Les antigues caixes d’estalvi van desaparèixer —excepte les d’Ontinyent i Pollença— fruit d’un procés si més no estrany. En no pocs casos estigueren immerses dins de sonats casos de corrupció que afavoriren la idea que era millor privatitzar-les mitjançant diferents operacions de fusió i absorció. El resultat fou el mateix per a totes menys per a les dues citades: desaparegueren.
Enguany ha fet deu anys de l’entrada de la Caixa de Balears en el Banc Mare Nostrum (BMN), una “fusió freda”, tal com es batejà, amb Caja Murcia, Caja Granada i Caixa Penedès, que segons el Govern balear i la mateixa entitat financera illenca era la forma d’“enfortir” la veterana Sa Nostra —creada el 1882— i que en realitat fou el principi del seu camí cap al no-res.
La desaparició de Sa Nostra no és comparable a cap altre procés de liquidació de les antigues caixes d’estalvi. Era l’única de Balears, es tractava de l’entitat financera hegemònica en uns territoris insulars molt petits, a cada un dels quals s’havia convertit en una institució cultural i social de gran prestigi i presència a molts d’àmbits. El seu impacte a la vida quotidiana dels illencs era molt més intens del que ho pogués ser qualsevol altra entitat semblant en el respectiu territori.
A pesar de la importància que tenia, Sa Nostra va desaparèixer sense que ningú donés explicacions. Quelcom força estrany si es té present que tant el Govern com els directius de l’entitat asseguraven només un mica abans, el 2008 i 2009, que era “impossible” que desaparegués. De fet, com s’ha dit, encara el 2010 —quan s’aprovà l’entrada a BMN— i el 2011 —quan es concretà— asseguraven que la fusió era una forma d’“enfortir” l’entitat.
Els primers rumors sobre el negre futur de Sa Nostra corregueren durant la tardor de 2008. Aquest setmanari pogué recollir aleshores l’opinió de membres del Govern, com el conseller d’Economia, Carles Manera, que negaven amb vehemència la possibilitat de la desaparició. L’octubre d’aquell any els serveis de comunicació de l’entitat convocaren el setmanari a la seu central, on dos alts directius ompliren de xifres i dades el cap del redactor durant un parell d’hores per convèncer-lo que “no hi ha cap possibilitat” de desaparició.
Menys de dos anys després, el 28 de juny de 2010, Sa Nostra aprovava iniciar el procés de “fusió freda” i el juny de 2011 es concretava efectivament l’entrada en el banc que formaven les quatre entitats, BMN, amb una participació illenca del 13% del total. Era l’inici de la fi. No obstant, el Govern del Pacte de Progrés (PSOE, PSM de Mallorca i Menorca, Unió Menorquina, Esquerra Unida i Els Verds), presidit per Francesc Antich, seguí insistint que l’operació “enforteix” Sa Nostra.
Ben aviat els problemes suraren en el nou banc. El 2013 Banc Sabadell adquirí la participació de Caixa Penedès i el control de les operacions a Balears i Catalunya. El 2014 BMN es veié obligat a reduir el seu volum en un 40% i a sortir a borsa a canvi de rebre una injecció de 730 milions de capital públic. El 2017 BMN fou absorbit per Bankia, una operació que es concretà el gener de 2018. El març d’aquell any els logos de Sa Nostra van desaparèixer de les oficines, i van ser substituïts pels de Bankia.
El poder polític tapà absolutament l’obscur final de Sa Nostra. No es van donar explicacions públiques de res de res. La portaveu del Govern, Joana Barceló, s’havia mostrat “convençuda” que l’entrada a BMN era “una manera de reforçar” Sa Nostra. El conseller d’Economia, Carles Manera, també considerà l’operació “una bona opció” per al futur de l’entitat. I, en efecte, tan “bona” i tan “enfortidora” resultà l’operació que sis anys després Sa Nostra desapareixia dins Bankia, la qual, a la vegada, acabà absorbida per CaixaBank el 2021.
Silenci
A pesar de la importància social que va tenir Sa Nostra, el seu procés de desaparició no ha merescut mai l’atenció política. Cap partit s’ha interessat sobre què passà, què va fer iniciar aquell procés, què provocà el desastre que fou BMN i, en fi, quins motius van conduir a la desaparició de l’entitat financera de referència balear.
Únicament el dirigent de Més per Mallorca David Abril feu un tímid intent el 2016 de reclamar explicacions, que ràpidament va ser neutralitzat i mai se’n va saber res més. Abril va ser diputat del Parlament en representació de Més des de 2013 al 2018, quan abandonà l’activitat política per dedicar-se a la feina docent que exerceix des d’aleshores a la Universitat de les Illes Balears. El 16 d’abril de 2016 el congrés de Més el va elegir com a cocoordinador general de la formació, junt amb Guillem Balboa.
Abril va anunciar aquell 2016 que Més exigiria als socis esquerrans —que tenien majoria parlamentària des de 2015— crear una comissió d’investigació per posar llum en aquell obscur procés. El problema, però, fou que passaren les setmanes i els mesos, i de la comissió res de res. Quan se li insistia, donava llargues, fins que finalment confessà que “les reticències del PSOE” havien fet malbé les intencions de crear l’instrument per investigar políticament què havia passat amb Sa Nostra. Això sí, aleshores Abril assegurà que “al final s’investigarà (a través d’una comissió parlamentària) tot el procés de desaparició de totes les caixes d’estalvi”. Era una manera d’aigualir l’objectiu inicial. Però ni així. Mai se’n va saber res més. Abril deixà el Parlament al cap de dos anys i cap partit, inclòs Més per Mallorca, ha demanat res mai més sobre el misteriós esvaïment de Sa Nostra.
A banda de la seva obscura desaparició, els últims anys d’existència de Sa Nostra estigueren marcats per operacions si més no estranyes, sobretot relacionades amb el món immobiliari. Tant a les Illes com a fora de l’arxipèlag. Una de les més sonades fou l’escàndol d’una fallida inversió a Miami i Las Vegas. Entre 2007 i 2010 l’entitat va perdre 50 milions de dòlars en aquesta operació, uns 34 milions d’euros, a través d’una inversió feta per la filial creada per Sa Nostra per operar en el mercat immobiliari, Inversanostra. Aquest empresa injectà aquella gran quantitat de diners en la societat nord-americana 1201 Brickell Bay Drive, amb la intenció de participar en el projecte de construcció i posterior explotació de dos gratacels en el barri financer de Miami i un gran complex residencial a Las Vegas. L’operació va ser un fiasco absolut. Sa Nostra ni tan sols arribà a ser propietària dels terrenys; només tenia —a través de l’empresa invesora citada— una opció de compra que finalment acabà en no res. De tal manera que perdé els 34 milions d’euros quan la promoció no es va concretar.
No fou l’única operació estranya en què s’implicaren els darrers responsables de l’entitat que va ser creada ara fa 140 anys per lluitar contra la usura. Sa Nostra es veié prou vegades relacionada amb els noms més il·lustres dels anys de l’esplendor especulatiu immobiliari a Balears.
De resultes d’aquestes operacions en el sector del maó, la justícia inicià dues instruccions que acabaren en dos judicis d’un grapat d’alts directius de la Caixa de Balears, inclòs el director general Pere Batle. Però només en el cas de la inversió fallida als Estats Units hi hagué una condemna econòmica en primera instància —al responsable d’Inversanostra—, que l’Audiència de Palma revocà. Cap de la resta d’imputats jutjats fou condemnat.
Respecte a la desaparició de l’entitat, ni justícia ni comissió d’investigació ni res de res. Silenci absolut. •