Més per Mallorca celebra aquest cap de setmana, el divendres 26 i el dissabte 27, la V Assemblea de la formació. Cinc congressos o assemblees en onze anys d’existència. La primera passa del nou agent polític balear fou el pacte a l’any 2010 entre el PSM (Partit Socialista de Mallorca) i IniciativaVerds, la formació creada a partir de la fusió d’Iniciativa (un grup d’escindits d’Esquerra Unida) i Els Verds de Mallorca. A l’any següent feren la coalició electoral PSM-IV-ExM, és a dir PSM, IniciativaVerds i Entesa per Mallorca, una antiga escissió del PSM. Finalment, el febrer de 2013 adoptà la denominació actual i el 26 d’octubre celebrà l’Assemblea Constituent. ERC s’hi incorporà el 2014, però després de diverses topades amb la resta de socis en va sortir per tornar integrar-s’hi el 2018.
Cinquena Assemblea
La V Assemblea d’aquest cap de setmana aprovarà, amb tota probabilitat, una ponència que marcarà el camí polític de la formació els pròxims anys i que a ben segur serà l’eix a partir del qual s’el·laborarà el programa electoral per a les eleccions de 2023.
Segons informa Més en la seva pàgina web, la formació apostarà “per la construcció d'una nova majoria social, cosa que implicarà desenvolupar complicitats amb la societat civil organitzada i dedicar esforços al debat ideològic”. La ponència, que ja ha estat validada pel consell polític de Més, assevera que "és del tot necessari intentar construir una hegemonia cultural i política de valors alternatius al del productivisme dominant". En aquest sentit, el text que se sotmetrà a votació ressalta que per caminar cap a un procés de transició a un nou model econòmic, ecològic i social "no basta un acord de forces polítiques d'esquerres". Així, assenyala que "cal sumar l'esquerra social." Per això, la ponència planteja que “no s'hauria d'entendre aquesta nova majoria social com un referent polític que treballi pel canvi, ni tan sols un bloc de forces polítiques i socials, sinó com un ampli moviment, òbviament molt plural i que aglutini a les persones i col·lectius econòmics, culturals, ecològics, socials i polítics que aspirin a un canvi".
Segons la previsió que fa la ponència, “la unitat i la diversitat serà una característica d'aquesta majoria social. Així mateix cal assumir que defensar aquesta unitat bàsica ens obliga a defensar la diversitat i les discrepàncies, sense convertir aquestes en irresolubles".
Per un altre costat, els sobiranistes mallorquins es mostren preocupats, en la mateixa ponència, per mor del "creixement alarmant de l'extrema dreta i de com fa bandera del racisme, la xenofòbia, l'atac al dret de les dones o de les persones LGTBI, així com la denigració del nostre autogovern, la nostra llengua i cultura pròpia”. Davant d’això, "cal plantar-los cara unint a totes les forces antifeixistes, des dels que sempre ho han estat fins als nous col·lectius que defensen una democràcia real, que comença amb la implicació ciutadana i la construcció d'una vertadera cultura democràtica i el dret a decidir sobre totes les coses". En aquesta línia, "consideram decisiva l'aportació del municipalisme. El municipalisme és la primera línia de defensa de la democràcia", segons diu el text que debatran els afiliats a Més aquest cap de setmana.
Igualment, la ponència política porta el que serà el gran objectiu per als pròxims anys: augmentar l’autogovern. Així, Més reclama “un nou estatus polític per a les Illes Balears que incrementi el nivell de sobirania”. Al seu entendre, les institucions balears "no tenen pràcticament capacitat per prendre decisions potents que puguin influir en la nostra economia". Per això, perquè el poder autonòmic illenc està “molt subordinat a l'Estat i a la Unió Europea, no queda més remei que assumir, amb totes les seves conseqüències, que per dur endavant un canvi de model econòmic, ecològic i social necessitem més sobirania política i econòmica”.