aquest fenomen “serà màxim”. I si “Sánchez convoqués per al mateix dia les eleccions generals”, aleshores el fenomen s’accentuaria de forma extrema i els partits “més territorials, regionalistes o nacionalistes, patirien més del que a hores d’ara es preveu”, cosa que podria fer que el resultat global de les esquerres fos pitjor del que pensa ara que serà. En qualsevol dels casos, el que “és segur” és que el PSOE patirà “un descens important per tot, incloses les Balears i també Aragó, si bé per ventura en el cas de la Comunitat Valenciana serà menor”.
I a les Illes, assegura Adán, “l’efecte Feijóo” farà que el PP, encara que fins ara ha mantingut un perfil polític molt baix, s’enlairi per l’empenta de la marca estatal i creu que estarà en disposició de sumar la majoria absoluta amb Vox.