El primer gran maldecap per a Joe Biden és la política de migració. No hi ha consens al si del Partit Demòcrata sobre la qüestió. Per exemple, entre les opinions d’Alexandria Ocasio-Cortez, membre de la Cambra de Representants per Nova York, i les de Tom O’Halleran, representant per Arizona, hi ha un món de distància. La primera pertany a l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata, que vol avenços ràpids en la política de migració, tal i com Biden va prometre, i el segon, que és de l’ala més moderada, adverteix sobre els perills de fer massa via en una matèria on en el seu estat hi ha un ample corrent social en contra de la immigració. Són els dos pols entre els que intenta navegar sense naufragar l’actual administració federal.
Crítiques. La congressista novaiorquesa citada no s’ha tallat un pèl a l’hora de criticar Biden per aquest motiu. Ni cent dies de gràcia ni res de res. Ha atacat durament l’administració federal del seu partit per haver obert un centre per a menors immigrats, el primer de l’actual mandat presidencial. Cal recordar que Biden criticà ferotgemetn Donald Trump per mor de la construcció d’aquest tipus d’instal·lacions: “gabis per a nens”, les titllà l’actual president. Unes paraules que ara els republicans li recorden dia sí i dia també.
“Això no està bé ara, mai va estar bé i mai estarà bé. No importa l’administració o partit que ho faci”, ha escrit Ocasio-Cortez en el seu compte de Twitter. No és ella tota sola. La incomoditat entre els ambients demòcrates més progressistes s’està palesant quan el nou president no porta ni dos mesos a la Casa Blanca. Tant és així com que la portaveu de la seu presidencial, Jen Psaki, s’ha hagut de manifestar al respecte aquesta mateixa setmana, assegurant que les instal·lacions de menors immigrats no són desitjables i que cal tenir en compte que tant la nova com les que ja existien seran temporals.
Però mentrestant, la policia de frontera segueix detenint els immigrats irregulars, inclosos els nens. “La política d’immigració no pot ser carcerària”, deia Ocasio-Cortez. El mateix pensen molts demòcrates. El gener passat quasi 6.000 menors foren detinguts i ingressats en centres especials per haver passat la frontera sense permís.
Biden intenta centrar l’atenció en les actuacions en positiu, com l’ordre de permetre la reunificació dels nens migrats amb les seves famílies, la fi de la construcció del mur fronterer amb Mèxic, la revisió dels programes d’immigració legal que Donal Trump cancel.là i, sobretot, la promesa d'aprovar una llei de forma immediata -va dir que seria el mes de març - per regularitzar prop d’onze milions d’immigrats, sempre i quan estiguessin en el país abans de l’1 de gener d’enguany.
ContaThe New York Times que l’actual administració impulsarà aquesta llei de regularització i que serà la primera en dècades que no inclourà mesures policials ni de cap tipus de repressió sobre els immigrats sinó un important allau de diners federals –es parla d’uns 4.000 milions de dòlars- per col.laborar amb els països hispànics emissors d’immigració cap els Estats Units. Així i tot, recordava la capçalera, el problema és el flux enorme que des del sud intenta passar la frontera sense permís: el 2019 la policia de la marca va arrestar més de 850.000 persones per aquest motiu. I, mentrestant, el rebuig als immigrats creix en especial en els estats fronteres i sobretot entre els republicans. Els seguidors de Donald Trump, que havien quedat deprimits després de la derrota electoral, ara tornen animar-se a base de fer demagògia contra la immigració i atacant furibundament Biden per aquesta qüestió. Cosa que injecta tensió entre els demòcrates.
Aquesta creixent tensió en el si del Partit Demòcrata es palesa en el fet que Biden és quasi segur que no podrà aprovar aquest mes de març, segons el diari citat, tal i com havia promès fer, la reforma del sistema migratori per suavitzar-lo. Ho necessita fer per aturar les creixents crítiques de l’ala més progressista del partit, com la citada Ocasio-Cortez, però alhora per aprovar la norma necessita el vots dels més moderats que, com el representants d'Arizona abans citat, són reticents. La revista Politico–creada el 2007 per un grapat de periodistes especialitzats en informació i anàlisi política que té seu a Arlington, estat de Virgínia; l’edició impresa difon uns 40.000 exemplars – considera que no serà possible aprovar-la fins el mes que ve, com a prest. Prova de les tensions creixents que s’estan produint .
Es tracta d’un tema molt delicat per al Partit Demòcrata, no debades en va fer bandera contra Trump i ara es troba amb que tot se li està complicant. En la seva edició digital,Politicopublicava les opinions del congressista per Arizona ja citat, O’Halleran, a les que criticava l’elit del partit que va anunciar la reforma de la llei pel seu compte: “fou cosa de poca gent, no està llesta (la llei) encara, hem de debatre-la”. En això estan, els demòcrates. Mentrestant, els mitjans més dretans, com la televisió Fox News, no perden ocasió per atiar els ànims populars contra la immigració.
El nervis a la Casa Blanca augmenten davant l’allau d’immigrants per la frontera sud que pareix que s’està incrementant per una mena d’efecte crida de la victòria de Biden, tot i que la nova administració ha rebutjat aquesta possibilitat. El secretari de seguretat nacional, Alejando Mayorkas –nascut a Cuba, és d’ascendència mallorquina, per això el peculiar llinatge que porta-, interrogat pels periodistes sobre el suposat creixent allau, instà a la calma: “no diem ‘no vingueu’, el que estem dient és ‘no vingueu ara’”.
Però la desesperació no sol ser sinònim de paciència.