El PI-Proposta per les Illes podria tenir la clau per formar el futur Govern balear, després de les eleccions autonòmiques de l'any que ve. Així ho assevera l'enquesta publicada el passat diumenge pel diari local Última Hora, realitzada per l'empresa demoscòpica IBES (Instituto Balear de Estudios Sociales). El bessó del sondatge s'avé amb l'anàlisi que aquest setmanari ha fet últimament sobre futures previsions electorals illenques: que la més alta probabilitat és que no hi hagi majoria absoluta del bloc d'esquerres (PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera) ni tampoc del de dretes (PP, Vox i Ciutadans) i que, en conseqüència, sigui el regionalista PI-Proposta per les Illes el que ho decideixi tot. Sempre i quan, per suposat, obtingui representació. Que si la perdés -i podria ser – aleshores tot canviaria i les previsions actuals no servirien de res.
L'enquesta. En síntesi, l'estudi demoscòpic augura que el PSOE de Francina Armengol rebrà un fort correctiu, passant dels 19 diputats actuals a 13, una minva que parcialment compensarà Unides Podem que pujarà de sis a vuit, així com Més per Menorca que pujarà de dos a tres escons, mentre que Gent per Formentera es quedarà amb el mateix que té, l'únic que tria l'illa, i Més per Mallorca restarà igual que ara, amb quatre. Així les coses la unió esquerrana assoliria 29 representants, sobre els 59 que formen el Parlament. Un per sota de la majoria absoluta. Per la seva banda, la dreta sumaria 18 escons del PP, superant els 16 d'ara, Vox passaria de tres a set i Ciutadans no desapareixeria sinó que baixaria de cinc a tres; o sigui, en total 28. Els dos blocs quedarien gairebé empatats per sota de la majoria absoluta. Aleshores els dos escons –ara en té tres– del PI serien els essencials, els centrals, els que decidirien si la balança s'inclinaria cap a la dreta o a l'esquerra.
Així seria si la formació manté la representació. És un obvietat, sens dubte, però la reserva és del tot pertinent. Perquè l'IBES preveu que el PI tingui un suport popular del 6%. A Balears el tall per entrar en el repartiment d'escons és del 5% per cada circumscripció electoral –cada illa–, i a pesar que un punt percentual pot semblar molt en realitat és molt poc. De fet el marge d'error que assumeix l'enquesta (més/menys 3%) és prou superior. I no cal oblidar que el 2019 el PI va obtenir un 9% dels vots a la circumscripció de Mallorca –per la qual va obtenir els tres diputats–, és a dir que d'aleshores ha perdut una tercera part del suport. La tendència és més clara si s'observa el resultats que li donava el mateix IBES a l'enquesta de juny de l'any passat: un 7,7%. Per tant, que els regionalistes estan baixant de suport pareix evident. La qual cosa converteix en pertinent la reserva abans expressada: serà la clau sempre i quan no caigui per sota del 5% dels vots, perquè si ho fa desapareixerà, cosa que podria passar.
La caiguda progressiva del vot cap al PI s'explica per la seriosa crisi interna que va patir i segueix patint la formació regionalista des de després de les eleccions de maig de 2019 i que esclatà públicament el gener de 2020. L'últim episodi que ha transcendit ha estat la dimissió en bloc –aquesta setmana– del comitè local del partit al petit municipi mallorquí de Deià, on el PI és l'únic partit d'oposició municipal, amb el 30% dels vots. El motiu, segons els dimissionaris, té directa relació amb la crisi interna que no acaba de superar-se, la divisió en dos grups que s'acusen mútuament d'irregularitats per controlar el partit.