Una paraula. Una única paraula. Tan sols això separava el PP i Ciutadans de votar a favor del dictamen elevat per la comissió per a la reconstrucció social, econòmica i sanitària del País Valencià. El portaveu del PSPV i la de Compromís, Manolo Mata i Aitana Mas, s’encarregaven de remarcar-ho als seus discursos des de la trona de l’hemicicle al ple de les Corts celebrat aquest dimarts: una paraula només i tot quedaria enllestit. Una paraula i la foto conjunta de Govern i oposició —amb la descomptada absència de Vox— seria una realitat.
El PPCV, que va registrar la petició de crear una comissió de reconstrucció el 27 d’abril, no volia restar-ne al marge. Encara ho pretenia menys Ciutadans, que ja no parla de “PSC valencià” sinó de PSPV, formació amb la qual ha arribat a acords de govern estable en municipis com ara Torrent (Horta) o Xixona (Alacantí). Però els uns i els altres necessitaven un gest dels grups que donen suport al Consell. En especial, de Compromís i Unides Podem, contraris a qualsevol referència que deixara la porta oberta a la “privatització” del sistema sanitari públic. Si de cas, s’avenien a parlar d’alguna “externalització” puntual.
Encara que el document encara pot patir modificacions fins la votació d’aquest dijous, les esmenes acceptades pels grups del Botànic evidencien el seu interès a involucrar-hi l’oposició. En temps convulsos, d’una incertesa extrema, hi havia l’objectiu de llançar un missatge d’unitat —de responsabilitat— al conjunt de la societat. Les 163 esmenes de l’oposició que de moment s’hi han inclòs —64 de les quals, transaccionades— han permès que la síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, parle directament del “dictamen més inclusiu” de tots els que s’estan aprovat de cap a cap de l’Estat. Davó ha destacat que el text servirà per “enfortir el sistema de salut públic i la justícia fiscal”, a més de caminar cap a la “fiscalitat verda” i la “reindustrialització ecològica”. Un full de ruta ben oposat al de l’austeritat que va imperar a la crisi anterior, el qual, segons la síndica, es preocupava de “generar beneficis econòmics per damunt de defensar la vida”.
“Els acords que no agraden ningú són els millors acords”, sostenia amb una bona dosi de pragmatisme Aitana Mas. La portaveu adjunta de Compromís, que avui exercia com a titular, remarcava la necessitat de “blindar” la sanitat pública mitjançant un augment de la pressió fiscals a les classes més benestants. “Com volem, si no, tenir més tests [de la Covid-19] que aquells que paguen més impostos?”.
De la seua banda, el socialista Manolo Mata s’afanyava a felicitar el president Ximo Puig per l’acord signat amb patronal, sindicats, les tres diputacions, els alcaldes de les quatre grans ciutats i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). El document “Alcem-nos”, subscrit pel president popular de la Diputació d’Alacant i per l’alcalde d’Alacant, també del PPCV, marcava, d’alguna manera, la senda que, sí o sí, havia de seguir Isabel Bonig a les Corts. Hi incrementava la pressió. Mata afegia que la societat valenciana s’enfronta al seu “repte més difícil” i que tots els partits tenen la missió de “canviar el futur”, un futur que ara com ara està “escrit en color negre”. El síndic del PSPV sintetitzava el dictamen en qüestió amb quatre paraules només: “Les nostres vides, primer”.
Bonig no parla; Cantó, sí
Pels populars, no obstant, hi ha intervingut Rubén Ibáñez. No ho ha fet Bonig, que es reserva pel plenari de dijous, en què sí que hi serà Puig. Aquest dimarts, en canvi, no hi ha fet acte de presència cap dels 12 integrants del Consell, un detall que no passava desapercebut.
Ibáñez ha censurat la manca d’“autocrítica” i de “responsabilitat” del Govern valencià, a qui ha exigit “seguretat, certeses i mesures concretes” per tal de pal·liar la crisi. Davant la tardor tan fosca que hi ha a la cantonada, el portaveu d’hisenda del grup popular ha evocat les paraules pronunciades el 3 de març pel propi Puig i per la seua vicepresidenta, Mónica Oltra. El primer va fer llavors una crida a la “tranquil·litat front l’alarmisme” i la segona va comparar el coronavirus amb un simple “constipat”.
Qui sí que ha aprofitat l’avinentesa per marcar terreny ha estat Toni Cantó. “Per parir un nou Acord del Botànic no calia fer tot això”, s’enutjava. “Vostès estan més preocupats a mantenir el Botànic que a millorar la vida dels ciutadans”, els recriminava. El síndic de Ciutadans, en una defensa encesa dels empresaris i els autònoms, ha instat PSPV, Compromís i Unides Podem a prolongar els ERTO i a evitar qualsevol pujada d’impostos al teixit privat. “Per què deixen fora de l’acord la col·laboració público-privada que sí que van acceptar en l’acord signat ahir?”, preguntava Cantó en referència al document “Alcem-nos”, tot nomenant específicament José María Toro, president d’Aerte, la patronal de les residències que de fa temps manté oberta una guerra freda amb Oltra.
I és que, efectivament, la participació de la iniciativa privada en els serveis sanitaris i assistencials constituïa el principal entrebanc per a l’acord a cinc bandes. Finalment, si no hi ha sorpreses d’última hora, una redacció forçada que no acaba de convèncer ningú permetrà que els cinc grups voten afirmativament el dictamen. Només així era possible un acord d’ampli espectre com aquest.