GENER
Ràbia de Sebastià Alzamora (Proa) 12 de gener
La nova novel·la de Sebastià Alzamora després de Reis del món promet ser menys històrica, sense personatges rellevants, una història senzilla després dels assassinats de la gossa del protagonista i d’un veí del carrer en un ambient solitari: un complex turístic durant l’hivern en una illa mediterrània sense nom. Alzamora és Premi Josep Pla, Premi Sant Jordi, Ciutat de Palma i Crítica Serra d’Or.
Nascut de cap dona de Fanck Bouysse (Periscopi)
Aquesta novel·la va rebre el Premi dels Llibreters francesos el 2019, la qual cosa és una garantia de qualitat (el llibre que cap llibreter voldria que passés desapercebut). Explica la història secreta d’una jove de família pagesa francesa que el seu pare ven a un home ric. Les desventures de Rose les descobrirà el pare Gabriel quan llegirà els diaris manuscrits que troba sota el seu llit de mort. La traducció és d’Anna Casassas, una altra garantia. Es publicarà e 31 de gener i l'autor participarà al Festival BCNegra el 8 de febrer -si la Covid-19 ho permet i les autoritats no ho impedeixen.
Els ous fatídics, de Mikhail Bulgàkov (Comanegra)
Creix la febre per la literatura russa, també per la banda de l’editorial Comanegra. Amb traducció de Jaume Creus arriba una altra atrevida ficció de Mikhail Bulgàkov (Kiev, Ucrània, 1891 – Moscou, Rússia, 1940) amb les seves dosis de realitat i surrealisme; situacions grotesques i sàtira. En aquest cas, la ciència ficció s’uneix al còctel per guanyar amb la denúncia de l’abús de la ciència.
Els Borja i l’art de Marià Carbonell (Tres i quatre)
L’impacte de la família Borja al Vaticà no només va ser tenir impacte religiós i demogràfic. Tota la promoció de l’art que van fer els Borja en el moment del Renaixement italià és estudiada i descrita per l’especialista mallorquí Marià Carbonell (Palma, 1955). Carbonell forma part del Comitè Científic de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians i del projecte internacional PICTOR, que estudia la condició social dels pintors a l’època del Renaixement al sud d’Europa.
L’espai d’un instant de Daniel Cid (Empúries)
Obra guanyadora del Premi Just M. Casero de novel·la curta. Daniel Cid, que és professor de disseny a la Winchester School of Art de la universitat de Southampton (Regne Unit) va guanyar amb una novel·la sense argument convencional, amb un protagonista que, segons el jurat, «va, a la fi, a la recerca d’una casa, d’un lloc on viure i obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat».
Les palmeres salvatges de William Faulkner (Edicions de 1984)
Edicions de 1984 continua la tasca imprescindible d’acostar-nos Faulkner a través de les traductores Esther Tallada, com en aquest cas, o Maria Iniesta, com a La ciutat i El llogaret. Ho fa amb una de les novel·les favorites de molts lectors de l’autor, Les palmeres salvatges (1939), dues històries del sud dels EUA (Nova Orleans i el Mississipi) que s’acaben trobant.
El carrer de baix de Vicent Flor (Premi Joanot Martorell) (62)
El director de la Institució Alfons el Magnànim guanya el premi de Narrativa de Gandia amb El carrer de baix, sobre un indret simbòlic del País Valencià que, tot i això, s’està quedant despoblat, la Vall de Gallinera. Ací s’hi trobaran un professor d’institut; una psicòloga neorural i un editor amb un fill d’acollida amb problemes de drogues i delinqüència.
L’espoli franquista dels ateneus catalans de Neus Moran (L’Avenç)
La historiadora valenciana Neus Moran (Picassent, 1979), que havia comissariat una exposició sobre «Els papers del CADCI. Memòria recuperada» al Castell de Montjuïc, presenta ara un estudi històric sobre les malifetes de la dictadura franquista en el patrimoni dels ateneus del Principat, un àmbit poc investigat pels historiadors.
Colors de comiat de Bernard Schlink (Univers)
Últim llibre d’un dels escriptors alemanys més prestigiosos, Bernard Schlink (Bielefeld, 1944), autor d’El lector, una novel·la traduïda a més de cinquanta llengües, entre elles el català, en una edició recent també de l’editorial Univers. Colors de comiat (2020) és un recull de nou contes que ha funcionat molt bé al mercat alemany i se n’han venut els drets a 18 llengües.
‘Això no és Barcelona’ Visions catalanes de Nova York de Mariàngela Vilallonga i Margarida Casacuberta (L’Avenç)
Vilallonga i Casacuberta desenterren, a quatre mans, els escrits sobre Nova York d’escriptors i escriptores catalanes des de La Llumanera de Nova York, revista catalana editada en aquella ciutat el 1874, fins a l’actualitat més recent. S’hi passegen per les grans avingudes i per Manhattan en Joaquim Torres-Garcia, Dalí, Josep Pla, Tàpies, Pere Gimferrer...
FEBRER
Morir-ne disset de Sergi Belbel (Premi Sant Jordi) (Proa)
El Premi Sant Jordi de novel·la té un humor hereu de la Colla de Sabadell, sobretot de Francesc Trabal, segons el jurat. El dramaturg Sergi Belbel (curiosament de Terrassa, del 1963) va aprofitar el confinament per llançar-s’hi a una aventura que tenia pensada de feia temps. Un assassí en sèrie confessa. I tot té a veure amb la llengua, assegurava Belbel en la roda de premsa de la Nit de Santa Llúcia, quan se li atorgà el Premi.
Cap més veu de Maïssa Bey (Les Hores)
L’editorial Les Hores continua la seva croada en defensa de les autores de països propers però llunyans, com Algèria, des d’on arriba poca literatura tot i que se’n produeix força (a Algèria mateix o a França). Ho feia amb Mirada prohibida de Nina Bouraoui i insisteix ara amb Cap més veu, de Maïssa Bey: una dona que ha matat el seu marit surt de la presó i li acaba explicant la seva situació a una escriptora que investiga sobre la criminalitat en les dones.
El llibre d’Elionor d’Antònia Carré Pons (La Breu)
Antònia Carré-Pons, experta en literatura medieval, i sobretot en l’Espill de Jaume Roig, retrata una Elisenda contemporània amb una «sensibilitat molt fina» i la paciència del protagonista del seu llibre de capçalera: el bíblic Llibre de Job. És el setè llibre de ficció de Carré-Pons.
Tots els mecanismes de Melcior Comes (Proa)
Després de les desventures dels personatges i les nissagues mallorquines de l’exitosa i agraïda novel·la Sobre la terra impura, Melcior Comes sembla presentar una fórmula semblant per a la pròxima entrega: una novel·la extensa (640 planes) amb una nissaga mallorquina dedicada al turisme i una família catalana dedicada a la immobiliària, i les espurnes de la trobada. Un retorn amb títol antoniafontià: Tots els mecanismes.
L’instant abans de l’impacte de Glòria de Castro (Periscopi)
Una novel·la que ja ha tingut unes quantes vides abans de ser publicada. L’autora en va presentar una primera versió, en castellà, al Clarín de Novel·la on va quedar finalista. Després, però, en va fer una versió catalana molt diferent que va quedar finalista al Premi Literari de Pollença i al BBVA Sant Joan. Finalment, la versió definitiva en català, molt més polida, és la que edita Periscopi: el diari d’una dona que, després de ser objecte de mobbing a la feina, condemnada a no rebre cap feina dels seus superiors, decideix no comprar res «que no li sigui de vital importància» durant un any i ho explica en un dietari.
Nosaltres, els valencians de Joan Fuster (Edicions 62)
Edicions 62 reedita el seu primer títol, el número 1 del seu catàleg, l’obra més coneguda i socialment impactant de l’intel·lectual de Sueca: un llibre que vol donar explicació i cura a la inquietant desubicació nacional dels valencians. Un clàssic per l’Any Fuster.
Amor lliure de Tessa Hadley (1984)
Una novel·la sobre el trencament de les convencionalitats en el Londres del 1967, un lloc i una època claus en l’esqueixament de la moral de l’Imperi. Una obra de Tessa Hadley, que ja té lectors a casa nostra gràcies a la traducció, també a la col·lecció Mirmanda de 1984, de Cap al tard (2019).
Declaració d’invencions de Ricard Sunyol (Proa)
Premi Mercè Rodoreda de contes. Declaració d’invencions és un recull de contes de Ricard Sunyol on, paradoxalment, s’hi fa paròdia de jurats, premis literaris i premiats, amb contes «postmoderns» amb influència de David Foster Wallace. L’autor, Ricard Sunyol (...) és llicenciat en Cinema i Televisió per Blanquerna (Ramon Llull) i ha fet un curs d’escriptura a l’Escola Bloom, per la qual cosa agraeix el mestratge de Borja Bagunyà i el fa sortir com a personatge.
MARÇ
A fora ja és estiu de Kim Ae-ran (Godall Edicions)
Godall Edicions, que ja va publicar un recull de contes d’aquesta escriptora coreana el 2017, Corre, pare, corre!, i la va editar també en castellà, torna a apostar per Kim Ae-ran, ara traduïda per Mihwa Jo Jeong i Josep Antoni Clement Rovira. Més contes d’Ae-ran (Inchon, Corea del Sud, 1980) i el seu personalíssim estil.
El cuiner d’Alcyon d’Andrea Camilleri (Ed. 62)
Penúltima entrega de la sèrie del detectiu Salvo Montalbano amb l’amenaça de tancament de la comissaria; les ganes del detectiu de retirar-se i l’arribada al port de Vigata d’una misteriosa goleta, anomenada Alcyon. Fins i tot l’FBI farà cap a Vigata abans no arribi l’últim capítol de la sèrie negra més eixerida de la Mediterrània, el final de la qual Andrea Camilleri va deixar ben lligat abans de morir.
Sucamulla de Magí Camps (Univers)
El periodista cultural de La Vanguardia Magí Camps -autor també de Parla’m amb estil (Eumo, 2020)- aplega relats amb erotisme, amor o sexe en aquest Sucamulla que publica el segell d’Enciclopèdia.
Històries de lluna vella, de Josep Colomer (Tres i Quatre)
L’autor de Les espines del peix (Premi Andròmina de Narrativa 2019) torna al seu món mític de la Marina (Benià, Benibé, etc) per reincidir en una literatura agraïda d’històries creuades, personatges vivíssims i retrats d’un passat que ja s’està oblidant. Josep Colomer (El Poblenou de Benitatxell, Marina Alta, 1957) promet Històries de lluna vella per llegir dia i nit.
Les muses, de Jordi Cussà (Comanegra)
Jordi Cussà va morir just quan començava a aplegar els més amplis reconeixements, tant de crítica com de públic, pel seu El primer emperador i la reina Lluna. Ara arriba la seva obra pòstuma que, com ja va explicar l’editor de Comanegra Jordi Puig a EL TEMPS, van poder comentar força per telèfon i per correu electrònic abans de morir. Les muses tanca la Trilogia de la Civilització, que completen La serp (Columna, 2001) i El Ciclop (L’Albí, 2017). L’últim regal de Cussà és un «macrohomenatge a molts dels seus referents artístics, des de Ramon Llull fins a Pink Floyd i tots els psicodèlics de l’època», avançava Puig.
Fuster i els mallorquins de Gabriel Ensenyat (Tres i Quatre)
Guanyador del Premi Joan Fuster als Octubre, aquest assaig de Gabriel Ensenyat (Andratx, Mallorca, 1961) és rigorós però bo de llegir. En l’Any Fuster, quan n’hagués complert cent, Fuster torna a ser interès dels intel·lectuals per la modernitat de la seva obra i la força de l’estil.
Fam blava de Viola di Grado (Angle)
Viola di Grado (Catània, Sicília, 1987) és l’autora que més jove ha aconseguit un premi Campiello Opera Prima i la més jove en quedar finalista d’un Premi Strega, el més prestigiós d’Itàlia. Fam blava és la seva novel·la, que a Itàlia s’ha de publicar aquest gener i aquí arribarà abans de Sant Jordi, probablement al març. Experta en la cultura asiàtica, Di Grado porta deu anys impactant Itàlia, des de Setranta acrilico, trenta lana (2011)
Relats onírics de Randolph Carter d’H.P. Lovecraft (Angle)
El món mític de Lovecraft arriba amb una traducció de Ricard Vela, que també s’encarrega d’aplegar aquests relats sobre l’únic personatge que es repeteix a les obres de Lovecraft -i que ha estat interpretat com el seu alter ego. Benvinguda sigui qualsevol aportació de Lovecraft al català.
Encarnacions de Biel Mesquida (La Breu)
Una col·lecció d’un centenar de relats breus del mallorquí Biel Mesquida (Castelló, Plana Alta, 1947), la majoria inèdits però alguns d’ells publicats a la premsa (al Diari de Mallorca o a Vilaweb). Amb pròleg de Nicolau Dols i postfaci de Sebastià Perelló.
Carmen Balcells, traficant de paraules de Carme Riera (Rosa dels vents)
La novel·lista Carme Riera (Dins el darrer blau) fa un retrat de la més famosa de les agents literàries de Catalunya i de la literatura hispanoamericana, ja que va ser agent dels seus principals autors, com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa i Julio Cortázar. Una autora de l’agència Balcells, Carme Riera, s’encara a la primera biografia autoritzada dela matriarca del ‘Boom’.