A les set de la tarda, un petit tram del carrer Mallorca estava tallat. Concretament, la zona de davant de la delegació del govern espanyol. L'espai, organitzat per voluntaris de Ciutadans, s'anava omplint amb comptagotes. La gent, majoritàriament d'edat avançada i equipada amb banderes de la formació taronja, no estava massa engrescada. Aviat, la gent començava a adonar-se que la convocatòria no havia estat un èxit. D'entrada, no se sentia cap càntic, cap proclama ni crit esperonador. L'ambient era d'ensopiment, i el que temps enrere semblava que no seria un problema pels "constitucionalistes", sembla que es convertirà en un malson majúscul, una nova "traïció" de Pedro Sánchez a favor dels "colpistes".
La impressió que feia la concentració és que el gruix dels organitzadors eren de Ciutadans i que el PP no s'hi havia implicat massa. I és que només es podien veure membres del "staff" taronja. De militants del PP, identificats com a tals, no se'n podia veure, a simple vista, cap ni un. Ni una bandera, ni una insígnia, ni una xapa, cap mostra corporativa del partit de la gavina. No obstant això, pel líder del Partit Popular català, Alejandro Fernández, era una bona oportunitat per comparèixer davant dels nombrosos mitjans de comunicació i l'aprofitava amb escreix. Arribar i moldre. Quan encara no havia arribat cap cara visible de Ciutadans, davant l'atenta mirada dels periodistes i els concentrats, declarava que "amb els indults, Pedro Sánchez està fent tot el contrari de la concòrdia, el que està fent és humiliar i dividir a una part molt important de la societat espanyola". El Partit Popular se sumava a la concentració de Barcelona de forma tímida, tal i com ho farà a la manifestació de Madrid de diumenge. De perfil i sense fer massa soroll, aquesta ha estat l'estratègia dels populars per ser presents a la cita, però sense que es noti massa. Així, figures del PP català destacades com ara l'alcalde de Badalona Xavier Garcia-Albiol o el regidor de Barcelona, Josep Bou, no s'hi deixaven veure. Sobre la campanya contra els indults en terres catalanes, després que els populars hagin estat desafiats per la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, a recollir firmes a Catalunya en contra dels indults, muntaran una carpa per fer-ho aquest cap de setmana a la plaça d'Espanya.
Un quart d'hora més tard de les set de la tarda, ja havia deixat d'arribar gent i, a tot estirar, les persones concentrades eren unes 200. Es palpaven les ganes de moviment, d'acció, que passés alguna cosa,quan, de sobte, s'obria pas entre la gent la plana major de Ciutadans. El trident català dels taronges, Carlos Carrizosa, Anna Grau i Inés Arrimadas, entrava exultant al recinte protegit per tanques i persones de l'organització que capitanejava la concentració. La diputada de C's, Anna Grau, era la primera a trencar el gel, però ho feia amb el peu esquerre, perquè la seva veu no se sentia gens, el megàfon no feia la seva feina i els crits de "No se oye, no se oye" ofegaven la seva intervenció en català. Del seu parlament, a causa de les dificultats sonores, només se'n podria destacar que era l'única que feia servir el català i que la gent responia amb certa indiferència. A continuació, un vell conegut per la militància de Ciutadans, Carlos Carrizosa, era aclamat. El diputat, a qui se'l sentia més, s'adreçava als manifestants per agrair-los l'assistència i titllar-los de "valents" per fer front al "separatisme". En aquest instant, la gent començava a escalfar-se i es feien perceptibles algunes mostres d'energia, amb esporàdics i tímids crits d'"indultos, no! Indultos, no!".
Més tard, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, animava, megàfon en mà, als catalans "constitucionalistes" a no rendir-se davant la "traïció" de Pedro Sánchez. L'ara diputada de les corts espanyoles advertia que mai abans no s'havia indultat ningú per "oblidar i reescriure la història". "No ho podem permetre. No en el nom dels catalans constitucionalistes", sentenciava. Acte seguit, malgrat que molta gent situada a la part posterior no havia estat capaç de seguir el parlament a causa del baix volum del megàfon, es produïen aplaudiments i algun crit de "viva el rey", "viva la Guardia Civil" i "viva la Policia Nacional".
La trobada palesava que queden força lluny les grans manifestacions de l'unionisme, com per exemple la del 8 d'octubre del 2017. N'és prova el fet que, a dos quarts de set de la tarda ja es desconvocava la concentració. 30 minuts de rellotge que servien per alimentar la idea que s'havia fet present durant tota l'estona que, a dia d'avui, a Catalunya l'unionisme necessita l'extrema dreta per omplir els carrers. Vox no s'ha volgut sumar a la crida contra els indults de C's i el PP. D'aquesta manera, Vox no vol contribuir a la supervivència de Ciutadans, i menys encara després de les eleccions del 14-F, en què la formació d'extrema dreta va superar C's i el PP, tot situant-se en primer lloc dins del sector de la dreta espanyola.
En un intent de demostrar que la gran majoria dels catalans estan en contra dels indults, el que es feia evident és que Ciutadans a Catalunya és la vora del precipici i que la capacitat mobilitzadora dels garants de la "majoria silenciosa" ja no és la que era. La dreta unionista, amb l'excepció de Vox, ha assajat el que serà la manifestació de Colón convocada per a aquest diumenge a Madrid. De moment, l'assaig a Barcelona no ha estat exitós, i a Madrid tampoc s'espera que la concentració tingui l'èxit que els seus promotors desitgen.