Malgrat la Covid-19, els portuguesos passaran per les urnes aquest 24 de gener per escollir el president de la República. Tot sembla indicar que Marcelo Rebelo de Sousa, que actualment ocupa el càrrec, seguirà al capdavant del país. Les enquestes el situen com a favorit i mai, en quatre dècades, un president portuguès no perdut unes eleccions quan intentava revalidar el càrrec després del seu primer mandat.
Tal com explica el politòleg de l’Institut de Ciències Socials (ICS) de la Universitat de Lisboa Pedro Magalhães, el president de la República no exerceix de cap de l’executiu “però té poders importants: vetar legislacions, enviar lleis al Tribunal Constitucional o fins i tot dissoldre el Parlament”. És doncs, això una de les principals coses que hi ha en joc en aquestes eleccions. Segons el professor de Ciència Política de l’ISCTE de l’Institut Universitari de Lisboa, José Santana Pereira, també hi ha sobre la taula la “rellevància de mantenir un marc d’estabilitat política -principalment en termes de govern- necessària per fer front a la crisi econòmica i sanitària”.
En tercer lloc, els dos analistes assenyalen que també hi ha en joc saber si el liberal Tiago Mayan Gonçalves, d’Iniciativa Liberal, i l’ultradretà Andre Ventura, de Chega, aconseguiran consolidar les seves formacions. Tots dos van entrar per primera vagada l’Assemblea de la República en les darreres legislatives. “Un bon resultat consolidarà la visibilitat d’aquests partits i la percepció entre els electors de que són opcions de vot vàlides i viables per al futur”, argumenta Magalhães. En aquest sentit, la professora de ciència política de la Universitat Tècnica de Dresden, Mariana Mendes, resalta que "per primera vegada en democràcia tenim un candidat de la dreta radical que tindrà un resultat respectable a les eleccions".
Rebelo da Sousa és el candidat del PSD, un dels dos principals partits del centre dreta portuguès. Però compta amb suports més enllà de la formació. “No és exacte dir que és el candidat del PSD, bé sigui pel suport que ha rebut per part del CDS-PP -l’altre gran partit de la dreta portuguesa- o de vàries figures del Partit Socialista (PS), bé perquè també és capaç d’obtenir vots d’altres electorats. Un sondeig de l’ICS/Icste fet al mes de desembre deia que da Sousa té el suport de més de la meitat de l’electorat del PS i de prop d’un terç dels electors que es defineixen d’esquerres”, detalla Santana Pereira. Magalhães també destaca el suport que té da Sousa d’un gruix important de socialistes, “inclòs el primer ministre”, el socialista Antonio Costa, que governa en solitari tot i no tenir majoria absoluta. La bona relació de Rebelo de Sousa amb els socialistes, segons Mendes, fa que "algunes veus dins el PSD i la dreta portuguesa estiguin, a l'hora de la veritat, insatisfetes amb aquest fet".
Una victòria de Rebelo de Sousa podria “significar estabilitat per al govern de Costa a causa de la bona relació que hi ha hagut entre el cap d’estat i el del govern els darrers cinc anys”, indica Santana Pereira. Tanmateix, “tradicionalment els presidents portuguesos són més intervencionistes, creen més obstacles al govern en els seus segons mandats”, recorda. Un costum que també podria trencar la Covid, fent que la situació de necessitat ajudés a mantenir una bona relació entre Costa i l’actual cap d’estat.
Tot plegat fa que Rebelo de Sousa s’enfili a les enquestes fins al 60% dels vots. Per darrere seu hi ha Ana Gomes, membre del PS, tot i que no compta amb el suport en bloc del partit; i el candidat d’extrema dreta André Ventura. Tots dos rondarien el 10% dels vots, molt lluny de l’actual president, i serien els que es disputarien un lloc a la segona volta si finalment Rebelo de Sousa no aconsegueix arribar al 50% dels vots. En una remota segona volta, però, les enquestes també donen a l’actual president com a favorit tan si s’enfrontés a Gomes (obtindria el 62% dels sufragis) com si ho fes amb l’ultradretà Ventura (s’enfilaria fins al 71%).
Els sondejos assenyalen que un 80% dels enquestats afirmen estar molt o una mica satisfets amb la tasca de Rebelo de Sousa. Aquesta valoració positiva, segons Santos Pereira, es deu a “la popularitat que s’ha aconseguit llaurar al llarg dels darrers cinc anys com a fruit de la seva ‘política dels afectes’”. El professor explica que el dirigent portuguès ha adoptat “un estil presidencial de proximitat a la ciutadania, desitja mostrar que li agrada i s’interessa pel benestar dels portuguesos comuns”. També es veu amb bons ulls el seu paper durant la pandèmia. Mendes assenyala que aquests nivells de suport "són poc comuns en democràcia i molt poc comuns a Portugal".
Efecte pandèmia
Com ja és habitual el darrer any, però, la Covid-19 ho podria trasbalsar tot. Magalhães explica que hi ha molta incertesa sobre com serà l’abstenció i que, si aquesta fos alta, “les estimacions de les enquestes poden no consumar-se. L’escenari d’una segona volta, tot i ser improbable, no es pot descartar completament”.
L’abast de la malaltia no deixa de ser una incertesa. “No se sap quin impacte tindrà la Covid. Els estudis sobre les eleccions al País Basc i Galícia mostren que les zones més afectades van tenir una menor participació. Amb tot, per contra del que es va arribar a pensar, la participació de les persones de més edat no sembla haver-se vist afectada”, argumenta Magalhães.
“S’anticipa una taxa d’abstenció molt alta. El sistema polític ha estat acusat de no anticipar-se a un pic del nombre d’infectats al voltant de les eleccions presidencials”, detalla Santana Pereira. Es calcula que unes 200.000 persones van votar de forma anticipada. El professor de ciència política creu que “amb un vencedor anunciat a priori i una pandèmia que arribarà a nous pics” és possible que en les eleccions “s’ultrapassi l’actual rècord en termes d’abstenció”. Pel que fa als resultats, Magalhães pensa que amb una abstenció alta es podrien veure perjudicats especialment l’actual president, “la victòria del qual sembla garantida”, i candidats com ara Marisa Matias, del Bloco d’Esquerda, “la derrota de la qual també sembla ser segura”. És per qüestions com aquestes que Mendes afirma que "com més abstenció hi hagi, més gran serà el grau d'incertesa de les enquestes i, per tant, major la possibilitat de sorpreses".
Efecte Ventura
Una altra de les novetats d’aquestes eleccions presidencials portugueses, tal com ja s’analitzava en la revista 1907 d’EL TEMPS, és la irrupció de l’extrema dreta de la mà del partit Chega! i el seu candidat, André Ventura. "L'únic motiu pel qual aquestes eleccions no són especialment avorrides és per la presència de Ventura. Aquest candidat ha introduït temes, llenguatge i nivells de polarització als quals els electors no hi estan acostumats. En certa manera, és un candidat-espectacle", subscriu la politòloga Mariana Mendes.
“Com passa amb altres partits d’aquesta mena, el seu estil i les seves afirmacions polèmiques tendeixen a monopolitzar l’atenció dels mitjans de comunicació i a generar una enorme visibilitat d’aquest candidat”, constata Magalhães. Alguns dels temes que han entrat al debat arran d’això han estat qüestions com ara “la reforma del sistema polític, l’adopció de la cadena perpètua o la reducció de les ajudes socials a la població més vulnerable”, descriu Santana Pereira. Afegeix, a més, que pel que fa al to, “Ventura ha contribuït a un augment de la polarització i negativitat en el debat polític”. Mendes, assenyala, que tot plegat ha reforçat la imatge "antisistema" del candidat ultradretà i que "els candidats més a l'esquerra han arribat al punt de defensar l'il·legalització del seu partit, considerant-lo una amenaça per la democràcia".
De fet, Magalhães considera que la “polarització entre Ventura i la resta de candidats ha monopolitzat el diàleg polític”. Més enllà d’això, destaca que és habitual que en les eleccions presidencials “sigui difícil identificar temes clars: els presidents no governen, els cal una majoria per ser escollits i tendeixen a tenir un discurs per sobre dels partits. Tot es desenvolupa al voltant de qui desenvoluparia ‘millor’ les funcions de president”.
Tot i això, Santana Pereira assenyala quin ha estat el to de la resta de candidats. Mentre que Rebelo da Sousa ha donat importància “al seu mandat anterior -principalment per la seva relació amb el govern i la seva actuació en l’àmbit del combat contra la pandèmia”, Gomes, del partit socialista, “ha donat especial rellevància al combat contra la corrupció i la reforma del sistema de justícia”. Matias, del Bloco d’Esquerda, i João Ferreira, candidat del Partit Comunista Portuguès, “han adoptat els temes clàssics de l’esquerra”, mentre que Mayan Gonçalves, d'Iniciativa Liberal, “ha presentat una visió liberal de l’exercici dels poders presidencials”.
Al seu torn, Mendes creu que "la resposta a la pandèmia és el principal tema de debat" i, lligat a això, "el sistema nacional de salut i la realització de les eleccions en aquest context".
Cap de les novetats, però, hauria de fer perillar la reelecció de Marcelo Rebelo de Sousa com a president.