Un clam unitari en favor de l'Euram

El Palau de Congressos de València s'ha omplit aquest dijous de gom a gom per reivindicar unes millors infraestructures, un altre model de finançament i debatre dels reptes econòmics de les Illes, Catalunya i País Valencià. Organitzat per l'Institut Villalonga i EL TEMPS, la necessitat de cooperar entre els tres territoris i una major descentralització de competències i recursos a l'Estat espanyol han estat les conclusions. Un crit unitari en favor de l'Euram.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot i els diferents moments polítics, el País Valencià, les Illes i Catalunya sofreixen els mateixos reptes econòmics. El menysteniment del Corredor Mediterrani, producte de la concepció radial espanyola; el maltractament fiscal, basat en el pecat original del cafè per a tots; i la manca d'una descentralització en infraestructures claus com els ports i els aeroports s'hi sumen als problemes globals: precarietat laboral, escassetat de treball, canvi climàtic, agroalimentació, etc.

Aquestes preocupacions territorials i econòmiques dels territoris de l'Euram s'han posat en comú a l'acte L'hora de les decisions, que organitzava EL TEMPS i l'Institut Villalonga. A un Palau de Congressos de València replet de gom a gom, Antoni Serra, catedràtic d'economia i director de l'Institut Villalonga, ha engegat una jornada que ha començat amb un plat fort: el debat sobre infraestructures i mobilitat, que estava moderat per Josep Pons Fàbrega, editor del Diari de Menorca. «Si vols saber que és el centralisme agafen l'Euromed. Veuran que la línia més curta és la triangular i no la recta», ha criticat Josep Rull (Partit Demòcrata Català), conseller de Territori i Sostenibilitat català, que ha defensat la descentralització dels ports i els aeroports.

«Necessitem una connexió d'alta velocitat entre València i Barcelona. No podem tardar més que fa 20 anys», ha denunciat la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori valenciana, María José Salvador (PSPV-PSOE). Una crida contra el centralisme de l'Estat espanyol que havia obert Marc Pons, l'homòleg balear del PSIB-PSOE: «Les Illes balears vivim la paradoxa de tenir un aeroport estratègic, però no podem influir en la seua gestió».

Tot seguit Federic Fuster, un dels membres directius de la patronal hotelera valenciana; Josep González, president de la micro, mitjana i petita empresa catalana; Josep Lluís Agulló, president de la Comissió i Agricultura de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears; i Domènec Espadalé, president de la cambra de comerç de Girona, han parlat dels reptes empresarials. Un debat que ha estat moderat per Julio Monreal, director de Levante-EMV.

Marc Pons, María José Salvador i   Josep Rull//Miguel Lorenzo.

«Els territoris que conformen l'Euram tenen un gran dinamisme. I la Xarxa Vives és l'exemple», ha proclamat Vicent Climent, rector de la Universitat Jaume I en una xerrada sobre innovació i universitat. Moderada per David Miró, sotsdirector de l'Ara, s'ha defensat «la recerca pública» per part de Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears. «Catalunya, el País Valencià i les Illes realitzen un terç de les tesis doctorals de tot l'Estat», ha recordat Climent, en una xerrada que el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili Josep Anton Ferré també han participat.

Quan el rellotge feia pocs minuts que havia marcat les 12 del migdia, s'ha obert una finestra internacional. De la mà l'ex-conseller del PSC, Antoni Castells, que ha explicat els vicis i pecats del sistema de finançament autonòmic actual, s'ha obert una conferència sobre els diferents models a diferents països. Wolfgang Renzsch, d'Alemanya; Bernard Dafflon, de Suïssa; David Eiser, d'Escòcia; François Vaillancourt, del Quebec; i André Hebbelinck, de Flandes han oferit idees dels seus respectius territoris que ben bé poden aplicar-les el País Valencià, les Illes i Catalunya per superar l'infrafinançament que pateixen per part de l'Estat espanyol.

Reivindicació de l'Euram

La presentació del Llibre Blanc de l'Euram i l'obra Economia i Territori ha marcat la represa de la jornada. Així, i una vegada s'ha promocionat aquestes publicacions de l'Institut Villalonga i d'EL TEMPS respectivament, s'ha abordat la qüestió social. «La dignitat d'una persona no té preu», ha expressat Miquel Gelabert, secretari general de la branca educativa d'Intersindical a les Illes, a tall d'avís. «A Catalunya, el PIB del 2016 ha estat superior que en 2017. Una recuperació de la crisi de la qual només s'han beneficiat alguns», ha criticat Camil Ros, d'UGT Catalunya. Rafael Reig, d'Intersindical Valenciana, ha oferit una solució a aquesta desigualtat: «Cal una renda mínima de ciutadania».

Eliseu Climent, Catalina Cladera, Maria José Salvador i Josep Rull//Miguel Lorenzo. 

«Els salaris del País Valencià, les nostres pensions són baixes a causa de l'infrafinançament», ha censurat Ismael Sáez, d'UGT-País Valencià. Paco Molina, secretari general de CCOO-PV, ha llançat amb mirada de llarg termini: «Demanem un canvi del model productiu als territoris de l'Euram. I també unes infraestructures més vertebradores per al territori».

Amb la mirada posada en vertebrar el conjunt de l'Euram, la següent xerrada ha abordat la problemàtica del finançament municipal. «Els municipis mereixem més competències. S'ha de derogar la llei d'estabilitat pressupostària», ha exigit Sonia Tirado, de Compromís i regidora d'Ocupació i Sanitat a l'Ajuntament d'Alacant. «Aquesta llei ha estrangulat als ajuntaments», ha corroborat la seua companya de partit Eva Sanchis, també vice-presidenta de la Federació Valenciana de Municipis. Xavier Amor, de la Federació de Municipis de Catalunya, ha sol·licitat a l'administració estatal: «Volem una llei municipal que supere la concepció centralista actual». Joan Carles Verd, de la Federació d'Entitats Locals de les Illes, i Ferran Bel i Accesi, de l'Associació Catalana de Municipis han intervingut amb la mateixa crítica davant del poc marge de maniobra que deixa l'estat als consistoris.

La jornada, tot seguit, s'ha dedicat a debatre sobre tres temes principals de l'Euram: turisme, agroalimentació i indústria. «L'Euram hauria de tindre una estratègia turística pròpia», ha defensat Pere Muñoz (Més), director de l'Agència Turística Balear. «Reclamem una gestió pròpia dels aeroports», ha insistit Octavi Bono, director general de Turisme de Catalunya. El socialista Francesc Colomer, president de l'Agència Valenciana de Turisme, ha tancat un debat moderat per Joan Riera, sotsdirector del Diario de Mallorca.

La mesa dels experts internacionals ha servit per exposar els diferents models de finançament territorial al Québec, Flandes, Escòcia, Alemanya i Suïssa//Miguel Lorenzo.

«Lluitem contra la Xileya amb una estratègia de contenció», ha afirmat Mateu Ginard, director general d'agricultura balear contra una plaga que amenaça la vegetació de les Illes. «Cal adaptar les nostres polítiques al repte del canvi climàtic», ha recordat l'homòloga valenciana, Maite Cháfer. Moderat pel director adjunt del Punt Avui, Lluís Martínez, Carmel Mòdol, director català d'aquesta matèria, ha tancat el debat per criticar les coordenades de la Política Agrària Comú: «S'ha fet des d'un punt de vista que ha empitjorat les condicions dels pagesos de l'Euram».

Rafael Climent, conseller d'Economia de la Generalitat Valenciana, ha defensat «que els territoris de l'Euram comparteixen més coses que una cultura i una llengua comuna». «Cal anar més enllà», ha rematat. Pere Condom, responsable de l'estratègia econòmica de la Generalitat de Catalunya, ha remarcat «el caràcter emprenedor català» i ha afirmat que «cal més indústria lligada a la universitat». En especial, en un País Valencià caracteritzat per «omplir de ciment tot arreu, però ser incapaç d'impulsar qualsevol indústria», en paraules de Víctor Maceda, redactor en cap d'EL TEMPS, que ha moderat aquesta part.

Abans, però, s'havia iniciat el capítol tècnic del finançament. «La Generalitat Valenciana pateix un drenatge de recursos que és el doble del pressupost dedicat a les universitats», ha dit Francisco Pérez, director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. Moderada per Miquel Serra, director d'Última Hora, ha comptat amb la presència de l'expert que Catalunya i les Illes comparteixen en matèria de finançament: Guillerm López Casanovas. «Cal avançar cap a un federalisme fiscal», ha exigit Maite Vilalta, doctora en ciències econòmiques i experta en la matèria. «Només demanem tindre els mateixos recursos que la resta de pobles d'Espanya», ha rematat Pérez.

«La suma del deute ens condemna. Per això, cal aplicar un model que trenque amb l'statu quo», ha afirmat, a tall de presentació, el cap de política d'Información, Pere Rostoll. «L'Estat espanyol ha canviat, en un procés de recentralització, finançament per deute», ha criticat la consellera d'Hisenda balear, Catalina Cladera (PSIB-PSOE).

Oriol Junqueras junt amb Biel Barceló i Enric Morera//Gencat.

El seu homòleg valencià, Vicent Soler (PSPV-PSOE), que «es sentia molt còmode amb una taula amb consellers de les Illes i Catalunya», ha criticat «el maltractament fiscal i financer que els valencians viuen històricament». «Aquest infrafinançament és producte de la invisibilització dels valencians», ha lamentat. Oriol Junqueras, vice-president de la Generalitat de Catalunya i responsable del Govern català d'Economia i Hisenda, ha criticat que «el Govern espanyol prenga decisions sobre el finançament per criteris polítics». I ha avisat la solució de la independència per fugir del maltractament fiscal de l'Estat: «La resta de territoris encara no comparteixen la nostra posició, encara».

«Els tres territoris de l'Euram són tres països, tres nacions polítiques. I cal que totes tres cooperen», ha reivindicat el vice-president de les Illes, Biel Barceló (Més), a la clausura. «Cal evitar el maltractament a les nostres competències. És l'hora de les decisions», ha afegit el president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Compromís). Un cant en favor de l'Euram que ha posat fi després que les notes de l'himne de l'alegria, interpretades pel cor de la Generalitat Valenciana, impregnaren l'ambient del Palau de Congressos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.