Eivissa és una de les destinacions preferides del que es va batejar inicialment com a «turisme gai». Ja en la dècada dels anys seixanta del segle passat l’illa va ser la destinació, dins de l’ambient hippie, dels visitants integrats en les comunitats homosexuals de l'època, evidentment perseguides en un context de dictadura. Dos decennis després, es convertí als anys vuitanta en una referència mundial per a la diversió d’estiu en un context d’absoluta falta de cotilles socials convencionals. L’empenta del moviment homosexual va fer descobrir l’illa de bell nou. Sobretot perquè, a diferència d’altres indrets del món, els homosexuals, molt més estigmatitzats que no ara, no s’havien d’expressar amb naturalitat només en determinats cercles, sinó que ho podien fer –almenys, durant l’estiu– per tot arreu, no debades l’ambient era en extrem liberal. Així, Eivissa passà a ser coneguda com a territori «gay friendly».
Fruit d’aquesta consideració més que justificada, els espais de lleure de dia i de diversió nocturna no són especialitzats. De fet, només existeix una discoteca d’ambient i entre les moltes platges –si bé n’existeixen algunes especialment preferides per la comunitat gai turística, com Sa Trinxa, Es Cavallet ...– no n'hi ha cap d'especialitzada. En definitiva, tota l’illa és un territori liberal on durant l’estiu no hi ha res que soni a gueto.
Gràcies al tarannà tan obert de la societat eivissenca, el desitjat turisme gai o LGTBI s’ha convertit en un element econòmic de gran rellevància a l’illa. Es calcula que aquests visitants fan una despesa per persona i dia que està entre un 25% i un 30% per damunt del que gasta un altre turista. No ha passat desapercebuda la dada als empresaris turístics eivissencs. Fins a l’esclat de la pandèmia l’Estat espanyol ocupava el novè lloc en les preferències del turisme gai. I els indrets més demandats per aquests visitants internacionals a l'Estat eren Madrid, Barcelona, Sitges, Torremolinos (Màlaga), Eivissa i Maspalomas (Gran Canària). Ara a Eivissa no són pocs els estaments oficials i privats que avaluen la possibilitat d’atreure més turisme LGTBI i convertir l’illa en una referència mundial, en aquest àmbit, molt més potent del que ho és ara.
Festival Iconos. La creixent importància quantitativa d’aquest corrent turístic en els últims anys ja va fer que l’any passat, quan s’albirava el retorn a la normalitat –tot i que finalment no fou així, ja que la pandèmia tornà revifar i seguiren durant molts mesos més les restriccions–, l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany –una de les principals destinacions turístiques de l’illa– organitzà el primer festival Iconos, pensat per a la comunitat LGTBI. L’èxit de concurrència, ateses les circumstàncies, amb més de 4.000 assistents, va fer veure a l'Ajuntament el potencial d'aquesta festa com a reclam turístic.
Enguany, amb una situació pandèmica millor i sense les restriccions com les que existien l’any passat, el segon festival Iconos serà realitat entre el 9 i 11 de juny. Segons informava el Periódico de Ibiza y Formentera el passat dia 18, es tracta d’uns dies de «cultura, música i atraccions» a partir de «noms clau dins de l’oferta LGTBI com Soraya, Angelo Diep, Kuma Pop o Sandre Love». El concert central es diu Diversity Celebration, però no tot és, només, festa. També, diu el consistori, hi haurà «una amplia programació cultural i de reivindicació de la diversitat».
La intencionalitat turística i econòmica de la iniciativa és ben clara. Després de l’èxit de la prova de l’any passat, enguany es confia amb una assistència molt superior. L’estratègia de l’ajuntament és «apostar per nous mercats turístics que permetin ampliar l’oferta» i, en aquest sentit, «el turisme LGTBI suposa un plus» força interessant. La intenció és anar més enllà d’una simple festa, l’objecti és «convertir Sant Antoni en l’epicentre de l’Orgull, on residents i visitants puguin viure una experiència única sumant diversió, reivindicació, diversitat, festa i cultura en un paratge excepcional format per platges, postes de sol i gastronomia igualment excepcionals».