La professora d’Història de l’Arquitectura a la Universitat Politècnica i activista social Trini Simó va nàixer a València l’any 1935. Filòsofa i historiadora, es va especialitzar en l’arquitectura modernista de la seua ciutat, València, i era tot un referent acadèmic a l’hora d’explicar aquesta matèria.
Es va doctorar, precisament, el 1969 en Història de l’Arquitectura a la Universitat de València, on va ser expulsada per mobilitzar-se contra el règim. Així, passaria a donar classes a la Universitat Politècnica de València. El seu bagatge cultural i la seua exposició en llibres i estudis és indispensable en la seua matèria. Algunes de les seues obres parlen de l’obra cultural de Joaquim Sorolla, de l’arquitectura al barri de Ciutat Vella de València o de L’arquitectura de la renovació Urbana a València, un llibre, publicat per l’editorial Albatros el 1973 i que va prologar Joan Fuster.
El 2006 seria reconeguda amb el premi Vicent Ventura, atorgat per la Universitat de València i els sindicats Comissions Obreres i UGT, conjuntament amb el promotor cultural Enric Tàrrega, qui va faltar fa només uns dies. El 2017 seria nomenada filla predilecta de la ciutat de València.
Pel que fa al vesant combatiu, un dels àmbits en què més va destacar va ser en la lluita feminista de la ciutat. Ella mateixa va fundar, de fet, l’Associació de Dones Universitàries, entitat que ella mateixa va presidir. També va impulsar les mobilitzacions per la preservació de zones com ara la del Saler, la Punta o el Cabanyal, amenaçades per l’oblit o per l’ambició urbanística.