L’Ajuntament de Palma, a instàncies de Més per Mallorca, reclama a Madrid la cessió de la casa de l’últim batlle republicà de la capital balear, Emili Darder, nascut el 1895 i afusellat el 24 de febrer de 1937 pels feixistes. La va expropiar l’exèrcit sublevat a la seva família aleshores i a pesar de ser reivindicada en els últims anys com a futur centre públic, el Govern central no l’ha volguda transferir mai. Es tracta d’un immoble únic. És un palauet, molt gran, construït a principis del XX, situat just davant de la plaça de la Porta del Camp, a Palma, a uns pocs centenars de metres de la mar i el seu preu avui en dia és incalculable. Per això el Ministeri de Defensa no vol arriar la bandera espanyola que el presideix.
Darder era membre d’una família destacada de la ciutat, molt catòlica i respectada. El seu avi patern fou forner i gràcies als doblers que va fer pogué donar estudis al pare d’Emili, que es convertí en metge. Ell seguí les seves passes i es titulà en medicina per la Universitat de València. Sempre defensà la sanitat, la cultura i l’educació com a instruments de progrés i justícia social. Aquest activisme el portà al compromís polític, i fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca, que, el 1934, va ser el nucli fundador d’Esquerra Republicana Balear, el partit de Manuel Azaña a les Illes. A les eleccions de 1933 fou elegit batlle. Impulsà nombroses iniciatives –sanitàries, de neteja, cultura, educació...– que el convertiren en un home popular i estimat.
En esclatar la rebel·lió feixista, fou un dels objectius primers de la repressió: va ser detingut el 20 de juliol de 1936 a ca seva a pesar que havia patit una angina de pit i es trobava força malament. Va ser tancat al castell de Bellver. El judici sumari posterior el condemnà a mort malgrat que la fiscalia demanava "només" 20 anys de presó. El 24 de febrer de 1937 el portaren a un mur del cementeri de Palma per ser afusellat. Com que no s’aguantava dret per la malaltia, el feren asseure sobre una pedra i li pegaren un tir al cap. L’autoritat revoltada decretà que, a més d’executar-lo, se li expropiava la casa així com el laboratori i la biblioteca que contenia.
Des que acabà la Guerra Civil l’immoble serví a les forces armades franquistes. Durant dècades fou la seu central a Balears de l’Exèrcit de l’Aire. Amb les diferents reformes dels exèrcits que s’han fet, passà a ser finalment la seu de la Delegació de Defensa a Balears.
Cessió a Palma. Els familiars d’Emili Darder sempre s’han mostrat agraïts pels intents del PSM –avui Més per Mallorca, amb IniciativaVerds i Esquerra– de recuperar la memòria del batlle afusellat i de reivindicar la cessió de ca seva a l’Ajuntament de Palma. La proximitat entre família i partit es concretà en el fet que el PSM creà la seva fundació cultural amb el nom d’Emili Darder. Així mateix, la família es mostrà públicament a favor de la idea que l’antiga casa fos cedida per Madrid a l’Ajuntament.
Quan el 2015 Més per Mallorca començà a fer part del govern municipal de Palma –amb el PSOE i Podem– el seu líder a l’Ajuntament, Antoni Noguera, s’imposà la tasca de recuperar a la fi per a la ciutat la casa de la família Darder que havia estat expropiada pels feixistes. Les successives peticions fetes al Ministeri de Defensa i al Govern central perquè cedissin l’immoble a la ciutat foren contestades negativament. Amb el nou executiu presidit per Pedro Sánchez des de la moció de censura de juny de 2018, Més per Mallorca va veure una finestra d’oportunitat per tornar a insistir-hi. Atesa la situació política, pareixia que la petició podria tenir més opcions de tirar endavant. L’únic que ha canviat, però, és el to de la negativa. Ara es fa amb bones paraules. A l’estil genuí de Sánchez: es diu que sí, que es vol negociar, però el fons és immutable: no la cedeixen.
El mes de març de 2021 el senador en representació del Parlament balear, Vicenç Vidal, de Més per Mallorca, presentà una iniciativa perquè el Senat instés el Govern central a "iniciar els tràmits" per cedir l’immoble a Palma. Els nacionalistes bascos i catalans hi votaren a favor, però el PSOE s’hi va abstenir i, així i a la pràctica, deixà que la negativa del PP i Vox fos l’opció majoritària. Que s’imposés, en fi, el de sempre: no.
L’explicació dels socialistes fou que volien esmenar la moció, que inclogués "seguir negociant entre les parts" en lloc de reclamar "iniciar els tràmits" de la cessió. Segons va dir aleshores el senador del PSOE Cosme Bonet, el "Ministeri de Defensa té la voluntat" de "negociar", però "necessita un altre edifici per l’estil" en el qual pugui instal·lar la Delegació de Defensa.
Exactament igual fou el que contestà la ministra de Defensa, Margarita Robles, a la pregunta de la senadora d’ERC Elisenda Pérez el mes de setembre passat, quan, d’acord amb Vicenç Vidal, tornà a la càrrega amb el mateix tema: la cessió de l’immoble. Segons va dir la responsable militar del Govern, cal "arribar a un acord" per fer "una permuta" que permeti que la Delegació de Defensa a les Illes pugui disposar d’un edifici igual o semblant a la casa d’Emili Darder.
El senador Vicenç Vidal explicà la setmana passada a aquest setmanari com veu ell tota la història: "Sé que hi ha hagut contactes nous entre l’Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa a finals d’any, però tot segueix estant com estava. La posició de Madrid és que estan disposats a cedir la casa a l’Ajuntament sempre que el Ministeri rebi un solar d’iguals característiques a Palma. Són bones paraules, però que no canvien res. Perquè tant la casa com la seva ubicació són tan especials que, de fet, és impossible trobar res igual o semblant per cedir-lo al Ministeri. A més, Defensa compta a Palma amb edificis infrautilitzats i solars propis que podria perfectament usar per a la finalitat de ser la seva seu a les Illes. Però el Ministeri segueix insistint en la permuta. Jo pens que és perquè volen seguir tenint l’edifici, que saben que és un immoble únic en un lloc magnífic de la ciutat."
Davant de la negativa repetida, Més per Mallorca va buscar una via alternativa. Que la casa sigui cedida a l’Ajuntament de Palma per llei. Que així ho prevegi la futura nova Llei de memòria democràtica. La idea consisteix a catalogar-la, com d’altres immobles, com a botí requisat de forma il·legítima i susceptible de retornar als propietaris o cedir-lo a institucions públiques. El juliol de l’any passat, el Govern Sánchez anuncià, enmig d’una gran operació de propaganda, l’aprovació d’aquest Projecte de llei que se suposava que passaria de forma immediata a tramitació parlamentària. Ara bé, quan alguns socis del PSOE s’adonaren que el que s’havia promès de derogar de fet la Llei d’amnistia no era cert, reclamaren als socialistes i Sánchez ordenà estotjar la llei. "Nosaltres pensàrem que seria una bona via per així tenir ràpida solució a la cessió de casa d’Emili Darder, però en aquests moments la veritat és que la reforma està aturada en el Congrés" i "no sabem" quan es podrà reprendre, explica Vidal.
Mentrestant, la casa d’Emili Darder segueix en mans del Ministeri de Defensa.