Ministeri de l'agroalimentació

El front comú de Catalunya, illes Balears i País Valencià per l'agroalimentació

El País Valencià, Catalunya i les illes Balears comparteixen molts interessos en el sector agroalimentari, especialment pel que fa a la pesca. L'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, junt a nombrosos col·lectius d'aquest àmbit econòmic dels tres territoris, ha organitzat una trobada per reivindicar un front unitari. Els directors generals d'aquesta àrea del Govern balear, de la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana han coincidit "en la necessària coordinació d'actuacions que defensen els interessos comuns". I més quan l'Euram se situa entre la tercera i quarta euroregió en activitat agroalimentària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Catalunya, País Valencià i les Illes no només comparteixen la reivindicació d'un millor tracte fiscal i d'infraestructures com ara el corredor mediterrani. També aposten conjuntament per unes polítiques agroalimentàries comunes. Que en sectors com ara la pesca es tinguen interessos comuns mostra la necessitat d'articular un crit unitari entre els tres territoris i afrontar de la mà els riscos i els reptes futurs del sector. O, si més no, així ho han plantejat els directors generals d'aquesta àrea del Govern balear, de la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana aquest dimarts. L'escenari ha estat unes jornades organitzades per l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga.

Amb la col·laboració d'un bon grapat d'entitats i institucions dels tres territoris, els responsables de la política agroalimentària han coincidit "en la necessària coordinació d'actuacions que defensen els interessos comuns". Les dades corroboren aquest clam de Mateu Ginard, director general d'Agricultura i Ramaderia del Govern balear; Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, i Maite Cháfer, directora general de Desenvolupament Rural i PAC de la Generalitat Valenciana. Segons l'Observatori de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, l'Euram se situa entre la tercera i la quarta àrea europea amb més pes d'activitat agroalimentària. Només Berlín, la Bretanya i la França Occidental superen les nostres xifres.

Font: Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga. 

Tots tres dirigents, a més, han consensuat un document de treball que recull propostes, en primer lloc, per millorar la Política Agrària Comuna (PAC), l'instrument emprat per Brussel·les per tal d'equilibrar el sector primari a la zona euro. Al text s'aposta per "replantejar la PAC negociada pel Govern de l'Estat amb la Unió Europea perquè no va estar pensada per a les nostres produccions". Tot i que remarquen els aspectes positius, se censura que els criteris actuals "provoquen situacions de desavantatge competitiu". Aquestes són més greus a les "zones de muntanya i insulars".

Entre les mesures que proposen, està "una major flexibilitat en la definició de pastures, ja que a la Mediterrània hi ha una part important de la superfície de pastura arbustiva i arbòria que té un aprofundiment ramader". També un impuls als camps de fruita seca, molt estesos arreu de tot l'arc mediterrani. "Pensem que els cultius llenyosos de secà (és el cas d'ametllers, garrofers o avellaners) haurien de rebre unes ajudes directes associades més grans. A les zones de secà, especialment, s'hauria d'aconseguir un notable increment de la prima", reivindica el document.

Tanmateix, l'escrit no s'oblida dels joves agricultors. Es critica que "el pagament addicional realitzat als joves agricultors és irrellevant". Com també aposta perquè, en el cas de la ramaderia, es reconsideren "els ajuts associats".

La pesca ha tingut, al seu torn, un lloc destacat a l'acte organitzat per l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga. Roger Llanes, director general d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana; Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers marítims de la Generalitat de Catalunya i Juan Mercant, director general de Pesca i Medi marí del Govern de les Illes, han plantejat un decàleg de mesures a favor de la modernització del sector.

Mateu Ginard, director general d'Agricultura i Ramaderia del Govern balear; Maite Cháfer, directora general de Desenvolupament Rural i PAC de la Generalitat Valenciana i Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya|Prats i Camps. 

Així, s'ha proposat actuar de manera conjunta en la creació de zones de veda espaciotemporal; en el suport a la modernització i la comercialització; en l'empenta a les mesures de diversificació de l'activitat; en l'increment de la posada en marxa dels Grups d'Acció Local Pesquers i en l'impuls de l'aqüicultura, fonamentalment la marina. Amb el País Valencià encapçalant aquesta activitat a l'Estat espanyol sembla aconsellable treballar conjuntament.

Per aconseguir totes aquestes modernitzacions, és necessària una major innovació en els processos. I sobre aquesta qüestió han debatut Carmel Mòdol, director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya i Enrique Moltó, director de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries. Ambdós han acordat, segons el document de treball citat, una estratègia d'investigació conjunta, la creació d'un clúster agroalimentari de coneixement a través del treball en xarxa sense crear cap estructura nova i la superació de la rivalitat entre territoris.

Abans, però, el catedràtic d'economia aplicada, professor d'economia agrària i coordinador del Grup d'Economia Internacional de la Universitat Politècnica de València, José María García Álvarez-Coque, ha fet un repàs pels models d'agricultura mediterrània en un context de globalització econòmica. Antoni Serra Ramoneda, president de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, i Roger Llanes Ribas, director general d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana, han obert unes jornades on s'ha visualitzat un front nacional en favor del sector agroalimentari.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.