Marina Ovsiànnikova ens atén per telèfon. Aquesta dona de 43 anys ens explica que ha pogut descansar unes quantes hores, després de quasi dos dies sense dormir. Se la sent inquieta; de fons no para de sonar un altre telèfon. “Ara mateix estan passant moltíssimes coses”, diu.
Ovsiànnikova va protestar contra les accions de Putin a Ucraïna, i no pas en un lloc qualsevol, sinó en directe durant les notícies del vespre al plató de la cadena russa Pervi Kanal (‘primer canal’). Va ensenyar a càmera un cartell amb el text “No a la guerra / Atureu la guerra / No es cregueu la propaganda / Aquí us enganyen” en anglès i rus, mentre la presentadora parlava sobre les repercussions de les sancions occidentals. “Atureu la guerra, no a la guerra”, va cridar. A Ovsiànnikova se la veure cinc segons, fins que la realització va posar unes imatges d’un suposat hospital.
Aquells cinc segons li van donar fama internacional i a Rússia la van convertir, en paraules seves, en “enemiga número u”. Va ser un acte destacable de resistència: Ovsiànnikova, redactora de la cadena estatal, es va canviar ostensiblement de bàndol.
Abans de l’acció havia treballat durant gairebé vint anys a la cadena, tristament coneguda per la seva propaganda estatal. La segueixen milions de russos, sobretot gent gran de les zones rurals.
Des que va començar la guerra d’Ucraïna, que a Rússia es qualifica oficialment com una “operació militar especial”, Vladímir Putin ha endurit encara més les lleis. Les persones que publiquin presumptes informacions falses sobre les forces armades russes i les seves accions poden haver de front a multes elevades i, en els casos més greus, a penes de presó de diversos anys. Malgrat tot, Ovsiànnikova parla –també en l’entrevista amb Der Spiegel– de “guerra”.
—Senyora Ovsiànnikova, té por?
—És clar que tinc por; molta, fins i tot. Al capdavall soc una persona. Pot passar de tot: un accident de trànsit, qualsevol cosa que vulguin; en soc conscient. Però aquesta és la meva posició com a ciutadana. Entengui’m: he traspassat un punt a partir del qual no hi ha marxa enrere.
—La Comissió d’Investigació, una institució d’enjudiciament penal que està subordinada directament a Putin, ja ha obert diligències contra vostè. Preveu que li imposin una pena dura?
—Encara no s’ha iniciat cap procediment penal contra mi. Estan comprovant si hi ha motius per obrir-ne un. Sí que he sentit, naturalment, que dirigents d’alt rang han exigit que s’actuï contra mi. No sé com evolucionarà tot plegat.
Ovsiànnikova, periodista televisiva, de moment ha estat condemnada a pagar una multa de 30.000 rubles, uns 265 euros. Pel que sembla, va organitzar una protesta no autoritzada. És una pena relativament lleu, però Ovsiànnikova té dos fills: una nena d’11 anys i un noi de 17.
Jurídicament, sembla que la causa d’Ovsiànnikova encara trigarà a resoldre’s. Sembla com si el Kremlin jugués amb els temps. Si la periodista hagués estat detinguda de seguida o condemnada a una pena més dura, probablement hi hauria hagut protestes i haurien convertit Ovsiànnikova en una heroïna d’encara més envergadura. Més de 150.000 persones ja han deixat “m’agrades” i comentaris a la seva pàgina de Facebook. “Gràcies per dir la veritat”, escriuen. “Quina valentia!”. Fins i tot el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, li va dedicar unes paraules d’agraïment.
—Vostè fa temps que treballa per al Pervi Kanal. Per què fins ara no s’ha decidit a actuar?
—Miri, la meva insatisfacció s’ha anat acumulant durant tots aquests anys. Ens han anat collant cada cop més. Primer no ens van deixar escollir els directors de les regions de Rússia amb tanta llibertat com abans. Després van passar tots els fets a Ucraïna el 2014, la proclamació de les “repúbliques populars” de Donetsk i Lugansk, l’enverinament d’Aleksei Navalni. Paral·lelament, les autoritats han anat eliminant a poc a poc els mitjans independents. El 24 de febrer, quan em vaig llevar i vaig sentir que Putin havia iniciat una guerra contra Ucraïna que no es limitava a les “repúbliques populars” de Donetsk i Lugansk, sinó que l’exèrcit rus avançava cap a Kíiv, allò va ser un xoc com aquells altres. A Rússia qualsevol persona amb una capacitat mental normal va ser conscient que no podia continuar vivint com abans.
—Vostè va néixer a Odessa. Aquest va ser un dels motius per protestar?
—Aquesta és una guerra contra un poble germà! No la pot acceptar cap persona sana. El meu pare és ucraïnès, la meva mare russa. Quan tenia un any, vam traslladar-nos d’Odessa a Rússia. Encara hi tinc parents, a Ucraïna: una tia i cosins, però tenim poc contacte. Per a mi, la protesta va ser abans que res una acció pacifista. Volia demostrar que també hi ha russos que estan en contra d’aquesta guerra, cosa que a Occident molta gent no entén. La majoria de les persones intel·ligents i formades d’aquí rebutgen aquesta guerra.
—Hi ha gent que creu que la seva protesta podria ser una escenificació per desviar l’atenció sobretot d’Occident del que està passant a Ucraïna.
—(fa una riallada) Sí, ho he llegit, però soc aquí, soc una persona real. No és cap fake, no va ser cap muntatge. Vaig ser al plató del Pervi Kanal, la cadena va confirmar l’incident. La protesta va ser només idea meva. Entenc que ara es difonguin tota mena de versions, que es dirigeixin contra mi totes les forces de la propaganda per calumniar-me.
—Com han anat els interrogatoris?
—Durant molta estona els agents no es creien que jo havia decidit protestar tota sola. Em preguntaven constantment quines vinculacions tenia amb Occident, qui m’havia influït. Però amb l’acció només vaig expressar la meva posició com a ciutadana. També m’ha interrogat un sotsdirector del Departament per a la Lluita contra l’Extremisme, li trucaven contínuament no sé quins superiors seus. He demanat vint vegades la presència d’un advocat. Sempre em deien: “De seguida podrà trucar a un advocat”. Però no m’han deixat. Tampoc he pogut avisar la meva família durant més de divuit hores.
—Què ha dit la seva família sobre la seva protesta?
—Per a ells ha sigut un cop dur. La meva mare encara està en xoc, està esgotadíssima. Al meu fill tot això l’afecta molt, a la seva edat està passant per una fase difícil. M’ha retret que jo hagi destrossat la vida que teníem tots nosaltres. Per a mi és psicològicament molt difícil, estic entre dos fronts. La meva família no em dona suport del tot. I a més, hi ha l’opinió pública oficial, que està en contra meva.
—Quan va prendre la decisió d’actuar?
—A la cadena treballem per setmanes: una de feina, una de festa. Jo tenia festa fins diumenge. Aquell dia vaig comprar retoladors i una cartolina, vaig escriure el cartell a la cuina i vaig gravar el vídeo que vaig publicar a Facebook després de l’acció. No vaig parlar del meu pla amb ningú de la família, ni amb cap amic ni amb cap company de feina.
—Què va passar dilluns a la cadena?
—Vaig començar la meva feina com sempre; i vaig fixar-me en on eren exactament les càmeres al plató, com es movien, on em podia col·locar. Tenia molta por: al final tot podia ser en va si ningú em veia. Després vaig entrar corrent al plató i vaig passar per davant d’un policia que sempre és allà vigilant. L’home no va poder reaccionar. De seguida ja tenia el cartell desplegat a les mans i m’havia col·locat darrere la presentadora. Després vaig tornar de pressa al meu lloc de treball i vaig esperar. Aleshores van venir-me a trobar molts caps. Tots em van preguntar: “Ha sigut vostè?”. Cap no se’n sabia avenir.
Ara la cadena ha reforçat les mesures de seguretat i les emissions en directe es retransmeten, segons algunes informacions, amb fins a dos minuts de retard. Ovsiànnikova ha deixat la feina, diu que s’avergonyeix d’haver permès que es difonguessin mentides per la televisió.
Ovsiànnikova va estudiar Periodisme, entre altres llocs, a Kuban, al sud de Rússia, a la mateixa universitat que Margarita Simonian, aliada de Putin i redactora en cap de la cadena estatal RT. Allà hi treballa també l’exmarit d’Ovsiànnikova.
—Què feia exactament com a redactora del Pervi Kanal?
—Treballava a la secció d’internacional, estava en contacte amb agències internacionals com Reuters i amb mitjans com Eurovision, seguia les notícies occidentals, investigava, feia entrevistes amb polítics i experts de l’estranger, produïa peces per als nostres programes.
—És a dir, que veia constantment una altra realitat. Una realitat que vostès al Pervi Kanal no ensenyaven...
—A la meva feina veia el panorama complet: els refugiats ucraïnesos, que ara són a Polònia i en altres llocs. Veia els ucraïnesos que ho han perdut tot per la guerra, les seves cases destrossades, tots els ferits i els morts. Ens arribaven contínuament les imatges de les agències internacionals. Però al Pervi Kanal no les mostràvem. Tampoc les dels nostres morts.
—Vostè va treballar durant molt de temps per a la propaganda estatal. Com s’aguanta una cosa així?
—La feina es va anar convertint en una càrrega pesada. La majoria de les persones que treballen per a la televisió estatal entenen perfectament què està passant. Saben perfectament que estan fent una cosa mal feta. No són uns propagandistes convençuts, sovint són tot el contrari! Tenen una batalla interior constant, basculen entre la feina i la pròpia brúixola moral. Saben que el Pervi Kanal menteix, moltes de les cadenes públiques menteixen. Però els companys han d’alimentar la seva família, saben que en el clima polític actual no trobaran cap altra feina.
—Tenien indicacions sobre com havien de fer la seva feina?
—És clar que hi ha indicacions del Kremlin sobre què es pot dir i què no. Les indicacions es transmeten des de la direcció de la cadena als treballadors: què podíem dir pel seu nom, amb quines formulacions, quins experts podíem entrevistar, quins no. A Ucraïna, majoritàriament només podíem entrevistar representants prorussos.
Pel cap baix deu treballadors dels mitjans públics russos han plegat tan sols en els últims dies, la majoria de manera discreta. Sovint no s’han expressat públicament fins que no han arribat a l’estranger. Allà també hi ha molts periodistes de mitjans independents que malgrat la repressió van intentar informar amb objectivitat fins a l’últim dia. A Ovsiànnikova li sap molt de greu que s’hagi expulsat tantes persones intel·ligents. “Per al nostre país, això significa enfonsar-se en la foscor”.
Ella no vol anar-se’n de Rússia, tot i que el president francès, Emmanuel Macron, li va oferir asil. “No me’n vull anar de cap manera, soc una patriota”.
Traducció d'Arnau Figueras