De primer hem de distingir entra galeta , pasta o pasta seca , de te, etc. i pastís i tartà. A part els dolós de cullera i el de paella o fregits. Catalunya, i els Països Catalans , compten amb una vastíssima tradició en l’àmbit de la pastisseria o “ de la cuina dolça” . Una tradició que es tradueix en un receptari molt variat on trobem des de les postres de cullereta- com la crema catalana, el menjar blanc o la sopada valenciana- fins a pastes i pastissos de forn o de paella (bunyols, torradetes de Santa Teresa, o llesques de papa, d’ ou, etc.) per menjar a qualsevol hora. La “cuina dolça” inclou les Pomes o Peres farcides, la crema, la Greixonera de brossat de Mallorca, la Greixera de Menorca, la Salsa Blanca de Nadal i els Macarrons de Sant Joan d’ Evissa, etc.
La nostra és una pastisseria lligada al marc geogràfic del Mediterrani. I això, pel que fa a l'ús dels productes, explica tres grans constants: l’ametlla com a fruita seca destacada, la farina de blat com a cereal base i l’oli d’oliva com a greix principal. També hi ha la tradició de l´ús del llard o greix de porc- saïm a Mallorca d’ on va la famosa ensaïmada-, o els mantecados valencians, les ensginades, les coques de llardons o de roes, etc. En aquest sentit, pel que fa a productes i tècniques hi és present encara l'herència de l’estada dels àrabs. La influència d’altres cuines com la francesa o l’europea en general, amb l'ús de la mantega com a greix i de la nata o d'altres tipus de farines, és més palesa en els productes que s’ofereixen a les pastisseries.
La pastisseria casolana assoleix la seva màxima expressió al País Valencià, les Terres de l’ Ebre i les Balears: tortades valencianes, pastissets, cocots, coques, al moixàvenes, magdalenes, coquets de Sant Antoni, rosegons, carquinyolis, rotllets, rotllos, flaones i flaonets, robiols, orelletes, orellanes, amargos, ametllats, paladars, paciències... Dominis a part són la pasta de full- jesuïtes tortells, coques- i la rebosteria dolça, parenta de les mignardises i petits fours francesos.
Sovint moltes d’aquestes preparacions són poc conegudes fora de les comarques d’orígen. D’altres, en canvi, són denominador comú a tot el territori català i fins dels Països Catalans i s’elaboren i arreu. La majoria d’aquests dolços i pastissos es reparteixen al llarg de l’any en el calendari festiu, a vegades general i a vegades local: Nadal, el Ram, Setmana Santa i pasqua, Sant Joan, Sant Josep , Saant Antoni, Festes Majors, etc. Entre els dolços i pastissos elaborats i consumits arreu de Catalunya trobem:
-Els torrons, una elaboració centrada en poblacions com ara Agramunt, Amer, Xixona o Alacant.
-Les ensaïmades, originàries de Mallorca, rarament es troben arreu. Normalment són farcides de cabell d’àngel.
-Els panellets: boletes de massapà. Els més consumits són els de gema i els de pinyons. Només es mengen per Tots Sants.
-Les neules: pasta molt fina, de farina, clares dou i mantega, cuita i caragolada posteriorment sobre ella mateixa. N’hi ha tot l’any, tot i que per Nadal és quan tenen més èxit.
-El braços i bracets -catxaps al País Valencià- encara avui són molt populars, siguin de crema, nata, trufa o gema, en el cas del País Valencià. A la Catalunya Nord, on també són emblemàtics, en francès es diuen “bras de Venus” (braçade Venus).
-La coca de llardons: pasta, tipus fullada, de farina i sagí amb llardons de porc, pinyons i sucre. Hi ha moltes altres menes de coques, com ara de Sant Joan, de Vilafranca, la de llanda valenciana, etc..
-Els bunyols i les orelletes o bunyetes, a la Catalunya Nord són unes pastes de farina, ou, llet, oli, amb aromatitzants com la matafaluga o la celiàndria. Com a nota curiosa, cal destacar que els anomenats brunyols de l’Empordà es fan a partir d'una recepta similar als bunyols de Setmana Santa del Baix Camp (en altres comarques s’anomenen orellons, coques a la cassola, bunyols al genoll, bocadillos…). S’elaboren per quaresma, Sant Antoni, les Santes a Mallroca, o en alguns casos per les festes majors.
-La mona de Pasqua: pasta adobada de coca amb ous durs o, en una altra versió barelonina, pasta de bescuit amb cobertures diverses com gema, mantega, xocolata; guarnida amb llepolies i figures i ous de xocolata. Per pasqua, els padrins i padrines les regalen al fillols. No se’n fan durant la resta de l’any.
-Coques de revetlla: pasta adobada o de brioix amb sucre, crema, cabell d’àngel, pinyons o fruita confitada. Es mengen, prioritàriament, per les revetlles de Sant Joan o de Sant Pere i d’altres de festes majors, però se’n troben tot l’any.
-El tortelll de Viulafranca (Catalunya Nord), d’ Olot, de crema, nata trufa, massapà i fruita confitada, etc.
-El massini i l’ imperial (Empordà), una deliciós pastis a base de nata, gema cremada, etc.
-La sara, que va ser inventada pels pastissers barcelonins.
-Altres pastissos i llepolies de consum general són: carquinyolis (coca farcida d’ametlles, assecada al forn i tallada); xuixos (pastes de bunyol, fregides i farcides de crema); cócs ràpids (bescuits aromatitzats amb llimona i anís); pastissos de la reina (bescuits d’ametlles, recordant el massapà); ensaginades (pasta de farina i sagí). Com a curiositats locals no tant conegudes esmentem els taps de Cadaqués, la flaona de Sant Pau de Segúries, el bisbalenc i el rus de la Bisbal de l’Empordà, les carícies de Ripoll, les coques de Sant Antoni de Girona, de Vilanova i la Geltrú i de Calafell, els redorts del Pallars, el pa de pessic de Vic i les bufats del Vendrell, les catànies de Vilafranca, les coques d’ou i de cireres de les mateixes comarques, la coca d’arruix del Priorat, els pastissets de cabell d’àngel o carabassa, les capsetes o ametllats, i els coraçons de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre, així com els rocs i tianets de Banyoles, els esculls de l’Escala, el jaumets de Sant Hilari i així fins quasi l´infinit. Es pot afirmar que totes les pastisseries de Catalunya elaboren una pasta, galeta o pastís local.