El Partit Socialista portuguès d’Antonio Costa intentarà mantenir-se al govern tot i el desgast d’haver governat el país els darrers sis anys i escaig. S’ho juga a les urnes aquest diumenge 30 de gener, en unes eleccions anticipades on tindrà com a principal rival el Partit Social Demòcrata, formació centre-dretana que lidera Rui Rio.
Una de les claus, però, és saber si els socialistes tindran la capacitat d’aconseguir prou suports per seguir governant. Uns suports que no ha aconseguit durant els darrers anys i que van dur al president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa (PSD) a convocar eleccions anticipades després que el govern de Costa no aconseguís aprovar els Pressupostos de l’Estat per a 2022 el passat mes d’octubre.
Una crisi que confirmava el desgast de les restes de la gerigonça, nom amb el qual es coneix l’aliança de partits d’esquerres que el 2015 va fer president a Costa dins d’un govern de coalició amb els suports del Partit Socialista, el Bloco d’Esquerda i la CDU (aliança electoral entre el Partit Comunista Portuguès i els Verds). Una alternativa als governs dretans de PSD - CDS que va significar un triomf simbòlic de les esquerres a Portugal, però també al conjunt de la Unió Europea en un moment de pobres resultats dels partits de l’esquerra tradicional.
L'idil·li, però, es va anar desgastant, de tal manera que a les darreres eleccions el PS va optar per governar en minoria tot i seguir cercant els vots de Bloco i CDU. Les eleccions havien somrigut als socialistes, fent-los passar de 86 a 108 diputats, a set de la majoria absoluta. No van tenir la mateixa sort al Bloco, que tot i perdre vots va mantenir els seus 19 diputats; ni a la CDU, que va passar de 17 a 12. El major pes de PS l’ha permès intentar imposar una línia amb un segell més propi, però, a la vegada, ha dificultat que els socis de la gerigonça mostressin una adhesió comparable a la de l’anterior legislatura. Si els quatre primers anys els pressupostos havien tingut el vot a favor dels tres partits, els comptes de 2020 serien aprovats gràcies les abstencions de Bloco i CDU, que no van escatimar en retrets a l’executiu. Els de 2021 passarien pels pels amb l’abstenció dels comunistes i el vot en contra dels bloquistes, altre cop amb un discurs ben crític dels partits esquerrans.
La degradació d’aquesta aliança ha clos amb l’actual convocatòria electoral després del fracàs dels comptes de 2022. Costa ha demanat durant la campanya una majoria absoluta per poder governar en solitari, però, tot i dir que no espera una nova gerigonça, no ha volgut tancar-li la porta del tot. Tampoc ho han fet els altres socis d’esquerres, tot i que demanen canvis de cara a un futur.
El politòleg de l’Institut de Ciències Socials (ICS) de la Universitat de Lisboa, Pedro Magalhães, no creu que una nova gerigonça “pugui ser descartada”. Té clar, però, que “és difícil que torni a passar ara: el 2015 hi havia motivació no només per impedir que la dreta continués al poder, sinó també per revertir les moltes mesures adoptades durant la crisi i l’austeritat”. Ara, amb totes aquestes mesures revertides, diu Magalhães, “és difícil saber quina podria ser la causa comuna d’aquests partits”.
Sobre la possibilitat de repetir el pacte d’esquerres, la professora de ciència política de la Universitat Tècnica de Dresden, Mariana Mendes, diu que no sap què pot passar “i crec que ningú no ho sap”. Segons ella, “Costa està constantment esquivant les preguntes sobre futures solucions de govern. Ha dit que no hi ha cap enteniment amb les esquerres per ara, però no ha descartat taxativament un futur acord”.
Tampoc sembla, però, que el president portuguès tingui massa alternatives. Magalhães assenyala al PAN (Partit Animalista) o Livre (esquerra ciutadanista) com a possibles aliats de Costa, “tot i que no és gens clar que junts puguin formar una majoria parlamentària. Fins ara, el PAN té quatre diputats i Livre un. Tot i que Costa va parlar d’aquesta possible aliança amb el PAN, Mendes també creu que “és molt improbable que els números ho permetin”. D’altra banda, considera que els socialistes tenen altres opcions: “en alternativa a una nova gerigonça, el líder del PSD sembla estar disponible per alguna mena d’entesa al centre”.
Tot plegat, però, anirà condicionat al que diguin les urnes i al fet si l’actual president acaba ocupant el primer o el segon lloc. Segons el tracking diari de la CNN, mostren que Costa amplia el marge respecte el seu perseguidor, Rui Rio, que a principis de setmana semblava que podia sobrepassar-lo.
“Sempre hi ha una fatiga relacionada a partits que governen molts anys. Però cal denotar que la majoria de persones segueix pensant que el govern de Costa ha tingut un bon desenvolupament”, assenyala Mendes. Aquesta politòloga considera que, no obstant això, “hi ha alguns factors de desgast, principalment la incapacitat de construir ponts amb l’esquerra. Dient que no té aliats ni a l’esquerra ni el centre dreta -i demanant la majoria absoluta- pot acabar transmetent una imatge de certa arrogància”.
En aquest debat pel primer lloc entre PS i PSD, Mendes explica que el fet que els dos partits estiguin frec a frec “és una sorpresa”, perquè a l’inici de la campanya els socialistes semblaven clarament favorits. “Això vol dir que la campanya ha estat positiva pel PSD, bé sigui perquè Rui Rio ha estat objectivament bé o perquè la campanya ha servit per donar més visibilitat al partit i mobilitzar el seu potencial electoral.
Una mobilització que Magalhães pensa que pot ser “el factor decisiu”, perquè “per l’electorat de dreta i centre-dreta, la possibilitat de fer fora el PS del poder els podria estar generant un gran entusiasme. Manca saber si el PS aconseguirà generar un entusiasme semblant al seu electoral potencial”.
La lluita pel tercer lloc
Més enllà de la presidència, tres partits es disputen ocupar el tercer lloc de les eleccions. Una posició que pot ser especialment simbòlica si recau en mans del partit d’extrema dreta Chega!. Les enquestes pronostiquen entre un 6 i un 8% dels vots per a un espectre polític que fins les darreres eleccions no va obtenir representació al parlament portuguès -un representant i l’1,29% dels sufragis. Des de llavors, el partit d’André Ventura ha guanyat abast públic i aspiren a recollir una desena d’electes.
L’espectre dretà se’l disputarà amb Iniciativa Liberal, que en alguns moments de campanya s’havia enfilat al 6% de la intenció de vot, però que sembla haver perdut pistonada els darrers dies. En tot cas, tots els sondejos els situen per sobre del 3% dels vots, més del doble que en els anteriors comicis (1,29%, 1 diputat).
Mendes justifica el creixement d’aquests dos partits perquè “són noves forces i sempre hi ha quelcom atractiu en allò nou. A més, són dues forces de dreta que congreguen votants que s’han cansat dels vicis de l’antiga dreta”. En el cas concret de l’extrema dreta que representa Chega!, pensa que pel seu to populista pot arrossegar “vots de protesta de sectors que simpatitzen amb el discurs de Ventura”. Pel que fa a IL, Mendes assenyala que és “un partit molt eficaç comunicativament. Ha sabut utilitzar molt bé els canals online i offline i apel·lar als sectors de ‘pensament liberal’. Sobre aquesta formació, Magalhães també destaca que creix “en un context en què el PSD ha presentat unes posicions molt més centristes que abans en termes econòmics que no atreuen l’electorat més liberal econòmicament parlant”.
Entre totes dues forces, però, semblen haver posat la creu a la dreta tradicional que representa el CDS, de la familia del Partit Popular europeu. Mendes exposa que estan perdent vots per tots els costats perquè “en el conservadorisme a escala de valors, tenen la competència de Chega!, que s’ha beneficiat molt de l’atenció mediàtica, i en el liberalisme econòmic la d’Iniciativa Liberal”.
El tercer partit en discòrdia per ocupar la tercera plaça és el Bloco d’Esquerda, a qui les enquestes pronostiquen una baixada important, passant de poc més del 9% a xifres al voltant del 6% dels vots. Aguantaria el cop l’altre soci esquerrà, els comunistes de la CDU, que es mantindrien al voltant del 4,5% dels vots.
Al seu torn, alguns sondejos pronostiquen que els animalistes del PAN podrien duplicar els vots, creixent fins al 3%, mentre que d’altres preveuen per a ells un resultat discretament millor que el 2019. També Livre, de l'esquerra ciutadana, optaria a unes xifres semblants a les últimes eleccions, poc per sobre de l’1%, que podria ser suficient per tornar a obtenir representació en un sistema electoral que no té barrera mínima per accedir als escons.