Els rostres d'efusivitat, els somriures d'orella a orella i les exclamacions de victòria s'havien apoderat de quasi totes les forces progressistes a València. Després de quatre anys de tripartit del canvi a la capital del País Valencià, l'esquerra valenciana havia conservat la vara de comandament del cap i casal a les eleccions municipals del 26 de maig del 2019 gràcies a la millora dels resultats electorals de Compromís i PSPV. Unides Podem, qui havia comptat amb representació al consistori durant el mandat anterior a través de València en Comú, quedava fóra del plenari local. Havia patit una fuita sagnant cap a la resta d'opcions progressistes.
Arran de l'ensopegada electoral, els integrants de la llista que aixoplugava a Podem i Esquerra Unida van buscar feina fóra de l'àmbit polític, com ara Roberto Jaramillo, qui havia estat entre 2015 i 2019 regidor a l'Ajuntament de València i responsable de Transparència i Govern Obert de la Diputació de València. Exdirigent dels morats i membre del sector crític amb la direcció estatal de Pablo Iglesias, va esgotar l'atur fins a rebre una oferta de treball de l'Associació Ciutadana i Comunicació (ACICOM).
La proposta de treball, però, va quedar-se en guaret. Com a exresponsable públic del consistori i de la corporació provincial, l'oferta de feina havia d'estar sotmesa a una anàlisi respecte de possibles incompatibilitats per les tasques de govern exercides. D'aquesta manera, va consultar-ho amb les dues institucions. En juliol del 2020, quan la primera onada de la pandèmia s'havia derrotat i es creava el camp de cultiu per al sorgiment de la segona, va rebre una resposta de l'Ajuntament de València a través d'un informe del secretari municipal.
El funcionari municipal analitza la suposada incompatibilitat a partir de l'article 75.8 de la llei de Base de Règim Local, la qual estableix que «durant els dos anys següents a la finalització del seu mandat, als representants locals a què es refereix l'apartat primer d'aquest article que hagen ostentat responsabilitats executives en les diferents àrees en què s'organitze el govern local, els seran aplicable en l'àmbit territorial de la seua competència les limitacions a l'exercici d'activitats privades establertes en l'article 15 de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat». En cas de donar-se la incompatibilitat laboral, la llei obri la porta als ajuntaments a «contemplar una compensació econòmica durant aquest període per aquells que, a conseqüència del règim d'incompatibilitats, no puguen desenvolupar la seua activitat professional, ni perceben retribucions econòmiques per altres activitats».
«Per a determinar la comptabilitat o incompatibilitat serà necessari determinar, en aquest cas concret», apunta l'informe municipal, «si es donen els criteris del punt tercer del mencionat article 15». Aquests condicionants serien «quan un alt càrrec, en l'exercici de les seues pròpies competències, funcions, la proposta d'ell o els titulars del seu òrgan dependents, per delegació o substitució, subscriga un informe preceptiu, una resolució administrativa o un acte equivalent sotmès al dret privat en relació amb l'empresa o entitat de què es tracte» o «quan hauria intervingut, mitjançant el seu vot o la presentació de la proposta corresponent, en sessions d'òrgans col·legiats en les que s'haguera adoptat la decisió en relació amb l'empresa o l'entitat».
Atès aquests requisits, el secretari municipal de València va considerar que l'exregidor morat «no presenta incompatibilitat per ser contractat laboralment per l'Associació Ciutadana i Comunicació Acicom, ja que no incorre en cap dels supòsits del punt tercer del mencionat article 15 de la llei 3/2015». La Diputació de València, en canvi, va trigar més a contestar. «Mentre vaig rebre la resolució de l'Ajuntament de València, la corporació provincial va respondre amb una sol·licitud de l'oferta de treball, les retribucions brutes a percebre i les funcions a desenvolupar», explica el mateix Jaramillo. «La diputació està preguntant-me per qüestions que no tenen relació amb els supòsits que marca la llei», respon el regidor a la institució provincial, on apunta que «a causa de l'espera per saber si es pot disposar d'aquests serveis no estan resolts els detalls de l'oferta laboral».
«L'Ajuntament de València, després de la mateixa sol·licitud, ja ha emès informe sense necessitat de sol·licitar-me cap informació extra perquè totes dues administracions ja posseeixen tota la informació necessària per a respondre a aquesta sol·licitud, la qual cosa demostra que els punts anteriors són correctes i la sol·licitud d'informació per la seua part innecessària. El retard que està generant la Diputació, i no l'Ajuntament, a resoldre la sol·licitud danya a ACICOM perquè l'obliga a no cobrir un lloc de treball o triar a un treballador diferent», replica l'exregidor a la corporació provincial, a la qual insta a «resoldre la sol·licitud d'informe sobre compatibilitat / incompatibilitat de tal forma que puga donar resposta a ACICOM i començar la contractació o iniciar el tràmit d'indemnització amb la Diputació».
Tres mesos després d'aquest escrit, la corporació provincial va prendre una decisió a través d'un informe del secretari, el qual feia una repassada de la legislació aplicable en aquesta mena de casos. L'informe estableix que «en l'exercici de les competències delegades, Jaramillo, en juliol del 2018, va subscriure informes preceptius elaborats per la comissió de valoració de la convocatòria de subvencions destinades a entitats associatives de la província de València per al foment de la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació pública, presidida per ell mateix, en la qual es proposa la concessió d'una subvenció a l'Associació Ciutadana i Comunicació, Acicom, entre altres entitats, per import 6.000 euros». «En el mateix any, participa en el jurat que valora les accions i els treballs que es presenten en la primera edició dels premis Go!, en la qual Acicom obté un primer premi», reforça.
Arran d'aquesta exposició, el funcionari de la Diputació de València conclou que «es donen els supòsits dels dos apartats de l'article 15.3 de la llei 3/2015, de 30 de març, que impedirien autoritzar la compatibilitat sobre la qual se sol·licita informe, perquè l'apartat 1 del mencionat article 15 de la llei 3/2015, disposa que durant els dos anys següents a la data del seu cessament, no podrà prestar serveis a entitats privades que hagen resultat afectades per decisions en les quals hagen participat». «Si formulara la seua petició com a una indemnització pels danys que li produeix no poder treballar en Acicom, seria imprescindible que acreditara un dany cert i valorable econòmicament, que haurà d'indemnitzar la Diputació, per a la qual cosa serà necessària l'oferta de treball de l'entitat privada que el vol contractar», afegeix sense donar resposta a la petició d'una compensació.
D'ençà que la Diputació de València va dictaminar la incompatibilitat, l'exregidor, segons afirma, «no he rebut cap resposta respecte d'una possible compensació». «He esgotat l'atur i estic subsistint gràcies a la meua xarxa familiar, i m'agradaria que la qüestió es poguera resoldre com més aviat millor. A més, crec que la llei d'incompatibilitats i les regulacions al respecte no funcionen. No és possible que existisquen casos de portes giratòries posteriors a la llei de persones que acaben treballant en empreses amb les quals sí que han tingut poder de regulació mentre que a mi se m'aplica la incompatibilitat per firmar unes subvencions que es donaven per concurs obert i lliure concurrència. Podria tenir sentit si foren contractes menors o, com es diu popularment, a dit, en els quals el responsable té una certa capacitat de decisió, però no és el cas», retrau. I denúncia: «La meua situació és d'indefensió total. Tinc la sensació que m'ha passat per ser dels pocs que he sigut escrupolós amb la llei».
«Hi ha una mala praxi evident per part de la Diputació de València, especialment en contrast a l'actuació de l'Ajuntament de València, el qual ha estat més diligent, tot i haver de revisar més contactes, i no ha allargat innecessàriament la resolució», es queixa, així com avisa: «Espere que la solució no siga atorgar un percentatge de la retribució com a compensació, perquè això podria generar incentius perniciosos de càrrecs que podrien acordar amb empreses la realització d'una oferta de treball per cobrar aquestes indemnitzacions. Tinc certs temors del precedent que puga marcar el meu cas per al benestar de l'administració pública, en la qual crec fermament». «No m'havia queixat abans pels meus principis i per ser lleial amb l'equip provincial progressista», puntualitza. I tanca: «En cas que no tinga cap resposta, aviat acudiré al Síndic de Greuges. Fins i tot, estic barallant la via judicial». L'altra cara de la regulació de les incompatibilitats dels polítics.