Planta menys u, sala Porto de l'Hotel Diplomatico, situat a tocar de Marquês de Pombal, una de les principals artèries de la Lisboa moderna. Una cinquantena de persones, la majoria homes de mitjana edat i algun jove cap-rapat, escolten un ponent que demana defensar el "treballador portuguès". És 24 d'abril de 2016 i a l'entrada cap cartell assenyala que dins s'hi celebra la sisena convenció nacional del Partit Nacional Renovador (PNR, ara anomenat Ergue-te!, Aixeca’t! en català). Aquesta trobada semiclandestina representa el que en aquell moment era la principal referència de l'extrema dreta a Portugal. En termes numèrics, el 0,44% dels vots a les eleccions legislatives de 2015.
En aquells moments, Portugal és un oasi dins del panorama generalitzat d'auge de l'extrema dreta al continent europeu. Més que l'Estat espanyol, fins i tot, on el moviment ultradretà, aleshores també extraparlamentari, aconseguia tenir més incidència -i alguns regidors.
Vox trenca l'oasi espanyol amb la seva irrupció a les eleccions andaluses el desembre de 2018. Portugal resisteix com a excepció, però per poc temps. Fins al 6 d'octubre de 2019, quan l'extrema dreta, representada per Chega! obté un modest però significatiu diputat a l'Assemblea de la República. És la primera vegada que una formació d'aquesta mena obté representació institucional des de la Revolució dels Clavells del 25 d'abril de 1974, que posava fi a la dictadura.
Abans d'arribar a aquesta data, però, cal fer un cop d'ull al què va passar l'1 d'octubre de 2017 a Loures, una ciutat de l'àrea metropolitana de Lisboa de poc més de 200.000 habitants. És jornada d'eleccions municipals. Les guanya la CDU, una coalició entre el Partit Comunista Portuguès i el Partit Ecologista. En acabar la jornada, però, tothom parla dels bons resultats del candidat del PSD, un dels dos grans partits de la dreta portuguesa, que ha aconseguit millorar registres en un dels bastions tradicionals de l'esquerra.
No és un candidat qualsevol. El seu nom és Andre Ventura, conegut comentarista esportiu de la televisió. Durant les setmanes de campanya electoral el seu discurs no ha deixat de ser motiu de debat. Tot i que sobre el paper hauria de ser un candidat de la dreta moderada, ha trufat les seves intervencions de comentaris xenòfobs, especialment en contra de la comunitat gitana, que té força pes a la ciutat. Es podria dir que gairebé és el tema central de la seva campanya.
Després d'això, segons explica el professor de l'Institut Universitari de Lisboa i expert en extrema dreta Riccardo Marchi, Ventura "intenta capitalitzar aquesta experiència dins el PSD. Intenta agafar una millor posició dins el partit, però no ho aconsegueix".
És en aquest moment quan aquest polític decideix muntar una nova formació política, Chega! -Prou!, en portuguès. Des de llavors fins a l'entrada al Parlament, els fets s'esdevenen a tota velocitat. El partit es constitueix el 9 d'abril de 2019. Punxa a les eleccions europees del 26 de maig d'aquell any, on obté 49.496 vots (1,49%) i toca el cel a les legislatives del 6 d'octubre amb 67.826 (1,29%). Un resultat modest, però suficient per obtenir un diputat històric en un sistema electoral que, a diferència dels de casa nostra, no fixa llindars mínims de vot per obtenir representació.
Substrat
Chega!, però, no irromp del no-res. Segons Maria Fernandes-Jesus, investigadora de la Universitat de Sussex especialitzada en psicologia política, creu que abans de l'aparició del partit "hi havia la lògica que deia que Portugal era immune a l'extrema dreta. Però no és així. Chega! dona veu a un seguit de discursos que ja hi eren, per això creixen tan ràpidament". Afegeix que ja existien "organitzacions que, d'alguna manera, perpetuaven el discurs de reforçar la identitat nacional per sobre de tot o contra la migració que després es poden trobar a Chega!". I remarca que, tot i que s'ha dit que "Portugal no és un país racista, el cert és que quan parles amb migrants ells senten que hi ha barreres institucionals i que se senten discriminats".
Destaca, però, que hi ha més d'un factor que intervé. Per exemple "la insatisfacció d'una part de la societat amb l'estat de les coses, la desconfiança amb les estructures i la democràcia". Una tercera pota seria la influència internacional. "Els grups d'extrema dreta portuguesos tenen relacions amb organitzacions estrangeres i s'hi inspiren. Hi ha una expansió internacional del discurs d'extrema dreta que influencia i els afavoreix", relata Fernandes-Jesus.
José Falcão, portaveu de SOS Racismo, també creu que "era fàcil que sorgís un partit d'extrema dreta, hi havia restes del racisme de l'Estado Novo, nom amb què es coneixia el règim d’António de Oliveira Salazar. El terreny ja estava adobat".
A més, Marchi afegeix encara un altre factor: "la situació de la dreta portuguesa, que està en crisi".
Carisma
Si la terra era fèrtil, com és que fins al 2019 no irromp l'extrema dreta al Parlament? La resposta té nom i cognoms: André Ventura. "Fins ara mai no hi havia hagut cap emprenedor polític disposat a aixecar la bandera del populisme de dretes. No existia, malgrat que hi havia una finestra d'oportunitat", destaca Marchi.
Mancava un líder i l'extrema dreta portuguesa l'ha trobat en Ventura. "No ve de l'extrema dreta, però sí que s'ha envoltat de persones d'aquest àmbit. En ell, l'extrema dreta ha trobat el que mai no havia trobat aquí: algú amb capacitats de comunicació. Ventura és un oportunista i ha ocupat aquest espai", destaca l'investigador de la Universitat de Lisboa, Nuno Domingos.
Per Fernandes-Jesus, Ventura és bàsicament "un líder carismàtic". Destaca que, tot i ser una persona que "té discursos d'extrema dreta", a la vegada és vist a ulls de part de la societat "com una persona que és legítima, que és comentarista de futbol, que està casat, que és catòlic, que ve d'un partit legítim com el PSD... Té les característiques que fan d'ell una persona en qui sembla que es pot confiar". José Falcão afegeix que “la premsa ha donat veu als vestigis que quedaven de l’extrema dreta i ha col·laborat al seu blanquejament”.
Al seu torn, Ricardo Cabral Fernandes, periodista especialitzat en extrema dreta, considera que "Ventura es presenta com un antisistema, però no ho és ni de lluny. Ventura és un polític del sistema. Ve del PSD i el seu gabinet de regidor a Loures va ser un dels investigats per l'operació Tutti Frutti de corrupció municipal". A més, exposa que per ell es tracta d'un "polític oportunista (i racista) que no té cap pudor en fer servir el discurs d'odi per captar vots, i té com a objectiu principal la comunitat gitana". Explica, a més, que el seu discurs és ple de contradiccions. Si a la seva tesi doctoral va criticar i alertar de l'amenaça del populisme punitiu, "després el seu discurs i el programa de Chega! han estat plens de narratives del populisme punitiu: la castració dels pedòfils, els treballs forçats pels reclusos...". Cabral també destaca que en la campanya electoral va prometre que "seria diputat en exclusivitat, però després va trigar només nou mesos a seguir treballant per la consultora fiscal Finpartner, especialitzada en evasió fiscal, mentre era membre de la comissió de pressupostos i finances del Parlament".
També ha estat clau el seu ús de les xarxes socials. Així ho explica Daniel Garcia, que actualment fa una investigació sobre Chega! a l'Institut Universitari de Lisboa: "Ventura s'ha centrat molt en les xarxes. Els mitjans en un principi li donaven molta atenció, però un cop identifiquen el seu discurs xenòfob li comencen a restringir l'accés o són crítics amb ell. En les xarxes socials troba una alternativa fantàstica, hi adopten una comunicació populista, emfatitzant que són els veritables representants del poble i que defensen la població de totes les amenaces actuals".
Sacsejada
Tot plegat, s'amplifica un cop Ventura aconsegueix el seu escó de diputat al Parlament. "Quan es crea, el partit són dues desenes de persones. Quan Ventura surt del PSD no hi ha una escissió. Marxa sol. Llavors agrupa al seu voltant amics d'infantesa, companys i alumnes d'universitat i persones que havia conegut en la campanya de Loures. Persones que vénen de l'abstenció, persones descontentes del CDS o el PSD –partits de dreta tradicional– o algunes que venien del Partit Socialista, enfadades perquè creien que aquesta formació havia acceptat l'agenda política de l'esquerra «radical». També hi ha elements que vénen de l'extrema dreta clàssica", explica Riccardo Marchi. Tot plegat fa que, avui dia, Chega! sigui "un partit de més de 18.000 afiliats", segons l'investigador. Entre ells, destaca el fet que el candidat a la regió de Porto a les darreres eleccions legislatives fos un exmilitar de la Guàrdia Nacional Republicana, Hugo Ernano, condemnat a nou anys de presó l'any 2008 per assassinar d'un tret un jove de tretze anys en una persecució.
A més, amb la seva entrada al Parlament "els seus missatges també són emesos a altres àmbits socials i introdueix un discurs que atempta contra els drets de les minories. El fet que sigui un representant oficial fa que el discurs no quedi encobert, sinó que passa a primera plana", exposa Garcia.
Marchi remarca també el paper d'amplificació dels mitjans de comunicació."Des del moment en què surt escollit, Ventura és notícia diària. Això engrandeix la seva capacitat d'influenciar al parlament", detalla. El líder de Chega! utilitza temes polèmics perquè, segons l'investigador, "sap que amb això té les primeres pàgines dels mitjans assegurades. Té molta capacitat de marcar agenda".
Tot plegat fa que les enquestes assenyalin que la formació ultradretana podria obtenir en les eleccions vinents entre un 5 i un 10%. A les eleccions regionals de les Açores celebrades a l'octubre, Chega! va aconseguir dos diputats i el 5% dels vots. Esdevenia un partit clau si la dreta volia arrabassar el poder als socialistes. El PSD, malgrat les crítiques que havia fet al partit de Ventura, acabaria acceptant el seu suport. Per primera vegada, l'extrema dret aconseguia ser decisiva per conformar govern a Portugal i era acceptada com un aliat legítim per la dreta tradicional. "A la dreta tradicional no els agrada el Chega! ni el seu llenguatge. A la vegada, es percep que comencen a entendre que pactar amb ells és l'única manera de combatre la majoria sociològica d'esquerres que hi ha a Portugal", afirma Domingos.
La irrupció parlamentària de Chega! també ha afectat l'extrema dreta tradicional portuguesa que ha quedat, segons Marchi, "pràcticament congelada", i ha vist com bona part dels seus militants se n'anaven –per oportunisme o per convicció– a la nova formació. Cabral explica que "n’hi ha antics militants del PNR i fins i tot de la neonazi Nova Ordem Social de Mario Machado –antic líder dels Portugal Hammerskins, grup de caps-rapats neonazis– com Luís Felipe Graça, que fou president de la Taula de la Convenció Nacional de Chega!". Indica també altres dos noms els del vicepresident del partit: Diego Pacheco Amorim, que prové del partit de dreta parlamentari CDS, però que "va ser del gabinet polític de l'organització terrorista MDLP –grup anticomunista liderat pel General Antonio Spinola, que va capitanejar l'oposició a la Revolució dels Clavells"; i Manuel Rezende, "que va ser un dels líders d'Escudo Identitário, organització ultradretana lligada a la Casa Pound italiana o al batalló Azov ucraïnès.
Relat
El periodista Ricardo Cabral considera que l'entrada de Chega! al Parlament ha contribuït "a la normalització del discurs d'odi" i a "l'existència d'un ambient propici per la violència racista i d'extrema dreta". Ventura ha liderat diverses contraprotestes, en un moment d'auge del moviment afrodescendent amb el lema "Portugal no és racista". D'altra banda, ha estat condemnat dues vegades per discurs d'odi. La darrera, d'aquest mes de desembre, li ha comportat una multa de més de tres mil euros pels missatges publicats a les seves xarxes socials durant el 2017 en què carregava contra la comunitat gitana.
Per Domingos, Chega té "un discurs fort contra les polítiques de gènere, la migració i les qüestions racials. Fa servir un llenguatge molt populista, d'indignació. Intenta portar al seu costat les persones més perjudicades pel creixement de les desigualtats". Recalca, a més, que, fins ara, "no hi havia tradició d'aquest discurs a la plaça pública. No era part dels mitjans i ell ho porta. És una ruptura gran". Fernandes-Jesus concorda en què "és un discurs d'atac a les minories i de donar major preferència als portuguesos i preservar els que per ell són els valors nacionals".
En relació amb això, Garcia detalla que els seus electors són majoritàriament homes d'entre 18 i 34 anys és a dir "serien les persones que s'han vist afectades pels processos de modernització. Són els perdedors de la modernització. Els que tenien feina i l'han perdut perquè no s'han aconseguit adaptar als nous tipus de feina. En comptes d'atribuir-ho a les injustícies socials, Chega! els ofereix en safata els responsables: les minories i els polítics que permeten l'entrada d'unes minories que, diuen, amenacen la cultura portuguesa".
Marchi afegeix que és "un sentit molt centrat en qüestions de llei i ordre i de securitarisme, partidari de la liberalització de l'economia i molt conservador en els valors". Unes característiques que l'acosten molt al perfil de Vox, tot i que Chega! forma part d'una altra família europea, el grup Identitat i Democràcia que lideren la Lega italiana i l'Agrupació Nacional (antic Front Nacional) francesa.
Mar agitat
"Chega té capacitat de créixer i consolidar-se. Podrà fer-ho, però si aconsegueix solucionar els seus problemes interns. Els pitjors enemics del partit no vénen de fora: han crescut tant que s'han generat tensions internes que poden trencar el partit", avisa Marchi.
Cabral afirma que "fa mesos que el partit viu una guerra interna que no para d'escalar. És més un univers en què diferents tendències es disputen els rols de poder i el protagonisme que no pas un partit estructurat". Alguns dels dissidents de la formació han arribat a crear un altre partit, la Liga Nacional, tot i que no sembla que hagi de tenir massa recorregut.
Caldrà veure, doncs, si en el futur més immediat pesa més l'onada d'expansió mediàtica en la qual sembla embolcallat André Ventura o les pugnes internes d'una formació amb pulsions caïnites. De moment, l'extrema dreta portuguesa gaudeix ara d'una atenció mediàtica i una capacitat d'influència que hagués estat impensable fa uns quants anys.