Una vegada més, el PSOE apuntala la monarquia espanyola. Ho ha fet sempre d’ençà que acceptà la corona reinventada per Francisco Franco el 1969. Ara, quan pateix per tots els fets coneguts, tant per mor de les magarrufes fetes per Joan Carles de Borbó com per mor del posicionament polític del seu fill i actual cap de l’Estat, Felip, els socialistes surten en ajuda decisiva de la institució que va crear el dictador.
Salvar la corona. La vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo, assegurà dilluns passat, en una entrevista a TVE, que hi haurà algun tipus de reforma de la corona per assegurar-li continuïtat: “el president (Pedro Sánchez) i el propi rei tenen posat el rumb cap a un futur important de la monarquia parlamentària”, va dir. En el llenguatge estrany que usen els polítics en general i molt especialment els socialistes del Govern el que Calvo estava dient és que, en efecte, un cop més el PSOE farà de puntal essencial de la corona. L'endemà de Calvo era el president del Govern espanyol el que es referia a una "renovació" de la monarquia de Felip de Borbó.
Fa temps que, a pesar del soroll antimonàrquic del soci governamental dels socialistes, Unides Podem, s’ha posat en marxa per part de l’Executiu central una gran operació per salvar la monarquia. Es deixà notar el mes de novembre en el Consell de Mallorca, per exemple, quan el PSIB no va tenir cap problema en votar amb Vox i el PP, a més de la resta de l’oposició, contra una iniciativa dels seus socis de govern a la institució, Unides Podem i Més per Mallorca, que pretenia llevar els honors a Joan Carles. Per força l’única explicació a aquest vot tan estrany ha de ser l’existència d’una consigna arribada des de Madrid. Que no pot ser d’alta que no s’ha de tocar per res la corona, ni se l’ha de criticar en públic, que Sánchez ja ho arreglarà.
En efecte, des de fa dos mesos corre la idea que, al respecte, Sánchez estaria negociant amb Felip una nova llei o norma de funcionament de la Casa del Rei que aniria en aquest sentit. Els rumors en tal direcció han estat objecte de publicació en articles d’opinió i anàlisi de forma cada cop més intensa. Durant aquest mes de desembre han sovintejat, sobretot quan es parlà del possible retorn deJoan Carles per passar les festes d’hivern amb la seva desestructurada família. Aleshores, fins i tot la premsa més amiga del Govern parlà de la possibilitat esmentada. Que el president del Govern estava en contacte amb el cap de l’Estat per negociar el futur monàrquic d'Espanya i que en aquestes circumstàncies no era gaire recomanable el retorn del Borbó vell. No va tornar. No es coneix res en concret ni de forma oficial, òbviament, de les converses o negociacions, però pel que s’ha publicat que es podria estar parlant, el futur paper formal de Joan Carles seria un dels elements clau, en el sentit que se’l despullaria d’alguns honors.
Tornant a la vicepresidenta, Calvo lloà el discurs de Felip que va llegir el passat 24 de desembre, a pesar que va ser d’una buidor absoluta. O per ventura el lloà justament perquè va ser així. En la fabulosa maquinària de propaganda del Govern del PSOE res no hi ha que sigui casualitat. I que la vicepresidenta es faci entrevistar a TVE per parlar de la corona no ho va ser, de cap manera. L'objectiu que perseguia la vicepresidenta primera i la ràdio i televisió públiques era ben clar: fer quallar la ida de la “reforma de la monarquia”. Una expressió que es va fer servir en prou ocasions. Lluïa la intenció de deixar clar als ciutadans que hi haurà tal “reforma”. Això sí, gràcies a l’enrevessada forma de parlar que té la vicepresidenta no es podrà dir mai que va dir allò que va deixar clar. A la pregunta directa de si s’està a les portes d’una llei de la corona contestà que el seu Govern “està compromès amb la defensa de la Constitució” però no cita com a exemple d'aquest compromís governamental el dret constitucional a un habitatge digne, posem per cas, sinó “ la monarquia parlamentària”. No contestà res concret sobre la futura reforma de la corona però deixà clar que “existeix un futur important” de la monarquia a Espanya, en el disseny del qual hi té “molt a veure” Felip. Quan se li plantejà si es podria esdevenir a curt termini la reforma de la institució, la resposta va ser que el compromís del rei “amb el seu país” és total i per suposat també “amb els canvis que siguin per millorar i aprofundir el model constitucional”. I per si algú no havia entès res de tot el que no havia dit però que havia deixat prou clar, volgué expressar el seu convenciment que el president del Govern i el monarca “tenen posat rumb a un futur important de la monarquia parlamentària en el nostre país”.
Per acabar de deixar-ho ben clar, l'endemà, com s'ha dit, era el propi Pedro Sánchez que anunciava una futura "renovació" de la corona. L'operació socialista per salvar la corona està en marxa.