Gairebé tothom els ha vist alguna vegada. Dos joves, dona i home, somrient, vestits tal com els seus caps han decretat que és correcte –ell, amb corbata; ella, amb falda per sota dels genolls, mai amb calçons– i predicant la paraula del seu déu. Són els mormons. Una secta –o sigui: la desviació d'un grup en relació amb un tronc comú filosoficoreligiós– cristiana integrista que no té encara els 200 anys i que aquests últims mesos està essent sacsejada per l'oberta rebel·lió, força curiosa, dels seus membres més joves en tot el que fa referència al sexe.
La secta. L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies –aquest és el seu nom complet– fou fundada per Joseph Smith el 1830 als Estats Units. Com tots els creadors de religions i/o sectes, també Smith tingué relació directe amb el seu déu. Segons assegurava, se li va aparèixer el 1820 per explicar-li que totes les religions eren un frau i que ell estava destinat a arreglar el problema. Al cap de tres anys, una criatura celestial que identificà com un «àngel» –presència enviada per un déu que l’usa com a missatger, protector o castigador d’humans; paraula que ve del llatí angelus que, a la vegada, prové del grec clàssic i que, com també en hebreu i arameu, significa ‘missatger’– se li va aparèixer per concretar-li què esperava el seu déu d’ell. Seguint amb la llegenda, el portà fins a l’anomenat «Llibre de Mormó», dues misterioses planxes d’or a les quals s’hi havia escrit per ordre divina, de forma incisa, en un idioma ignot, els principis bàsics que havia de seguir la nova església. D’aquí el nom de mormons. Smith, imbuït de la gràcia divina, va saber traduir les indicacions. Així va inventar la nova església que, en paraules seves, havia de ser «la restauració del cristianisme».
Smith publicà el llibre esmentat i començà a captar addictes a les seves teories, sobretot entre cristians d’origen anglicà. L’èxit que l’acompanyà els primers anys provocà fortes reticències crítiques de les autoritats civils i d’altres confessions cristianes que veien amb horror alguns dels principis del mormonisme, com era per exemple la poligàmia i la creença en la imposició política d’una teocràcia. La cosa arribà a la persecució legal dels mormons. Smith fou empresonat en diverses ocasions. Com a resultat, canvià de residència diverses vegades –acompanyat de la seva família i d’un important nucli de seguidors–, intentant fugir de la repressió. El 1844 va ser detingut a la ciutat de Carthage, a l’estat d’Illinois, on havia establert la congregació. Els residents de la localitat, devots cristians, veien en aquell predicador una mena de dimoni. Una gernació descontrolada assaltà la presó el 27 de juny i assassinà tant Smith com el seu germà Hyrum, també tancat allà.
Aleshores el moviment es dividí entre els partidaris que el nou «president» –així s’anomena al cap– fos el fill de Smith quan fos adult, perquè encara era un nin, i els que pensaven que calia triar-ne un altre. Enmig del buit de poder, Brigham Young s’autoproclamà successor –el seu déu li havia encarregat la missió, és clar – i comptà amb la majoria de fidels al seu favor. Els perdedors crearen una altra secta, l’Església Reorganitzada de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda avui com a Comunitat de Crist.
Mentrestant, Young i els seus seguidors partiren cap a l’oest, fugint així tant de la repressió oficial com dels atacs incontrolats com, també, dels escindits. Finalment, el 1847 arribaren a les terres on el cap decidí que el déu dels mormons li havia dit que s’hi havien d’establir. En el que avui és l’estat de Utah.
Fidels mormons n’hi ha actualment també a altres estats del país. El Mormon Corridor –o Corredor Mormó– és una ampla regió formada per Utah, Idaho i Nevada, amb ramificacions a Califòrnia, Wyoming i Arizona, on es troben les principals congregacions de la secta. També a l’estranger tenen presència, en especial al Regne Unit i, de forma cada cop més important, a Llatinoamèrica, sobretot a Mèxic. En total es calcula que uns 12 milions de persones segueixen els preceptes religiosos mormons.
En essència, els mormons creuen que la Bíblia no basta per viure com un bon cristià i, per tant, són necessaris altres textos sagrats: el Llibre del Mormó, ja citat, així com recopilacions de textos de Josep Smith com són els anomenats Doctrina i Convenis i el llibre Perla del gran preu. El mormonisme aspira a ser una religió que determini la forma de vida dels seus fidels fins al més mínim detall. Res original, val a dir-ho, perquè gairebé totes les religions han aspirat o aspiren a fer el mateix. Amb sort desigual.
Una vegada instal·lat a Utah, el mormonisme tingué uns difícils inicis. Però, amb els anys, creà diferents comunitats –nucleades per la de Salt Lake City, la primera i actual capital de l’estat–. que progressaren força. Avui (2020) Utah té una població de 3,2 milions d’habitants, aproximadament el 65% dels quals són mormons, una majoria política clarament conservadora
–el governador Spencer Cox, del Partit Republicà, guanyà el càrrec el 2020 amb el 63% dels vots, amb un 90% de participació– i un PIB per càpita de 60.791 dòlars, que està una mica per sota de la mitjana de tot el país (63.542), però alhora gaudeix d’un nivell de pobresa molt més baix que a la resta d’estats gràcies a una molt robusta xarxa social i familiar, derivada de l’estructura del moviment religiós.
Al llarg de l’últim terç del segle XIX i principis del XX, les autoritats mormones llimaren els principis més discutits. Així, des de 1890, està prohibida la poligàmia i no es posa en discussió la democràcia. Això sí, els preceptes religiosos més conservadors es mantenen incòlumes. Per exemple, amb tot el que fa referència al sexe.
Sexe. Des de la invenció del mormonisme per part de Smith, el sexe ha estat una de les grans preocupacions dels caps del moviment. El veuen com un perill satànic. Literalment. Per tant, només l’accepten com a instrument de reproducció. Qualsevol pràctica tendent a obtenir plaer està proscrita. Així, una fel·lació o la masturbació està prohibida per al bon mormó. Fins i tot en el si de la vida conjugal. L’aparellament només té per objectiu crear una nova vida. Res més és lícit.
Per suposat fora del matrimoni qualsevol pràctica sexual és considerada una aberració contra la qual cal lluitar. Per això, des de nens, els mormons són bombardejats amb doctrina que pretén erradicar el desig sexual. A més, a cap jove mormó menor de 16 anys li és permès tenir relació social amb algú de l’altre sexe sense acompanyament familiar. I quan es compleix aquesta edat es recomana que una parella no quedi mai sola per no caure en perilloses temptacions.
Els anomenats bisbes –responsables religiosos de la comunitat de cada territori– fan una mena d’interrogatori anual a cada jove, des dels vuit anys –quan són batejats– fins que arriben a l’edat adulta, per assegurar-se que no incompleixen els preceptes contra el sexe. Aquesta pràctica ha saltat els últims anys als mitjans de comunicació, perquè els bisbes solen interrogar fins al més mínim detall per saber si els menors d’edat han tingut desitjos sexuals o –els adolescents– han practicat algun tipus de sexe. Així ho posava de manifest la BBC el 29 de juny de 2018 en una informació que escandalitzà la societat britànica. Segons publicava la ràdio i televisió pública, aquestes «entrevistes» tenen per objecte veure si els joves compleixen la «llei de castedat» i l’interrogatori descendeix a preguntes molt difícils d’entendre des del punt de vista religiós: «li provocares un orgasme?», «on la tocares?»... La BBC presentava un grapat de casos per l’estil i el testimoni de pares que s’han negat que els fills responguin coses d’aquesta naturalesa i a ser interrogats sense la seva presència.
Aquests tipus d’interrogatoris ja havien aixecat polèmica als Estats Units, però en el Regne Unit –on hi ha uns 200.000 mormons– es creà un gran escàndol quan ho publicà la BBC i, com a resultat, molts de pares d’aquesta secta han seguit l’exemple dels que es negaren fa tres anys a que els seus fills siguin interrogats sobre aquests aspectes.
La jerarquia mormona es limità a assegurar, amb relació a això, que «condemnem qualsevol conducta inapropiada» i que «les entrevistes» són imprescindibles perquè «els bisbes» tenen «un paper important» en «l’orientació espiritual dels joves».
Encara més polèmica –i que, a més, ha provocat tot tipus de befes a través de les xarxes socials– ha estat una pràctica sexual exclusiva dels mormons que, segons els joves, no és sexe. Increïble, però cert. El passat mes de setembre, una al·lota publicava a TikTok un vídeo en què assegurava ser una «exmormona» i explicava que una part important dels joves de la seva antiga religió –sobretot els universitaris que viuen a residències a posta– practiquen un «tipus de penetració que no és considerat sexe». Talment. Una pràctica batejada com soaking, o ‘remullar’.
Es tracta que l’al·lot introdueixi el penis en la vagina de l’al·lota i, això sí, tots dos es quedin totalment quiets. Segons la tiktokera, si cap dels dos «no amants» es mou no estan incomplint els preceptes contra el sexe perquè, de fet, «no és sexe». I aleshores, què fan? Doncs la trampa, per així dir-ho, consisteix que un amic o amiga dels dos «no amants», pugi sobre el llit i comenci a saltar-hi, cada com més, amb l’objectiu que els cossos que fan d’estàtues enganxades es moguin «involuntàriament». I justament en la suposada no voluntarietat hi ha la clau. Segons deia la jove, si els seus cossos es mouen perquè una altra persona els fa moure botant sobre el llit, no es contravenen els preceptes contra el sexe. Es desconeix d’on surt aquesta tan curiosa teoria. Una altra joveneta, que assegurava que ella sí que és mormona actualment, pujà al cap d’uns dies un altre vídeo en el qual confirmava el que deia l’altra i simulava els salts sobre el llit.
Per rocambolesc que sigui, el nombre de visualitzacions convertiren els diferents vídeos –en qüestió de dies se’n pujaren un bon grapat per l’estil, un dels quals n’acumulava la setmana passada més de 300.000 visites– en un fenomen viral que va atraure l’atenció dels mitjans de comunicació tradicionals.
Així, entre d’altres diaris nord-americans, el New York Post –fundat el 1801– publicava el passat 27 de setembre un ampli reportatge sobre la qüestió i, si bé aportava alguns testimonis que posaven en dubte la veracitat de les afirmacions publicades a TikTok, el rotatiu presentava un bon nombre d’altres casos que donaven el fons de la història per bo i l’emmarcaven en la nova forma de rebel·lar-se dels joves contra la «repressió sexual» que les autoritats mormones segueixen pretenent imposar.
Poc dies després, el 6 d’octubre, la pàgina web de notícies de la cadena televisiva ABC es feia ressò també del fenomen soaking i els testimonis que aportava li donaven total credibilitat. La publicació assegurava que la història ha tingut un «gran impacte» entre la comunitat mormona, sobretot entre els joves, i que la pràctica esdevé una mena de rebel·lió sexual. Les autoritats religioses de la secta no han fet cap comentari al respecte.